La novel·la negra més clàssica començava amb l'aparició d'un cadàver, i a partir d'aquí es produïa tota la recerca sobre l'autor de l'assassinat. Darrerament els autors de novel·la negra que la intriga s'incrementa si no hi ha cadàver. No hi ha res més angoixant que una desaparició. I si la desaparició és d'un menor, el dolor és màxim. Probablement per això han proliferat darrerament les novel·les negres en què la història comença amb un infant o un adolescent que desapareix. Fins i tot diverses de les novel·les que compartiran les taules de les parades de Sant Jordi tindran arguments similars. Aquest any, els cadàvers es fan fonedissos i els morts deixen pas als desapareguts.
Debut amb força
La sueca Stina Jackson (1983) ha arribat amb molta força amb la seva primera novel·la, Carretera de plata, que és una de les apostes de l'editorial RBA per a aquest Sant Jordi. Aquí la trama d'una desaparició juvenil es complica amb una segona desaparició. Lelle, que fa tres anys que circula incansable per la Carretera de Plata a la recerca de la seva filla desapareguda se n'assabentarà d'una segona desaparició que pot tenir una relació directa amb la de la seva filla. I això no farà més que redoblar la seva decisió de salvar-les a totes dues.
Model segur
La carretera de plata usa tècniques de best-seller. Contínuament alterna episodis de dues històries sense relació aparent que acabaran trobant-se. I combina aquesta tècnica narrativa amb una exploració dels problemes de la societat escandinava. D'una forma o altra, el text aborda la qüestió dels menors maltractats, dels problemes en les relacions familiars, de les relacions de l'home amb la natura, de les malalties mentals, de la solitud... Totes aquestes difícils temàtiques comuns a bona part del món desenvolupat, Jackson les ubica al nord de Suècia, en un lloc terriblement dur, pel fred, per la brevetat dels dies d'hivern, pel despoblament... Un entorn que reforça l'aïllament dels individus que s'enfronten a un destí hostil.
Cara i creu
Pelle, el protagonista, és alhora un heroi i un antiheroi. Un heroi perquè tres anys després de la desaparició de la seva filla no renuncia a trobar-la i continua embrancat en una recerca desesperada. Però també és un antiheroi, perquè la seva recerca obssesiva el porta a perdre el contacte amb la realitat, a ficar-se en problemes, a establir relacions molt problemàtiques amb els veïns, a sospitar de tothom... La gent simpatitza amb Pelle pel seu dolor, però alhora aquest dolor el fa insociable, impedeix que es relacioni amb ningú amb facilitat. Li fa perdre la dona i els amics, i el converteix en un professor incompetent i insensible. La vida continua, però Pelle està ancorat en el moment de la pèrdua i és el seu ritme, frenètic i incansable, enfollit, el que es contrasta amb la tranquil·litat pausada de la vida rural. El temps no passa per Pelle de la mateixa forma que passa per a la resta de la gent i això el fa especial.
Sense deixar el lector de petja
Stina Jackson manega amb molta habilitat els resorts d'una novel·la negra i treballa els tempos amb molta habilitat. Amb Carretera de plata el lector pateix fins al darrer moment i es veu confrontat amb una intriga que no el deixa respirar fins al final. Però, alhora, Jackson aconsegueix perfilar una trama amb personatges d'innegable solidesa. Construeix amb versemblança la desesperació de Pelle, la desorientació de Silje, la desprotecció de Meja, la solidaritat granítica de Birger i la seva família... Un univers tan fosc com l'hivern al nord de Suècia, un món en què els homes es troben perduts davant el seu destí. Aquesta novel·la recupera les arrels més clàssiques de la novel·la escandinava, i aconsegueix que Stina Jackson quedi en molt bon lloc en el seu debut literari.