Carlota Flâneur, nom artístic de Carlota Cerrillo ha fet soldout a l'Heliogàbal, embolcallant aquest dijous gris la sala del barri de Gràcia amb el seu univers musical en un concert familiar, amb caliu i convidats especials. El motiu? Pràcticament la cloenda de la gira que ha fet amb el seu primer disc Uncertainty. Ha obert la nit Patricia Atzur, la qual, amb una guitarra i veu dolça, ha anat creant l’atmosfera que ens escalfaria durant tota la vetllada. Entre actuacions, pels altaveus de la sala no han deixat de sonar hits atemporals, fins al punt que Flâneur ha començat el concert tararalejant, juntament amb mig públic, el How Deep is Your Love de Bee Gees. El nostre amor per ella és extremadament profund. Acompanyada de la seva banda, a què al llarg de la nit aniria sumant convidats; com és habitual en ella, ha sortit a escena jugant amb la tricromatria blau verd i taronja. Ha estat més d'una hora de pop acollidor, del que, des de l'inici fins al final, et deixa en estat de trànsit.
Ha estat més d'una hora de pop acollidor, del que, des de l'inici fins al final, et deixa en estat de trànsit
La nit de reis el 30 de novembre
“Ahir semblava la nit de reis! Estava emocionada per venir”. Carlota Flâneur ha obert el concert Alive at the same time i l’ambient s’ha anat animant amb altres petits grans moments d'Uncertainty, com Rush. Millor encara, amb la combinació de melancolia i brillantor de Party¸ on la sala ha vibrat amb el “now I wish that I could grab a beer and enjoy the party but that’s not me, that’s who I’d like to be” (m’agradaria que pogués prendre’m una cervesa i gaudir de la festa, però no sóc així, és qui m’agradaria ser). Ha tancat el concert Generation of the young flesh i Lungs, dues cançons que en el seu univers han deixat de ser cançons per esdevenir clàssics. La primera és de l’EP Brains amb què Flâneur es va presentar a l’escena musical el 2020. Són aquestes cançons que van denotar una llavor acabada de sembrar i un futur prometedor. Dos anys més tard va publicar el seu àlbum debut, Uncertainty, amplificant aquella declinació marcada per un pop suau, lluminós i vitalista. L’àlbum, com l'EP, va ser produït pel mestre del pop metafísic, Ferran Palau, amb qui comparteixen segell discogràfic (Hidden Track Records).
Les cançons de Carlota Flâneur es passegen i vaguen pels imaginaris amb suavitat, calidesa i familiaritat
Sé que ho ha explicat un munt de vegades, però ara no recordo el perquè. Tornava cap a casa i seguia preguntant-me d'on ve això de Flâneur. Google em diu que és una paraula francesa que té diferents significats, un d’ells defineix qui passeja observant i sense rumb concret. Sense voler entrar més en altres definicions o amb grans noms de la literatura universal, em quedo amb aquesta entrada, perquè les cançons de Carlota Flâneur es passegen i vaguen pels imaginaris amb suavitat, calidesa i familiaritat. Qui no voldria viure en una de les seves cançons? Des de la publicació del disc ha fet una gira passant per escenaris com el del Primavera Sound, el qual, tal com va fer públic al seu Instagram: “Més enllà de ser oportunitat i reconeixement, és una big celebration de què fa 10 anys que vaig començar a escriure cançons i no crec que pugui parar d'escriure'n mai”. Tancarà la gira un concert a Almacelles l’1 de desembre. Carlota Flâneur potser és incerta, com el nom del disc indica, però també prometedora i a l’Helio s’ha pogut veure clar.