A un centenar de quilòmetres de Barcelona, Cardona és una localitat que ens ofereix un atractiu molt especial: té un castell extraordinàriament ben conservat que avui en dia funciona com a parador nacional. A més a més, disposa d'una mina de sal extraordinària que actualment s'ha convertit en una atracció turística. Si voleu veure la mina de sal, ho haureu de fer mitjançant visites guiades, i és recomanable que feu una reserva prèvia online per garantir que no us falti la plaça.

Exterior de la muntanya de Cardona. Fotografia: Kumi. Cardona Turisme.

Sal per no acabar-se-la

La Vall Salina de Cardona és un fenomen únic, derivat de la filtració d'aigua marina en uns sòls amb una configuració molt determinat. La sal de la zona va ser explotada des del Neolític, i Cató ja la mencionava, en temps dels romans. Es tracta d'un turó, que ha aparegut en una profunda clotada, a causa dels aflorament de tres tipus de sals: silvina, halita (sal gemma) i caranallita. L'aspecte de la muntanya de sal és molt peculiar, a causa del peculiar efecte de l'erosió sobre aquesta. La presència de la sal marca també l'entorn: a la muntanya i al seu entorn la vegetació és molt escassa. La muntanya ha estat explotada des de temps remots. En principi s'excavava a cel obert, de forma manual. Al segle XVIII es va començar a usar la pólvora per extreure la sal. Al 1912 es va començar a treure la potassa mitjançant un gran pou. L'explotació comercial es va tancar el 1990: la mina havia assolit els 1.300 metres de profunditat, i s'havien tret més de 37 milions de tones de mineral.

Interior de la muntanya de Sal de Cardona. Fotografia: Kumi. Cardona Turisme.

La visita a la mina

Penetrar a la part visitable de la mina de sal és un dels atractius de l'estada a Cardona. El visitant baixa fins a 86 metres de profunditat, i pot contemplar les peculiars estructures geològiques formades per la sal: afloraments a les parets, estalactites, columnes entrellaçades... Aquestes estranyes figures tenen l'atractiu afegit del curiós jocs de colors creat per l'existència de sals de diferents tipus: algunes estructures semblen coralls. La part visitable de la mina ha estat alliberada de vies i vagonetes i s'ha convertit en una via il·luminada i fàcil de recórrer. A la visita també es mostra com es va realitzar, al llarg de la història, el procés d'extracció de la sal. Al Parc Cultural de la Muntanya de Sal s'hi pot visitar la maquinària de l'antic pou miner, tastar la sal i comprar curioses escultures de sal.

Castell de Cardona. Fotografia: Kumi. Cardona Turisme.

Una fortalesa de pel·lícula

El castell de Cardona és una construcció imponent situada sobre un turó ubicat al costat de la vila. Va ser construïda a instàncies del mateix Guifré el Pilós. No és un castell medieval perfectament cuidat, perquè aquesta fortalesa va continuar usant-se al llarg dels segles i per això va patir moltíssimes modificacions. Va tenir un paper clau a la guerra dels Segadors (1640-1652), i més tard a la guerra de Successió (1700-1714). Va allotjar guarnicions militars fins a principis del segle XX. Un dels elements més atractius del complex és la col·legiata de Sant Vicenç, d'estil romànic llombard, consagrada el 1040. És un edifici monumental, de més de 19 metres d'alçada. Des del 1976 conté un parador, que des del 2010 s'ha convertit en parador-museu.

Torre de la Minyona. Fotografia: Paradores de España.

La llegenda del castell de Cardona

Al castell de Cardona hi ha una gran estructura defensiva cònica i sense finestres, la Torre de la Minyona, que té la seva pròpia llegenda. Diuen que en temps de la Reconquesta, el duc de Cardona, va convidar un cop al príncep moro Abdal·là al seu castell. Abdal·là i la filla del duc, Adalés, es van enamorar. Però el duc de Cardona ho va descobrir i va esclatar en ira: va declarar la guerra a Abdal·là i va tancar la seva filla al fons de la Torre de la Minyona. Un servent cec i mut li passava els aliments mitjançant una corda que despenjava per un forat del sostre. El dia que el rei va decidir perdonar a la seva filla, la van trobar morta. Diuen que si mires el castell de Cardona a les dotze de la nit, pots veure el fantasma d'Abdal·là, a cavall, donant voltes a la torre buscant la forma d'alliberar la seva estimada Adalés.

Castell de Cardona. Fotografia: Paradores de España.

El 18 de setembre de 1714 de Cardona

Cardona va patir de forma molt dura la Guerra de Successió. El 1711 les tropes borbòniques van sotmetre la fortalesa a un fort setge de 35 dies, en el que van participar 15.000 soldats. Cardona, en aquesta ocasió, va resistir molt bé, malgrat els bombardejos. Els atacants van retirar-se i Cardona es va mantenir en mans dels austracistes. No va tornar a ser atacada. Però quan Barcelona va capitular, les forces de Felip V van posar com a condició que si Cardona no es rendia, prendrien represàlies contra els barcelonins. El 18 de setembre de 1714, una setmana després de Barcelona, els defensors de Cardona es van lliurar. Va ser el darrer baluard de les llibertats catalanes.

Parador de Cardona. Fotografia: Paradores de España.

Cardona, amb luxe i sense sang

El castell de Cardona és un fantàstic parador, on es pot disfrutar d'un edifici singular i d'un entorn fascinant. Una ocasió única per a prendre un cafè entre merlets, dormir en estances senyorials i passejar-nos per sumptuosos corredors i per claustres gòtics. Un dels elements més atractius d'aquest parador és l'impressionant menjador, l'anomenat Refectori dels Monjos, perquè era usat com a menjador pels frares de la Col·legiata. Si visiteu Cardona, no cometeu l'error de visitar tan sols el castell i la Muntanya de Sal. La ciutat té un centre històric impressionant, que ha sigut declarat Bé Cultural d'Interés Nacional. I, a més a més, els afeccionats a la història trobaran a Cardona un magnífic arxiu, que guarda 1.000 anys d'història de la ciutat i del ducat. 

Centre històric de Cardona. Fotografia: Kumi. Cardona Turisme.

Cardona sense luxes

Si volem menjar alguna cosa a Cardona, sense excessos, és molt recomanable passar per El Centru, l'antiga Unió Cardonina. Es tracta del típic casino de poble, amb la seva terrassa i els seus billars, que Eulàlia Company ha convertit en un espai de gastronomia selecta per al públic ampli. Un lloc on el menjar de tota la vida es dóna la mà, de tant en tant, amb l'experimentació. El restaurant és a un bonic edifici modernista, i disposa d'un menú al migdia i de carta per a sopar. I, de tant en tant, organitzen tastos de vins, vermuts, activitats culturals...

El Cardu.