Carcassona (vescomtat semiindependent de Carcassona); any 1130. Fa quasi nou segles. El vescomte Bernat Ató IV, de la nissaga Trencavell, ordenava l’inici de les obres de construcció de la fortificació de Carcassona. Aquella obra imponent no era la primera construcció defensiva de la plaça. Els arqueòlegs actuals afirmen que va ser el resultat de la reforma i ampliació d’un castell del segle V, edificat per la monarquia visigòtica primigènia —la de Tolosa i de Barcelona— mentre combatien per a fixar les fronteres definitives del seu regne. Però sí que seria la gran fortificació del Llenguadoc, sobre la qual els Trencavell —aliats de les cases comtals independents de Barcelona i de Tolosa— volien assentar el seu poder i projectar el somni d’una marca de Gòtia reunificada i independent; allò que, actualment, és definit com l’imperi català d’Occitània.
Dels Trencavell occitans als Capet francesos
La monarquia francesa veia perillar la seva sortida a la Mediterrània. I amb el pretext de liquidar la pretesa heretgia càtara, va ordir una guerra brutal contra els petits dominis semiindependents i independents de l'Occitània i contra el seu principal aliat: el casal de Barcelona. I el projecte catalano-occità es va ensorrar a la batalla de Muret (1213). Poc després la nissaga Trencavell es va perdre en la nebulosa de la història (1263). I durant aquell interval de mig segle (1213-1263), Carcassona passaria a mans de la corona francesa, que en aquell moment ostentaven els Capet, i la seva gegantina fortificació seria totalment reformada (1228-1239). La traça actual és fruit d’aquella reforma impulsada per Lluís IX de França. Carcassona ja no seria el far des d’on es projectaria el somni catalano-occità; sinó el primer bastió del midi francès.
Què veure a Carcassona?
La muralla i les rortes de la ciutadella
La ciutadella és l’element protagonista de Carcassona. Però abans de recórrer els seus baluards i les seves barbacanes, és molt aconsellable tenir una visió panoràmica. I en aquest punt resulta molt recomanable iniciar la ruta al Pont Vell sobre el riu Aude, que separa la ciutadella i la vila nova. I accedim a intramurs a través de qualsevol de les portes de la muralla: la Porta Narbonesa (situada al pany de muralla de llevant) o la Porta d’Aude (situada al pany de muralla de ponent). En aquest punt és imprescindible fer el recorregut del clos murallat. És un recorregut d’uns dos quilòmetres jalonat per cinquanta-dues torres defensives. La construcció d’aquest espectacular element defensiu data de la primera època de dominació francesa (segle XIII); però aprofitant una vella estructura de l’època visigòtica i carolíngia.
Els carrers i places de la ciutadella
L’interior de la ciutadella està organitzat en uns quants carrers i places que conserven la traça arquitectònica i urbanística de la ciutat medieval. És el bressol de la nissaga Bel·lònida, els descendents de Guifré el Pilós que s’asseurien al tron de Barcelona durant sis segles. És molt recomanable deixar-s’hi anar, sense presses, i sense cap més referència temporal que el toc de campanes de la basílica de Sant Nazari, situada a la plaça Auguste Pierre Pont. La basílica és un edifici construït a l’època daurada dels Trencavell: iniciada cap a l’any 1000 i conclosa poc abans de la desfeta catalana de Muret (1208). I la seva traça (la façana, les portes, les finestres, els contraforts, el rosetó), sorprenentment, ens trasllada als edificis religiosos catalans que es van edificar durant la mateixa època. Sant Nazari és, també, la seu de la diòcesi de Carcassona, creada al segle VI.
El castell de Carcassona
El castell és l’element més destacat de la trama intramurs. Molt a pesar de la basílica. Va ser la residència dels Trencavell durant segles (de l’XI al XIII); i va ser el darrer testimoni d’una independència local que aspirava a esdevenir un actor destacat del projecte catalano-occità. La visita al castell de Carcassona és imprescindible. S’hi accedeix a través d’una doble porta de muralla i d’un pont que salva el fossar perimetral. La ruta dissenyada per als visitants preveu accedir a les torres dotades amb unes curioses balconades a la barbacana repuntada amb merlets, i a les sales interiors del castell (la residència dels Trencavell; i, posteriorment, dels reis francesos quan visitaven el Llenguadoc). Les torres estan totes culminades amb una teulada cònica de pissarra, que resulta estrambòtica a la riba de la Mediterrània, però que evidencia el procés de francesització posterior a Muret.
La bastida de Sant Lluís
No podem marxar de Carcassona sense visitar la vila nova. Bé, nova, per a diferenciar-la de la Ciutadella. Es va edificar a l’altra banda del riu Aude, i des de la Ciutadella, s’hi accedeix a través de la Porta d’Aude i del Pont Vell. La vila nova, anomenada “la Bastida de Sant Lluís”, va ser edificada durant els segles finals de l’edat mitjana (XIII a XV) per a donar resposta al fort creixement demogràfic de la ciutat. La Bastida de Sant Lluís, oportunament batejada en honor al rei francès que va enviar els Trencavell a la paperera de la història; té un planejament reticular (carrers paral·lels i perpendiculars que, quan es creuen, formen angles de 90 graus) que, en aquella època, era una autèntica revolució urbanística. La Bastida de Sant Lluís, que ha conservat la seva traça històrica, és també el centre neuràlgic actual de la ciutat, on podem dinar, sopar, o fins i tot, dormir.