Josep Fontana, un dels historiadors catalans més internacionals, va morir fa gairebé un any. I ara es publica un llibre que va deixar a punt en morir: Capitalisme i democràcia 1756-1848 (l'edita Edicions 62 en català i Crítica en castellà). El subtítol és contundent: "Com va començar aquest engany". Es tracta d'un llibre de màxima actualitat en què relaciona l'evolució del capitalisme, des dels seus orígens, amb la situació actual del món, després de la gran crisi de 2008. Un llibre en què la història més rigorosa es combina amb la més contundent denúncia.

Fontana: l'ascens d'un capitalisme depredador segueix imparable

Contra els manuals escolars

Sovint, a les escoles, se'ns va exalçar la Revolució Francesa, i ens la van presentar com a font indiscutible de llibertats i ens la van posar com a exemple de "revolució burgesa". Josep Fontana relativitza molt aquesta visió. Afirma que no va haver-hi un trencament absolut entre feudalisme i capitalisme, sinó que es va produir una transició que en alguns llocs va durar força (i recorda que a certs països la democràcia censatària va perllongar-se fins a dates molt avançades). Fontana destaca que a la burgesia que pretenia l'hegemonia a la societat contemporània "no li agradava el desordre polític" i preferia el manteniment del sistema anterior a qualsevol tipus de revolució. Fontana fins i tot deixa ben clar que les classes dominants espanyoles van ser durant molt de temps hostils a la industrialització, per por que la proletarització portés a la revolució. Perquè, per Fontana, el segle XIX no és tant el segle de la revolució burgesa contra els residus del feudalisme, sinó la història de les resistències contínues de pagesos i obrers contra la imposició del capitalisme.

Marxa enrera

Contra les visions que presenten la Revolució Industrial com un progrés que va aconseguir millorar les condicions de vida de la població, Josep Fontana s'alinea amb els historiadors més crítics amb aquesta teoria, els que apunten que hi va haver "una relació inversa entre desenvolupament i nivell de vida". El capitalisme hauria triomfat, després d'una dura lluita, sobre "els que defensaven un món més igualitari, controlat col·lectivament des de baix". En el fons, les tesis històriques de Fontana són un míssil a la línia de flotació de les teories econòmiques neoliberals, que identifiquen millora macroeconòmica amb millora del nivell de vida de la població. Deixa en evidència que no sempre és així, i que no va ser-ho en els primers moments del capitalisme.

El capitalisme ha triomfat sobre els que defensaven un món més igualitari, controlat col·lectivament des de baix

Quan el món no era de tots

Fontana dedica molta atenció a l'anomenat Congrés de Viena, una de les fites fundacionals del món contemporani, per deduir que en realitat no va haver-hi cap congrés, sinó una simple trobada entre les grans potències que va acabar amb la subjugació de les potències menors (i, evidentment, de la resta del món). Fontana destaca un fet que no es sol conéixer: Espanya no va signar les conclusions del Congrés de Viena, però va acabar plegant-se als seus dictats. La derrota de Napoleó a Waterloo va suposar la imposició d'un món desigual. Un món que no era altre que el fetus del món d'avui.

Estat, al servei de qui?

Habitualment els defensors del capitalisme asseguren que l'economia moderna funciona de forma automàtica, tot seguint els dictats del mercat. Fontana demostra que això no és així, que el capitalisme no es va imposar per la simple dinàmica econòmica, sinó que va caldre emprar tota la força de coacció de l'Estat per implantar aquest sistema econòmic. Les classes dominants van recórrer al monopoli de la violència que deté l'Estat per afavorir un procés que no hagués estat possible de culminar només mitjançant les dinàmiques econòmiques. Les mesures econòmiques preses per l'Estat per afavorir un nou sistema econòmic que reforcés les elits, per a Fontana, tan sols té un nom: "Robatori de classe". Mesures com el tancament de terres o les reformes agràries van afavorir els propietaris en detriment de la pagesia.

Fontana: la regla d'or del capitalisme segueix sent avui, com a començaments del segle XIX, afavorir una expropiació creixent dels guanys que produeix el treball dels obrers

Capitalisme és globalització

Fontana elabora un relat centrat en els països on s'origina el capitalisme. El seu text està basat en els casos de Regne Unit, França i l'Estat espanyol (amb petites derivacions a Itàlia, Bèlgica, Alemanya, Àustria...). Malgrat tot, no oblida apuntar que l'impacte del capitalisme va anar molt més enllà i va afectar les poblacions de l'Índia, de Sierra Leone o d'Alger (i, alhora, analitza els seus efectes en poblacions molt properes, com Igualada). El capitalisme va imposar la seva empremta per arreu del món, enl 'intent constant d'accedir a noves matèries primeres i a nous mercats. Algèria, Egipte i altres nacions van anar caient en l'òrbita europea, d'una en una. I Fontana recupera els estudis clàssics sobre el paper de l'esclavatge en la formació del capitalisme, començant pel Capitalisme i esclavatge d'Eric Williams, i repassa també els materials acadèmics sobre el paper del sucre, del te i del cotó en la nova economia globalitzada, però també en la consolidació del poder de determinades potències sobre la resta del planeta. Malgrat tot, la recepció del capitalisme pels pobles no occidentals no és l'eix central del seu estudi.

Lliçó d'història contemporània

Diuen els que van conèixer Josep Fontana que tenia un coneixement enciclopèdic sobre gairebé tot. Ho llegia tot, era capaç de relacionar els materials més diversos i tenia opinió pròpia sobre les qüestions bàsiques del món modern. I això es fa patent a Capitalisme i democràcia, un llibre que ofereix una visió àmplia, però molt coherent i cohesionada del món, que només és possible que faci algú com Fontana, que ho ha llegit tot, tot, tot... La bibliografia espectacular que figura al final d'aquest llibret mostra que a desgrat de la seva curta extensió és fruit d'un treball llarg i profund. Fontana és un clar exponent de la historiografia marxista, però mostra també un cert eclecticisme, i recull estudis històrics dels corrents més diversos. Al capdavall, Capitalisme i democràcia vol ser una petita gran història del món modern, però també una denúncia del sistema socioeconòmic actual. Per Fontana la historia no tenia sentit si no estava al servei de la política, i aquest llibre n'és un clar exemple. De fet, el mestre Fontana, com li deien els seus deixebles, i els deixebles dels seus deixebles, manifesta clarament la seva intenció de treure a la llum la "trama oculta" de la imposició del capitalisme per evidenciar-ne les mecàniques perverses. Unes mecàniques que, segons ell, no han canviat. De fet, al llibre equipara la situació actual del món amb l'ofensiva contrarevolucionària de 1814 o de 1848 però apunta que el capitalisme actua "ara amb més ambició". Fontana afirma que "l'ascens d'un capitalisme depredador segueix imparable", i fa seves les paraules de Jared Bernstein: "El full de salaris del treballador reflecteix la seva força i tots dos estan massa baixos". El gran historiador català apuntava que la situació d'avui no era tan diferent de la del passat: "La regla d'or del capitalisme segueix sent avui, com a començaments del segle XIX, afavorir una expropiació creixent dels guanys que produeix el treball dels obrers, a costa no només del seu nivell de vida, sinó també dels seus drets i llibertats". I advertia que el capitalisme ha començat una ofensiva terrible, que no havia gosat endegar fins ara, per treure la terra als habitants de molts països del tercer món.