S'ha presentat a Barcelona CampusRom, la Xarxa Universitària Gitana de Catalunya. Es tracta d'una iniciativa que parteix de joves gitanos per ampliar la presència de gitanos a la universitat i per a millorar els seus resultats acadèmics. L'acte s'ha celebrat a la seu del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, que ha mostrat el seu suport a la nova xarxa.

Presentació de CampusRom. Xarxa Universitària Gitana de Catalunya. Fotografia del Dept. Treball, Afers Socials i Famílies.

Els gitanos i l'ensenyament

Entre la població gitana espanyola, segons les darreres dades disponibles, hi ha un analfabetisme del 13-14 %, i l'analfabetisme funcional podria ser molt superior. Les dades de Catalunya són millors que les de l'Estat espanyol, però encara són preocupants. Allò més greu és que no només és un problema de la gent gran. També molts joves gitanos tenen un nivell educatiu ínfim. Gairebé tots els gitanos van ara a l'escola: el 2007 només un 3,9 % dels gitanos de 16 a 19 anys no havien passat per l'escola, i el percentatge tendia a reduir-se (no hi ha dades més actuals). Fernando Macías, un membre de CampusRom adscrit a la Universitat de Barcelona, apunta que tot i que en els darrers temps molts gitanos acaben l'ensenyament obligatori, en realitat surten de l'escola amb pocs coneixements, perquè molts han passat per unitats segregades on se'ls imparteix un currículum simplificat, que no dóna els coneixements bàsics per accedir a la universitat. Així doncs, que gairebé un 100 % dels joves acabin actualment els estudis bàsics no suposa que el seu nivell els permeti accedir a estudis superiors.

Les dones, pitjor

Els nivells d'analfabetisme i de fracàs als estudis i d'analfabetisme es disparen entre les dones gitanes, en bona part perquè les famílies les requereixen per fer feines domèstiques. Als 16 anys hi ha un 48,6 % de les gitanes que s'han tret l'ESO, davant el 36,4 % dels homes. El nivell d'interrupció dels estudis obligatoris entre les dones es dóna, doncs, a partir de certa edat. Si en les edats inferiors el nivell d'aprofitament dels estudis entre les dones gitanes és millor que el dels homes, a partir de l'adolescència cau en picat, i són molt poques les dones gitanes que aconsegueixen accedir a la universitat. Jelen Amador, una jove llicenciada en dret i doctorada en sociologia, membre de la coordinació de CampusRom, ha apuntat que a Europa només el 3 % de les noies gitanes acaben la secundària, davant el 63 % de mitjana de les noies europees. Això, per a ella, acaba derivant en la triple marginació de la dona gitana: com a dona, com a gitana, i com a subqualificada al món laboral.

La universitat, inaccessible

Segons un estudi del CIS, només l'1,6 % dels gitanos espanyols majors de 20 anys estudia (altres dades apunten que només estudia el 2,6 % dels gitanos entre 18 i 24 anys). I és probable que molts d'aquests no cursin estudis universitaris, sinó que cursin amb retard estudis de nivells inferiors. Segons CampusRom, només 7 de cada mil gitanos arriben a la universitat, davant de 400 de cada mil no gitanos. Els problemes són múltiples: per una banda hi ha dificultats en diverses assignatures: una d'elles és el català. Tot i que en teoria gairebé tots els gitanos de Catalunya han passat per escoles amb immersió lingüística, en realitat a alguns llocs no han fet el currículum i tenen problemes amb el català. Però també hi ha dificultats amb d'altres assignatures, ja que han cursat nivells molt baixos. I són poc els gitanos que abandonen els estudis i que els reprenen anys més tard (tot i que les dones tenen més tendència que els homes a posar-se a estudiar quan ja són grans). Però un cop són a la universitat també hi ha problemes perquè els gitanos hi puguin reeixir: el nivell d'abandonament és bastant alt.

CampusRom

CampusRom va néixer a partir d'una iniciativa prèvia de suport als gitanos que volien presentar-se a les proves d'accés de majors de 25 anys de la universitat. Es va anar articulant com una xarxa d'intercanvi per ajudar els gitanos a superar les dificultats d'entrar a la universitat: se'ls feien cursos de català, se'ls ajudava a preparar les proves d'accés, se'ls assessorava sobre com demanar beques, se'ls orientava sobre com treballar a la universitat... Tot això mitjançant el treball voluntari dels membres de la xarxa. Ara, CampusRom ha volgut institucionalitzar-se, però continuarà funcionant com una xarxa de suport mutu, articulant grups de treball, preparant tutories, ajudant en els tràmits...

El problema dels referents

Els estudis sobre la interrupció dels estudis entre els gitanos destaquen que sovint els joves deixen els estudis perquè volen posar-se a estudiar o perquè "no els agrada" o "s'avorreixen". Fernando Amador destaca que, a part de la discriminació històricament patida pel poble gitano, també hi ha un problema de manca de referents: molts nois gitanos no tenen gent al seu entorn amb estudis superiors i no troben cap model en aquest sentit. Assegura que, basant-se en l'experiència d'altres col·lectius, l'ingrés a la universitat d'alguns membres té un immediat efecte crida i estimula els estudis de molta més gent. I assegura que, a Catalunya, ja s'ha vist que els fills dels gitanos majors d'edat que estudien per anar a la universitat han incrementat la seva motivació per als estudis. Per això, CampusRom organitza xerrades de llicenciats gitanos a instituts amb molt alumnat gitano, perquè els serveixi de motivació. Les estadístiques els donen la raó: entre els gitanos els fills de pares amb major nivell d'estudis també tenen tendència a assolir els millors nivells acadèmics.

La Generalitat i CampusRom

Han assistit a la presentació de CampusRom el secretari d'Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesias, el director general, el responsable del Programa del Poble Gitano, Ramon Vílchez i el director general d'Acció Cívica, Bernat Valls. Han felicitat la iniciativa de la xarxa i han destacat que el govern català vol donar-los suport. Francesc Iglesias ha acabat amb una cita de Leonardo da Vinci: "El plaer més noble és el goig de comprendre". Malgrat tot, no deixa de ser simptomàtic que el suport a aquesta iniciativa no parteixi del Departament d'Ensenyament ni d'Universitats, sinó de Benestar Social. Sembla ser que qualsevol afer relatiu a la comunitat gitana hagi d'estar vinculat a Benestar Social i que les universitats no hagin de preocupar-se de la inclusió dels gitanos al seu sí.