Barcelona, 22 de març de 1645. Fa 379 anys. Enric de Lorena, comte de Harcourt i d’Armanyac i conegut amb el sobrenom de Cadet la Perla, arribava a la capital catalana com a nou lloctinent del rei Lluís XIV. Eren els anys centrals de la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59), i la trajectòria del seu antecessor, Philippe de la Mothe-Houdacourt, havia conclòs amb un cessament sonat. Lorena, nomenat de comú acord per Mazzarini (ministre plenipotenciari de França) i Montpalau (ambaixador de Catalunya a la cort de Lluís XIV), tindria a una rebuda espectacular. Tothom era conscient que era el darrer cartutx per a recompondre la deteriorada relació entre les cancelleries de Barcelona i Versalles i canviar el signe d’una guerra que, després d’una sèrie de victòries incontestables, generava més dubtes que no pas certeses.
L’entrada a Barcelona del Cadet la Perla
Les fonts documentals relaten que l’arribada del Cadet la Perla va ser un autèntic esdeveniment. El Dietari de la Generalitat cita que “dispararen tota l’artilleria que estava posada per la muralla (...) sonant los manestrils, trompetes y tabals (...) es van guarnir tots els carrers per hont havia de passar sa alteza (Lorena) de companyies de moscaters que lo hu tocave al altre (...) Esta entrada fou tal que may se era vista y molt major lo contento que tingueren los cathalans de la vinguda de sa alteza (...) per a expel·lir de Cathalunya los enemics que tant la tenen molestada (els hispànics). Aquesta descripció és molt reveladora, perquè la rebuda que s’havia dispensat als seus antecessors (Maillé, La Mothe) i la que es dispensaria als seus successors (Condé, Mazzarini, Schomberg, Vendôme, Marchin) no era, en absolut, comparable.
D’on venia el Cadet la Perla?
Enric de Lorena havia nascut el 1601, molt probablement a Nancy, capital del ducat independent de Lorena, i era el segon fill de Carles de Guisa-Lorena i Margarida de Chabout. La seva família, els Guisa, havien jugat un paper protagonista en el brutal conflicte, mal anomenat Guerres de Religió (1562-1598), que havia enfrontat les grans famílies nobiliàries franceses pel tron de París. L’oncle-avi del Cadet, també Enric de Guisa (1550-1588) —i anomenat pels seus enemics, “le Balafré” (l’Apunyalat)—, havia estat el cap polític del partit nobiliari catòlic (i, per tant, el principal rival d’Enric de Borbó, el líder de la facció nobiliària protestant). “Le Balafré”, després d’una sèrie de campanyes criminals contra la població civil calvinista, estaria a un pas de rellevar el darrer i decrèpit rei Valois (Enric III) i ocupar el tron de París.
Per què Mazzarini i Montpalau van pactar el relleu de La Mothe-Houdancourt?
A principis de 1645 (sisè any de guerra), la gestió de La Mothe-Houdacourt era molt qüestionada. Mentre el signe de la victòria havia acompanyat les gestes del “diablo francés” (que era com l’anomenaven els hispànics), la relació amb les autoritats catalanes (Generalitat, Tres Comuns, governs municipals) havia estat idíl·lica (1642-1643). Però amb l’esclat de la Jacqueria occitana (1643), la gran revolta social liderada per Jan Petit, que va posar en escac el règim de Lluís XIV, els recursos econòmics francesos per a sostenir l’esforç bèl·lic a Catalunya van començar a fallar, i La Mothe va perdre els nervis. Va començar a extorquir la població civil catalana, va provocar una reacció molt negativa a la presència francesa a Catalunya i va intoxicar la —fins aleshores— idíl·lica relació entre les cancelleries de Barcelona i Versalles.
La importància del càrrec de lloctinent reial a Catalunya
La cancelleria de Versalles era molt conscient que els Pactes de Ceret (1640) i de la Peronne (1641) signats amb la cancelleria de Barcelona eren molt beneficiosos per als interessos francesos. Catalunya havia esdevingut un principat independent, que compartia amb França i Navarra la figura del sobirà. Però, alhora, era una aliada incondicional de la monarquia francesa, en guerra amb la monarquia hispànica (1635-1659) per a dirimir el lideratge mundial. Catalunya era una balconada territorial de gran valor estratègic que permetia el pas i l’establiment dels exèrcits francesos a la Península. Per tot això, la figura del lloctinent reial a Catalunya (el delegat de Lluís XIV de França, III de Navarra i II de Barcelona) tenia una gran importància i la seva elecció era un tema prioritari.
Per què el Cadet la Perla va ser l’escollit per a rellevar La Mothe-Houdancourt?
El 1644, Enric de Lorena-Guisa era un dels caps militars més prestigiosos de França. Venia d’una llarga carrera, que s’havia iniciat quan només era un noi de divuit anys, un cadet, però amb un extraordinari talent per a les armes, que portava una arracada amb una perla. D’aquí li venia el sobrenom Cadet la Perla. Però Mazzarini i Montpalau no es van inclinar per la figura de Lorena-Guisa tan sols pel seu prodigi primerenc, ni per la seva exitosa carrera militar posterior,... sinó perquè, a més d’un impressionant full de serveis, ostentava la condició de descendent dels reis de la Corona catalanoaragonesa. L’àvia de sisena generació d'Enric de Lorena era Violant d’Aragó (1381-1442), filla primogènita de Joan I de Catalunya-Aragó. Enric de Lorena portava la senyera quadribarrada al quarter dret superior del seu escut heràldic.
Com va ser la lloctinència del Cadet la Perla?
Enric de Lorena-Guisa no va decebre les expectatives que havia creat. El primer que va fer en arribar a Barcelona va ser jurar les Constitucions de Catalunya i sotmetre’s a la llei del país. Va aturar en sec les extorsions que practicaven els caps militars francesos sobre la població civil catalana, i va castigar severament aquelles pràctiques: va condemnar a mort els culpables i va ordenant diverses execucions. Va separar els cossos dels exèrcits català i francès, que també era un focus de conflicte, i va nomenar capitans del país, que únicament quedaven subordinats a la seva figura. Durant la seva lloctinència (1645-1647) sempre va consensuar amb el conseller-protector totes les operacions militars, i va recuperar el tremp victoriós dels primers anys de conflicte (la primera etapa de La Mothe-Houdancourt).
L'herència del Cadet la Perla
Enric de Lorena era molt conscient que Catalunya era el bressol d’una de les seves arrels genètiques. Probablement, la més prestigiosa. I va fer un gran esforç per a conèixer la cultura i la història del país. Va aprendre el català —que acabaria dominant raonablement bé— i el fill que va tenir a Catalunya, el cinquè amb Margarida-Filipa de Cambout, el va batejar com Ramon Berenguer (1647-1686). El fill català del Cadet la Perla faria la carrera eclesiàstica i seria abat del monestir benedictí de Saint-Faron-de-Meaux (a cinquanta quilòmetres a l’est de París). El 1647, Versalles va prémer l’accelerador bèl·lic mentre, simultàniament, la diplomàcia esbossava el final de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648), i el Cadet la Perla va ser destinat al front del Rin. Els seus successors no van estar mai a l'altura, i aquella guerra i la independència es van acabar perdent.