“No he estudiat mai música, de fet, vaig aprendre a tocar la guitarra per Youtube”, apunta el jove igualadí Miquel Nafría, que amb el nom artístic de miquel acaba de publicar el primer àlbum titulat: ç. Una ç que simbolitza un cor trencat, fent referència a la història que s’amaga rere les 11 cançons que integren el recopilatori. “El que plasmo en aquest àlbum és la història d’en Pau, un amic que vaig conèixer a la universitat i de qui em vaig enamorar sense arribar a dir-li mai”. En aquell moment, els dos joves es trobaven a l’armari i va ser llavors, quan a en Pau li van diagnosticar una leucèmia. Una malaltia que farà cosa d’un any i uns mesos, se’l va emportar.
En Pau mai va arribar a saber que en miquel, temps més tard, publicaria aquest àlbum -que es pot trobar únicament per les plataformes digitals- ni que n’estava enamorat. Per això, en miquel va decidir explicar la història a través d’un fil de Twitter que té fixat al seu perfil i que anuncia que abans de clicar el play de les cançons, cal llegir-lo. “Fer públic aquest fil va ser el moment de més vertigen, era el moment d’obrir més el cor”. Malgrat la dificultat de no saber si en un principi explicar-ho o no públicament, en miquel confessa que finalment ho va fer “com un acte de justícia i d’homenatge al Pau”.
xxxxxxxxxxx
Seguint el fil de Twitter, en miquel considera que ha estat gràcies al seu contingut que la gent ha connectat amb la seva història, “perquè al final parlo de moltes coses; dels amors no correspostos, de dir el que sents a temps, de no basar una relació en les il·lusions o en les expectatives, en definitiva, de parlar les coses”. Una narració i unes cançons molt abstractes, defineix el jove, que per això el feia dubtar de si exposar o no públicament la història que s’amagava al seu darrere.
8 parts i un interludi significatiu
L’àlbum es troba estructurat en un total d’onze cançons, dels quals s’hi troba un interludi al mig que fa referència al moment concret de la separació, de la pèrdua en sí. Les cinc cançons anteriors són la construcció d'aquest amor no correspost i les posteriors a l’interludi, fan referència a les cinc etapes clàssiques del dol. Una estructura que en miquel va voler organitzar a posteriori, “després d’escriure les cançons d’una forma molt orgànica i visceral, que em sortia de dins”. Un moment en el qual recorda trobar-se davant l’ordinador plorant, “amb una sensació d’existencialisme estranya on tot adoptava una sensació diferent, tot em parlava i tot tenia un nou sentit”.
“Compondre aquest àlbum ha estat remoure moltes coses, però també treure-les i poder-les expressar, un fet que necessitava”, miquel
El penediment de no dir les coses al seu temps
Coneixent la història d’en miquel i d’en Pau -que durant un temps va treballar en aquesta casa, a El Nacional, al departament de xarxes socials-, és fàcil plantejar-se la pregunta de si ara, es penedeix de no haver-li confessat a temps l’amor que sentia, al que el jove igualadí respon que “hi ha part de penediment, però n’extrec l’experiència per a la pròxima, fer-ho bé o si més no, com ara m’agradaria”. Malgrat tot, en miquel explica que no t’has de quedar encallat amb aquest sentiment, que no se sap molt bé si és un sentiment positiu o negatiu.
Un cop publicat “ç”, en miquel ens explica que la família d’en Pau l’ha rebut molt bé, “vam parlar i ens vam veure al funeral i a un homenatge que li vam fer els castellers de la Universitat Pompeu Fabra, els Trempats”. I com van reaccionar? “Molt bé, em van dir que endavant amb totes les entrevistes que vinguessin i les promocions, perquè això, mantenia viu en Pau”.
Tot i no tenir clar si vol dedicar-se plenament a la música o no, confessa que li encantaria poder escriure i produir, “fent això seria feliç”, però l’altra cara de la moneda, el fet de donar-se a conèixer fent entrevistes i promocions, no li acaba de fer el pes, “no m’agraden gens les entrevistes, però toca fer-les”, exclama somrient, recordant lo malament que ho va passar minuts abans d’estrenar-se amb Jordi Basté, a El món a RAC 1. “Per mi, són dues feines diferents”.
El pròxim 31 de març en miquel pujarà a l’escenari amb un concert amb un quintet de corda a la sala Tradicionàrius de Barcelona, dins el marc del Guitar Bcn 2022. Una aventura que inicia amb el suport de tot el seu entorn, tot i que ens confessa que ara mateix no té energies per fer cap altre àlbum. “Això sí, estic pensant en fer col·laboracions amb altres artistes, això em ve molt de gust”, conclou.