Montserrat, 23 d’octubre de 1940. Primera hora de la tarda. Fa 85 anys. Heinrich Himmler, Reichfürer SS (cap de la Gestapo —la policia política del règim nazi alemany— i de les Schutzstaffel —els escamots de seguretat del partit nazi alemany, coneguts popularment com a SS—) arribava al monestir. Himmler arribaria acompanyat per un centenar de personatges (elements dels règims nazi alemany i franquista espanyol) que el secundaven en el seu propòsit. Si més no, el seu propòsit oficial. La premsa de l’època publicaria que Himmler havia visitat Montserrat a la recerca del Sant Grial. Però aquesta versió era certa? El poderós i sinistre número dos del temible règim nazi alemany s’empassava i alimentava una tradició sense cap base acadèmica o científica? Què buscaven, realment, els nazis a Montserrat?
Què era el Sant Greal i per què se suposa que el buscaven els nazis?
El Sant Greal és una tradició d’origen medieval que sincretitza el ritu cèltic de la licantropia (el consum de sang humana amb el propòsit d’absorbir l’energia de la víctima) i la simbologia cristiana (el calze amb el qual es va recollir la sang de la crucifixió de Jesucrist); i sosté que qui beu amb aquest objecte assoleix la immortalitat. Amb la dispersió dels anomenats apòstols, el Sant Greal —un objecte que prefigurava l’aparell reproductor femení—, hauria viatjat —de la mà de Maria Magdalena—, fins a la vall del riu Roina (segle I). Allà hi seria, ocult durant segles, fins que, superada “l’època fosca” (l’Alta Edat Mitjana) va passar a custòdia de la recentment creada orde del Temple (segle XII). La mateixa tradició sostenia que després de la desaparició de l’orde (1314) passaria a mans de la nissaga reial catalana.
Himmler s’empassava la història del Sant Greal?
Amb aquest relat, la visita de Himmler a Catalunya cobrava sentit. Però només aparentment. Perquè els interrogants que envolten aquella visita continuen sent els mateixos. Si bé és cert que la mitologia cèltica i, sobretot, la germànica havien estat un element protagonista en la fabricació i en la divulgació de l’ideari nazi alemany i que, des de tots els altaveus de difusió ideològica del règim, aquests mites havien estat elevats a la categoria d’ídols nacionals (per citar un sol exemple, el cavaller artúric Percival, protagonista d’un relat mitològic i de l’òpera Parsifal, de Ricard Wagner); de debò Himmler s’empassava la història de Sant Greal? I de debò pensava que el Sant Greal estava ocult a Montserrat? O el Sant Greal només era el pretext oficial i aquella visita obeïa a un altre interès?
Qui dirigia la comitiva que va rebre i acompanyar Himmler a Catalunya?
Per donar resposta a aquestes preguntes, resulta imprescindible saber com va arribar-hi, qui el va rebre, per on es va moure i en quin context sociopolític es va produir aquella visita. La resposta a la primera qüestió no aporta cap dada. Va arribar amb un avió militar alemany a l’aeròdrom del Prat. En canvi, la resposta a la segona pregunta ja apunta cap a una direcció més concreta. Himmler va ser rebut al Prat pel capità general Luis Orgaz Yoldi (màxima autoritat militar a Catalunya; i que, en aquell moment, es feia anomenar, reveladorament, Jefe del Servicio de Ocupación); i pel governador civil Wenceslao González Oliveros, un fanàtic que havia guanyat celebritat arrencant —amb les seves pròpies mans— les plaques en català del nomenclàtor viari de l’època republicana i perseguint mestres que impartien, clandestinament, en català.
Qui més hi havia a la comitiva que va rebre i acompanyar Himmler a Catalunya?
En aquella comitiva hi havia, també i reveladorament, Buenaventura Sánchez-Cañete (president de l’Audiència Provincial, és a dir la màxima autoritat de l’aparell repressiu judicial a Barcelona); José Aybar Pérez (dirigent del SIMP —el Servicio de Información Militar y Política que havia ordit la detenció del president Companys a la França ocupada—); José Ungría Jiménez (cap de la policia secreta del règim a Barcelona); Luis Reparaz Araujo (comissari en cap de la policia del règim a Barcelona) i Carlos Trias Bertran (cap provincial del Movimiento i, anteriorment, testimoni de càrrec en els judicis que sentenciarien a mort Manuel Carrasco i Formiguera, líder d’Unió Democràtica de Catalunya i Lluís Companys, president de la Generalitat). Amb aquest sinistre seguici, algú pot creure que Himmler va venir a Catalunya a buscar el Sant Greal?
Què havia passat i que passava a Barcelona?
Només sis dies abans (17 d’octubre), un escamot militar havia afusellat el president Companys. L’assassinat del president de Catalunya representava una fita en la tasca de liquidació física de la resistència catalana i republicana que s’havia imposat l’exèrcit franquista a l’inici de la invasió del país (Ofensiva de Catalunya; desembre, 1938 – febrer, 1939). Les presons de Barcelona (les instal·lacions penitenciàries i els “forats” habilitats), concentraven prop de 50.000 persones que morien víctimes de la inanició i les malalties. Només a la Presó Model, amb una capacitat per a 1.800 interns, el carceller major del règim, Isidro Castrillón López, hi havia entaforat 20.000 persones. En un discurs davant d’aquells presos d’absoluta naturalesa política, Castrillon proclamaria “vuestra vida vale menos que la diezmillonésima parte de una mierda”.
Què més passava a Barcelona?
Un any i mig abans (16 de maig de 1939) s’havia declarat un brot de tuberculosi que assoliria la categoria d’epidèmia. Les autoritats franquistes (Milà-Camps, president de la Diputació) xifrarien la seva afectació en “muchas personas”. Però investigacions posteriors comptabilitzen milers de morts. La premsa publicaria les crides de l’Ajuntament, sol·licitant donacions de particulars mentre proclamava no tenir recursos. Però, en canvi, l’alcalde Miguel Mateu Pla (despectivament “Mateu dels ferros”) ordenaria que l’Ajuntament es fes càrrec de la factura de l’allotjament de Himmler i la seva comitiva a l’Hotel Ritz: 13.000 pessetes (l’equivalent a 65.000 euros). Els historiadors contemporanis cataloguen aquella epidèmia descontrolada com “una arma bacteriològica del règim franquista contra la població catalana”.
Qui eren els càrrecs de la Gestapo que acompanyaven Himmler?
Segons la premsa de l’època, Himmler es va fer acompanyar per un seguici de ... 95 càrrecs de la Gestapo i les SS!!! Entre aquell sòrdid col·lectiu hi havia diversos elements amb responsabilitats rellevants al règim nazi alemany; però n’hi havia un especialment sinistre: el comandant-metge Ernst Baader, professor de la Universitat de Berlín, especialista en “patologies pulmonars derivades de la inhalació de gasos tòxics i materials pesants”, comandant del gueto de Minsk (Bielorússia ocupada) i arquitecte de la Endlösung der Judenfrage (la solució final al problema jueu). Dues setmanes més tard Baader —retornat a la seva activitat— violaria i assassinaria amb les seves pròpies mans l’activista jueva Masha Bruskina, de 17 anys. Amb aquest seguici algú es pensa que Himmler va anar a Montserrat a buscar el Sant Greal?
Què estava passant el mateix dia a Hendaia?
Mentre Himmler es passejava per Montserrat; el mateix dia i a la mateixa hora, però a Hendaia (País Basc francès ocupat per Alemanya); Hitler i Franco, i els seus respectius ministres d’afers estrangers, Von Ribbentrop i Serrano Suñer, celebraven una reunió que havia de decidir la plena participació d’Espanya en la II Guerra Mundial. Hitler pretenia “cobrar la factura” de l’inestimable ajut nazi al bàndol franquista durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Hitler sospitava que d’aquella reunió no en treuria res clar; i ja havia activat un “pla B” que consistia a derrocar Franco i col·locar el filonazi Serrano Suñer en el seu lloc. Himmler n’estava al corrent i tot apunta que el veritable objectiu de la visita a Barcelona era avaluar els elements més radicalitzats del franquisme, destinats, per raons òbvies, a Catalunya.
Què va passar a Montserrat?
Segons la premsa de l’època, la visita de Himmler a Montserrat va durar unes dues hores. La documentació gràfica revela que, en aquella visita, es va fer acompanyar també per elements destacats del règim franquista a Barcelona, i la mateixa premsa (La Vanguardia Española, 24/10/1940), l’endemà publicava que “El Reichführer y las personalidades alemanas que integran su séquito regresaron de la excursión muy satisfechos”. En canvi, la premsa no va publicar la negativa de l’abat Escarré a rebre Himmler. Una “excursión” per anar a trobar el Sant Greal que va acabar amb un cop de porta. Com més aprofundim en els detalls d’aquella visita, més estrambòtica resulta la versió oficial. Per cert, en reveladors documents posteriors, Himmler diria que els dirigents que el règim franquista havia situat a Catalunya eren uns perfectes incompetents.
