Aposta estival de TV3, la nit d'aquest passat dilluns s'ha estrenat Buga Buga, una d'aquelles sèries que quan et pregunten si està bé, com a resposta et surt un dubitatiu i inconcret "pseeee". Vaja, que sí però que no.
Menjar hummus, comprar drogues, practicar sexe
Diu la nota de premsa d'aquesta ficció que el nostre és un país avesat a rentar els draps bruts a casa, que això d'anar a la bugaderia és cosa de pel·lícula ianqui. Les costums i els hàbits, però, estan canviant, i cada vegada som més les i els que fem net anant als autoserveis de rentat.
Les pel·lícules ianquis també ens han acostumat a creure que a les bugaderies pot passar qualsevol cosa mentre esperes que acabi el temps de centrifugació o l'assecadora acabi de fer la seva feina.
En aquella estona pots conèixer l'amor de la teva vida, retrobar-te amb l'amic que feia anys que no veies, fer teràpia amb un desconegut explicant-li les teves penes i lamentacions, menjar hummus, intercanviar cromos, comprar droga, practicar sexe... Aquesta és, justament, la premissa sobre la que se sustenta Buga Buga.
Amb produccions guiris com Modern Love, Easy, Love; Fleabag o Master of None com a referents evidents, Buga Buga són sis capítols de vint minuts (gràcies per crear una sèrie que no et robi mitja vida per poder-la veure!) amb històries independents però amb un comú denominador: tots els relats acaben confluint a una bugaderia. La vida al segle XXI, amb les seves comèdies i drames, psicoanalitzada, mentre els seus protagonistes renten la roba de color.
Laura Aubert, Núria Deulofeu i Txell Aixendri son les 'Amigues' del primer capítol de Buga Buga. Foto: TV3
Lluny del fulletó de plató postís
El millor de Buga Buga, sèrie dirigida i guionitzada per Alba Simón i Ana Millán (directora d'un curtmetratge mooooooolt recomanable: Nosotros), tàndem que ha comptat amb la complicitat a l'escriptura d'Eric Moral, és la seva aposta estètica.
Lluny de la típica realització de fulletó nostrat de plató postís, Buga Buga s'acosta a uns referents visuals molt més contemporanis i atractius. Rere la seva producció hi ha una voluntat més cinematogràfica que no pas televisiva a l'ús.
Notable és també la feina de les seves protagonistes. Les interpretacions de Núria Deulofeu, Laura Aubert i, molt especialment, Txell Aixendri son un dels principals atractius del primer capítol. El mateix amb Vicenta N'Dongo i Roger Batalla al segon.
L'actriu Vicenta N'Dongo és la protagonista del segon capítol de Buga Buga. Foto: TV3
Massa vist, massa escoltada
En l'altre extrem de Buga Buga hi ha un guió que en el seu intent de resultar nou i trencador, acaba per recórrer als mateixos tòpics de sempre de les dramèdies. Aquest mateix primer capítol, 'Amigues', és una constant reiteració de trames suades una vegada i una altra: l'amiga esbojarrada que no sap el que vol que manté una relació secreta amb el marit de la propietària de la botiga en què treballa, l'amiga sèria i responsable que està cansada de ser-ho i l'amiga que marxa per veure món amb tot el que això implica per al seu triangle d'amistat.
Tot plegat massa vist. Com la Rigoberta Bandini, que firma la banda sonora. Encara no ha publicat un elapé i ja la tenim una mica massa escoltada, no?
Sí, Buga Buga és una sèrie que ummm, pse pse. Que sí però no.