L'editorial valenciana Bromera, que intenta guanyar-se un espai al mercat del Principat, ha presentat avui a la premsa les seves novetats per a aquest final d'any, les seves apostes per al proper Nadal. L'editorial d'Alzira es fixa, principalment, en els premis atorgats recentment: Heidi, Lenin i altres amics, de Joanjo Garcia (premi Alfons el Magnànim); i El paradís a les fosques, de Vicent Usó (premi Enric Valor). L'editor de Bromera, Gonçal López-Pampló afirma que les dues obres tenen en comú, "certa ambició". Però també comparteixen una forta crítica al sistema capitalista tal i com es viu aquí i ara.

El profeta del procés

El darrer llibre de Joanjo Garcia, Arribarà el dematí, era un llibre sobre el procés, que va publicar-se abans del procés, i que segons el seu editor, va resultar "profètic". Ara narra una història ben diferent, la de la trobada de maletes amb animals morts a diferents punts de la ciutat. Joanjo Garcia afirma que, en el fons, la seva és sobretot una obra "sobre urbanisme" en què ens parla de les ferides de les ciutats i dels seus habitants. Juanjo, que es considera membre de la perifèria d'una cultura amenaçada, i que ha format part durant molts anys d'organitzacions revolucionàries, explica la història d'una noia que de nena volia ser Heidi, i que quan es va fer gran i va veure que la bondat no porta enlloc, va decidir ser Lenin (un fet que l'enfrontaria al seu pare, socialdemòcrata de tota la vida). Una obra no exempta de violència, però tampoc de tendresa.

Reivindicació de la lleialtat

La novel·la d'Usó també té un fort contingut de crítica social. De fet,  comença el mateix dia que va caure Lehmann Brothers, "el dia que algú apaga l'interruptor i deixa a les fosques el món feliç que ens havien promés", segons l'autor. En aquesta obra, Usó reflexiona sobre l'èxit, l'èxit laboral, sexual i social. I, sobretot, sobre el preu que s'està disposat a pagar per obtenir-lo. El protagonista d'El paradís a les fosques, un comercial sense cap escrúpol, tractarà de destacar en tots els àmbits, a qualsevol preu, i considera que els que no arriben on ha arribat ell són uns fracassats. Però un fet inesperat, condicionat pels perills del passat, posarà en perill el difícil equilibri de la seva vida. Usó confessa que, en el fons, aquest llibre és un cant a a lleialtat, al mantenir-se fidel a la gent i a les conviccions.

La Barcelona maragalliana

A Més Llibres, la filial barcelonina de Bromera, la novetat més destacada de la temporada és Contra els homes d'acció, de Marià Veloy, qui fins ara sempre havia publicat les seves obres de ficció en castellà. Una obra que tot i tenir ribets de novel·la negra, en realitat està carregada de tendresai de poesia. El seu editor, Ricard Vela, en destaca la perfecció tècnica, formal. De fet està integrada per parts iguals, amb el mateix nombre de paraules, per tal de preservar-ne l'equilibri i el ritme. La trama se situa en la Barcelona olímpica, una Barcelona olímpica que Velay es nega a elogiar: "Ens van vendre que Barcelona es tenia que obrir al món i ara se l'han quedat". Considera que els problemes de la ciutat venen del model maragallià i se sent sorprés que els candidats a les eleccions municipals, fins i tot els que en teoria tenen el suport dels moviments socials de la ciutat, es presentin com a seguidors de Maragall. Més Llibres també continua apostant per Una educació, de Tara Westover, un assaig que ha aconseguit unes vendes espectaculars a alguns països, fins el punt que Netflix ja està treballant en projectes amb la seva autora. Una educació explica l'experiència d'infància de Westover, que va néixer en una família que la controlava estrictament, fins al punt de no deixar-la anar a l'escola.

El Japó, arriba, per fi, a les llibreries en català

Ricard Vela ha explicat que també han volgut publicar un llibre sobre el Japó: Kwaidan. Històries japoneses de fantasmes, de Lafcadio Hearn (1850-1904). Vela explica que els llibres sobre Japó tenen molt de moviment al mercat editorial castellà i a d'altres mercats europeus, però que en català no hi ha gairebé res sobre aquest país, tot i l'interès que genera. Afegeix que per entrar en la cultura japonesa no hi ha res millor que llegir Hearn, un britànic que va anar a viure al Japó, que es va integrar al país fins a adoptar-ne la nacionalitat i que va publicar 15 llibres inspirats en la cultura tradicional japonesa. De fet, els seus llibres, traduïts al japonès, eren molt llegits pels propis japonesos. "Aquets relats els teníem a l'abast de la mà, només calia traduir-los", explica Vela.

Mary Shelley per a joves

Pel que fa als lectors joves, Bromera ha apostat per Castells a l'aire. La intensa vida de l'autora de Frankenstein, de Dolors Garcia i Cornellà, una biografia novel·lada sobre Mary W. Shelley.  Gonçal López-Pampló també destaca la publicació, en la col·lecció per a joves, Violeta i el llop, una novel·la sobre l'autisme de la jove escriptora Mònica Richart, el llibre que va guanyar el premi València Nova Alfons el Magnànim de Narrativa. Pel que fa als infants lectors, s'ha fet una reedició, en cartó, per als nens més petits, del gran èxit de Rocío Bonillo i Bromera: De quin color és un petó, un llibre que suma reedicions. Ànima Llibres també publica Per què hi ha estrelles al cel? d'Anna Obiols i l'il·lustrador Subi, un llibre que respon a les més difícils preguntes infantils amb la invenció d'oficis sorprenents.

López-Pampló: El corredor mediterrani que no tan sols és de mercaderies, sinó també de cultura i de llengua

La fractura

En els darrers temps l'editorial Bromera ha aconseguit ampliar les seves vendes al Principat. Però encara és difícil veure els seus títols a les taules de les llibreries del territori. Gonçal López-Pampló assegura que hi ha greus dificultats per aconseguir vendre llibres a tot el territori lingüístic. De fet, molts lectors del Principat no reben bé les edicions en valencià, i per això, des de Bromera, publiquen moltes de les traduccions d'altres llengües en català oriental. Iconfessa que les vendes a les Illes encara són més complicades. López-Pampló ha reivindicat un "corredor mediterrani que no tan sols és de mercaderies, sinó també de cultura i de llengua". I ha posat com a exemple de dinamisme els premis Ciutat d'Alzira, que enguany arriben a la seva trentena edició tot ampliant-se a vuit categories: "aquesta és una notícia important", ha sentenciat, tot apuntant que el Principat dedica massa poca atenció a les iniciatives culturals valencianes.

 

Foto de portada: Marià Veloy, Joanjo Garcia i Vicent Usó, d'esquerra a dreta. Foto: ACN