Ja ha arribat l’època en què comencem a notar com, de manera automàtica, tots els catalanoparlants estem alerta. Alerta perquè sabem que, en aquestes dates i en qualsevol moment, algú dirà cagatió, els nadals i altres aberracions lingüístiques nadalenques. Sabem que aquests termes sortiran a la televisió, es diran a la ràdio i molt probablement també es colaran en alguna campanya d’alguna multinacional que encara no s’ha assabentat que aquí fotem hòsties a un tronc que es diu tió i no pas cagatió. Sí: llegirem cagatió en algun titular, i és així com tindrem l’escenari perfecte per escandalitzar-nos i demostrar que, d’alguna manera, la nostra llengua encara ens importa.

La setmana passada, la filla d’una amiga em va regalar una postal que havia fet a col·le on hi havia escrit, amb lletres de purpurina: cagatió. I jo, com a bona tieta de mentida, què se suposa que li havia de dir a la pobra nena? Que m’estranya i m’emprenya que la seva senyo no sàpiga que es diu tió? No! Així que vaig agafar la postal de bon grat, vaig agrair-li el gest, vaig abraçar-la fort i ara, covardament, escric això perquè sé que la seva mare em llegirà. Em llegirà i sabrà que no vaig corregir la postal ni la nena per no crear cap drama i perquè a vegades també puc ser molt educada. Però és que ja està bé que a col·le facin una postal on posi cagatió i que aquest “detall” hagi passat desapercebut… Perquè que hagi escrit “Faliç Nadal Valantine te astimo!” em sembla preciós i té un punt romàntic i tot. Tampoc no esperava trobar la coma del vocatiu ni l’apòstrof a una postal d’una nena de sis anys, però el cagatió… el cagatió no s’arregla ni amb trenta quilos més de purpurina.

Quan encara no m’havia passat aquest disgust, em va arribar un cartell que anunciava que a Banyoles celebraran el “Cagatió amb en Jordi Tonietti”. I això com pot ser? Doncs perquè la gent no gasta ni un minut a consultar cap dubte, i això és imperdonable, perquè consultar dubtes a internet és GRATUÏT! Un clic i l’Optimot (o Google, a les males) ens ajuda a no fer el ridícul i a no menysprear el nostre estimadíssim tió.

Si dius els nadals, nit bona i fi d’any… que el tió et cagui carbó i que els reis no et portin res

I ara algú pensarà: “Aiiiii, quin enrenou, 'només' per dir cagatió, tampoc no és tan greu…” Mira, sí, quin enrenou! Enrenou és que a tu et sigui igual que insultin el tió. Prefereixo fer aquest enrenou que no pas formar part de la massa indiferent que no s’immuta quan li canvien el nom a una tradició de la seva pròpia cultura i que forma part del folklore i de la tradició del seu país, què vols que et digui! En tot cas, i com dirien les de La incorrecta (encara que autocitar-se sigui lleig): “Si dius cagatió, bastó!”. I si dius els nadals, nit bona i fi d’any… que el tió et cagui carbó i que els reis no et portin res.