Pauline Butcher relata a '¡Alucina! Mi vida con Frank Zappa' els anys que va conviure amb el singular geni del rock

La púdica jove de 21 anys Pauline Butcher treballa per a una agència de secretàries de Londres. A punt de marxar cap a casa, aquella tarda de 1967 rep una trucada d’un tal Mr. Zappa demanant que una mecanògrafa es presenti en l’habitació de l’hotel en què s’allotja. No hi ha ningú més a l’oficina, així que s’haurà d’encarregar ella mateixa de la feina. 

Pel cognom, Pauline creu que es  toparà amb un avorrit empresari italià. Molt contràriament, es troba amb una mena de hippie amb un curiós bigoti al més pur estil dels Tres mosqueters d’Alexandre Dumas. Una heterodoxa estrella del rock que vol que la noia taquigrafiï les lletres de les cançons del seu pròxim àlbum, el segon elapé de The Mothers of Invention, Absolutely Free. 

Filla d’una família de mentalitat conservadora, Pauline queda horroritzada amb el contingut d’aquells versos que ha de passar a màquina. Però com totes les nenes bones, no pot evitar sentir certa fascinació, fins i tot un punt d’atracció, per aquell músic esbojarrat. Tant és així que, tot i que s’acaben de conèixer, quan Zappa li ofereix convertir-se en la seva secretària, Butcher accepta la proposta a l’instant. 

Pauline fa les maletes, es trasllada a Los Angeles i s’instal·la a la casa que el còsmic guitarrista té a Laurel Canyon. Poc més que una cabana de fusta que fa les funcions de centre neuràlgic d’una mena de comuna de què juntament amb Frank Zappa, la seva dona Gail i la seva filla Moon Unit, formen part la resta de membres de The Mothers of Invention, així com un estol de criatures estrafolàries de la contracultura nord-americana del moment: des d’artistes underground fins a fumetes i freaks sense una dedicació gaire definida a la vida. Alhora, Pauline es converteix en espectadora privilegiada del procés creatiu de Zappa i de les seves habituals trobades amb altres supernoves del firmament musical de l’època com Mick Jagger, Marianne Faithfull, George Harrison, Eric Clapton…

Tot i que mai havia experimentat cap pulsió literària; basant-se en les cartes que va escriure als seus pares i animada pel mateix Frank Zappa, Pauline Butcher va acabar plasmant en paper les experiències viscudes durant els dos anys, de 1968 a 1970, que va passar al costat del músic nord-americà. El resultat, publicat originalment el 2011 i ara editat a casa nostra per Malpaso, és aquest ¡Alucina! Mi vida con Frank Zappa, valuós retrat del ball arquitectònic vital d’una figura cabdal, i una de les més originals i singulars, de la història del rock. 

'¡Alucina! Mi vida con Frank Zappa'. Pauline Butcher. Malpaso. Barcelona, 2016. 407 pàgines.

 

EPÍLEGS

Martín Caparrós

'Lacrónica'

Círculo de Tiza

De la selva boliviana on es cou la coca, a les platges de Sri Lanka en què els nens es venen per monedes. Dels bombardejos aeris de Belgrad, a la bomba capitalista de Hong Kong. Del condemnat a mort a una presó de Texas, a les caminades matinals de l'exdictador argentí. De les guerrilles de Colòmbia, al cor de Boca Juniors… L’argentí Martín Caparrós resumeix més de 30 anys intentant explicar el món a través de la crònica, aquest meravellós gènere que es debat entre l’exercici periodístic i la narrativa literària, una carta versada amb la mirada de l’autor i no una simple postal turística enviant records. 

 

Ryszard Kapuscinski

'Estrellas negras'

Anagrama

Ryszard Kapuscinski ha estat un referent ineludible per a tots aquells que un dia vam somniar ser uns Tintins de la vida. Autor d’incunables de la narrativa periodística com Los cínicos no sirven para este oficio: sobre el buen periodismo, Un día más con vida, Ébano o La guerra del fútbol y otros reportajes; Anagrama, la seva editorial a casa nostra, recupera aquestes Estrellas negras, els primers textos que el reporter polonès va escriure a finals de la dècada dels cinquanta quan va arribar a un continent africà que vivia entre els últims capítols del colonialisme europeu i el naixement de noves nacions. Una col·lecció de cròniques centrades en les seves experiències a Ghana i el Congo amb què, amb aquell estil tan magistralment seu, a través de petits detalls Kapuściński acaba narrant grans històries.