L'escriptor Biel Mesquida ha estat guardonat amb el 58è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, distinció que atorga Òmnium Cultural des del 1969. Novel·lista, poeta, dramaturg, crític literari i periodista, Mesquida ha estat escollit per la seva "bona literatura", que el jurat descriu com "monuments barrocs que encomanen passió", i per la seva "defensa de la llengua i cultura catalanes" com a activista. "Es premia un autor lliure, actiu i defensor dels valors que ens fan humans apassionats en temps de tenebres", apunta el veredicte. El jurat d'aquesta 58 edició del premi ha estat format per Margarida Aritzeta, Àlex Broch, Maria Campillo, Raül Garrigasait, Àngels Gregori, Marta Nadal, Jaume C. Pons Alorda, Clàudia Pujol i Enric Sòria. El premiat rebrà 20.000 euros i l'acte d'entrega del guardó serà al Palau de la Música Catalana. Nascut a Castelló de la Plana el 1947, Mesquida ha viscut bona part de la seva vida i ha escrit la seva obra a Mallorca.
El jurat del premi celebra Biel Mesquida com "un dels millors rapsodes del panorama actual" i afirma que sentir-lo recitar convida l'oient "a descobrir prodigis literaris". També destaca el seu activisme per la llengua catalana com a impulsor del Festival de Poesia de la Mediterrània. Òmnium Cultural ha destacat especialment el seu perfil crític i combatiu i l'esperit "trencador" i fins i tot "massa avançat per a la seva època", amb una obra "desacomplexada, lliure i indomable". El veredicte destaca com la seva primera novel·la, L'adolescent de sal (1975), va ser "revolucionària" en el seu moment i va obrir les lletres catalanes als corrents internacionals. Va ser una obra prohibida pel franquisme durant els darrers moments de la dictadura i el jurat considera encertat el premi a Mesquida en un context en el qual "la ultradreta ataca de manera sistèmica els fonaments".
L'autor ha fet gala de l'activisme que li destaca el jurat del Premi d'Honor amb una denúncia de les polítiques envers la llengua catalana del Govern de Marga Prohens a les Illes Balears en la seva primera intervenció des de la Nau Bòstik de Barcelona, a on Òmnium Cultural ha anunciat el guardonat. Mesquida ha denunciat els "genocides de cultures" que volen "destruir" la llengua catalana, "forces del mal que ataquen per totes bandes", i ha fet una crida a defensar-la perquè està en "una situació d'emergència". També ha recordat quan va prendre consciència política durant la dictadura franquista, "que alguns ara volen fer passar per dictablanda", i la seva joventut als anys 60 i 70. Mesquida ha asseverat que el franquisme encara hi és en els qui volen una llengua catalana "esmicolada" i ha denunciat l'"ofec premeditat" des de les institucions. Sobre això, ha remès de nou l'exemple de les "punyalades" al català a les Illes, tot assenyalant la derogació de les lleis de memòries històriques o l'exempció que els treballadors públics hagin de saber català.
Així mateix, Biel Mesquida ha fet una crida a militar "modestament" a favor de "les llums" i contra la barbàrie dels "tecnocapitalistes" que volen "mantenir els seus privilegis", i ha denunciat les més de seixanta guerres actives al món i els "genocidis". També ha asseverat que Catalunya no és una nació, sinó un "bocí" de nació dels Països Catalans, i s'ha mostrat explícitament favorable una independència que veu "necessària" per la llengua i cultura catalanes. Si bé nascut el 1947 a Castelló i vinculat a Mallorca, Biel Mesquida coneix Catalunya bé i ha estat vinculat a Barcelona, ciutat en la qual va viure, estudiar i treballar en les dècades dels seixanta i setanta i sobre la qual ha recordat aquest dijous els anys de la seva efervescència juvenil.
Mesquida ha descrit la seva escriptura com a compactar la llengua en un petit gel que "irradia". Un llenguatge que "digui coses", com diuen encara les obres "dels mestres", entre els quals ha citat J.V. Foix, Mercè Rodoreda o Gabriel Ferrater. Els escriptors en llengua catalana, ha dit, són "soldats líquids" que cerquen "l'excel·lència". Identitàriament, l'autor ha afirmat que sempre ha anat "amb gent jove" i que no creu en les generacions, de manera que no es vincula als escriptors dels anys setanta. Mesquida ha afirmat que li agrada més llegir que escriure, però escriu cada dia amb disciplina, perquè ho veu necessari. Així, ha apuntat que el seu "laboratori de proves" són les seves col·laboracions als mitjans de comunicació, a on treballa des de fa dècades amb la condició que li deixin escriure el que vulgui. A banda, Mesquida ha avançat que la seva pròxima obra serà un llibre sobre la Guerra Civil, a on aboca també històries personals i familiars que l'han nodrit.
La Barcelona dels 60 i 70
El seu vincle amb la literatura neix de petit i, com ha recordat ell mateix, va ser lector i escriptor precoç i compulsiu. En bona part gràcies a la biblioteca materna, per la qual va entrar en contacte ben aviat amb les obres de March, Costa i Llobera, Rodoreda, Ferrater, Foix o Espriu. D'adolescent, va assistir a classes clandestines de català i a sessions il·legals de lectura de poesia a casa de Josep M. Llombart. Anys durant els quals va entrar en contacte amb personalitats de les lletres mallorquines. L'activisme se'l va emportar a Barcelona i a la UB va ser un dels fundadors del SDEUB i va destacar-se en les mobilitzacions estudiantils contra la dictadura. Durant la seva estava a Barcelona va conèixer i es va nodrir d'autors com Joan Brossa, Maria Aurèlia Capmany, Gabriel Ferrater o Joan Fuster. També amb cantautors com Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Raimon o Guillermina Motta.
Una obra prolífica i premiada
En el pla literari, destaquen les seves novel·les com el citat L'adolescent de sal (1975) o Excelsior o el temps escrit (1995). També contes com Doi (1990), T'estim a tu (2001) i Els detalls del món (2005). En poesia, El bell país on els homes desitgen els homes (1974) i The Blazing Library (1994). La seva prolífica obra li ha valgut per guanyar nombrosos premis, com el Ciutat de Barcelona, el Premi de la crítica de narrativa catalana, el premi Prudenci Bertrana, el Llorenç Villalonga i inclús la Creu de Sant Jordi el 2005. "L'escriptura de Biel Mesquida, amb la seva recerca de la bellesa com a passió fixa, el seu llenguatge poètic exuberant que sempre és innovació, complexitat i experiment i una crítica ferotge, radical i àcida, és una de les més singulars, novelles i creatives del panorama literari català contemporani", destaca Òmnium Cultural.
A banda de la literatura, Biel Mesquida és llicenciat en Ciències Biològiques (1969) i en Periodisme (1974) i ha estat responsable de la secció de biologia de la Gran Enciclopèdia Catalana. També ha posat un peu en l'edició com a director d'Ucrònia d'Iniciatives Editorials i ha estat fundador i cap del servei de comunicació de la Universitat de les Illes Balears des del 1984 al 2011. Paral·lelament, ha dirigit el suplement científic del Diario de Mallorca i ha col·laborat amb diversos mitjans de Catalunya i la resta de l'Estat. També ha estat coguionista de la pel·lícula El Mar, d'Agustí Villaronga.
Biel Mesquida pren el testimoni del filòsof i teòleg Pere Lluís Font, que va ser guardonat l'any passat amb el 57è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Òmnium Cultural va valorar la seva aportació "incalculable" al pensament català i la seva obra "de primera magnitud". L'entitat cultural el va descriure com "un filòsof de dimensió europea que dignifica la cultura catalana” i una figura importantíssima “per a la construcció del país”. El guardonat de l'any passat, apuntava aleshores el president de l’entitat, Xavier Antich, “és un dels grans savis humanistes que té Catalunya”, i va destacar el fet de ser “un defensor i divulgador de la llengua catalana”.