Baixem a la parada de tren de Montgat Nord, al Maresme. Allà, dins del cotxe d'un dels seus col·legues, ens espera el nostre entrevistat, que ens rep oferint-nos una llauna de cervesa. És en Víctor Ballesteros (Montgat, 1998), conegut artísticament com Baya Baye. Aquest jove, una rèplica física del Luis Enrique que va arribar al Barça a la dècada dels 90, s'ha convertit en una de les sorpreses musicals del panorama català en molt poc temps. A YouTube, el seu gran hit, La mare kem va parí, suma més de 200.000 visites. A Spotify, compta amb 5.000 oients mensuals. Els números, però, li importen ben poc. A nosaltres també.
Baya Baye amb els seus dos dobermans, la Síria i en Lucho, a casa seva / Foto: Sergi Alcàzar
En Baye —així és com el coneixen els amics— desperta interès perquè té allò que molts busquen sense encert: un segell propi. Ni trap, ni urban, ni melodies complaents; ell s'autodefineix com el papa del rap en català macarra. I probablement no s'equivoca, perquè és un dels pocs cantants del país que practiquen aquest gènere en el nostre idioma.
Mentre la fama creix, combina la vida a la vinya —on treballa cada matí— i al mobile home, la llar que corona el seu hort i que ocupa juntament amb els seus dos dobermans, la Síria i en Lucho. Sí, en honor a l'exfutbolista culer. Ens hi dirigim cervesa en mà, a tota pastilla pels carrers de Montgat. La història d'en Baye, com l'entrevista que llegeixes, no només es resumeix a través de la música. Tampoc a través de les seves lletres punyents. És una qüestió d'entorns turbulents. D'una Catalunya gamberra. D'una generació farta. Aquest és el primer cop que parla per a un mitjà de comunicació.
T’enorgulleixes de la feina a la vinya i de Montgat. El teu context ha definit la teva música?
Sí, el meu entorn, les meves vivències i les meves paranoies. Montgat està a 20 minuts de Barcelona, però la gent d’allà ens la sua. Nosaltres som d’aquí i no tenim res en contra de ningú.
De les teves lletres es desprèn que aquest tipus de vida té una part negativa. Alcohol, drogues, carrer; quedar-se al poble no sempre és fàcil.
La gent del nostre entorn està molt estancada a la seva zona de (des)confort. A la merda i a les coses negatives t’hi acabes acostumant. Hi ha molta penya que té por de sortir del seu cercle de merda, encara que el canvi sigui a millor. Emborratxar-se amb birres cada dia, pillar un pollastre i repetir els caps de setmana. Tot això és més fàcil que intentar sortir d’aquí i buscar-se la vida.
Tu vius en una mobile home al teu hort. En certa manera t’has aïllat de tot això, veig.
Sempre he estat en un entorn una mica turbio. No per la família, sinó per la meva gent de tota la vida. Són bones persones, però hi ha molta penya que és carn de canó, que té poques aspiracions i que tira del que tira. Visc a l’hort perquè estic amb les meves mogudes i em centro en la meva vida. Ni em drogo ni fumo, no em cal. Qui ho ha vist de prop sap que aquest és un camí que no porta enlloc. Hi ha tios que van de rapers i es pensen que són valents per xutar-se el que sigui. La droga és una merda i només et porta a l’hoyo o al talego. Quan tens col·legues que han viscut coses d’aquest tipus, t’adones que no vols acabar com ells. Jo he tingut un parell de collons i mai m’he convertit en un drogoaddicte. Però és clar, que no em vinguin a dir tonteries sobre aquest tema, perquè els hi faig un repàs.
Hi ha tios que van de rapers i es pensen que són valents per xutar-se el que sigui, però la droga és una merda i només et porta a l’hoyo o al talego
Suposo que aquests merders t’inspiren.
Ara estic en una època de la meva vida en la qual visc menys coses com aquestes. Fa dos anys, en aquests moments estaria amb els col·legues al parc, mirant el típic ionqui de sempre. Ara, en canvi, estic a casa fent-me el sopar. Per una banda està bé, és el que volia quan estava cansat de tanta merda, però per l’altra trobo a faltar una mica de marroneo, el bullici d’aquests penjats.
Per què creus que alguns d’ells es perden pel camí?
Hi ha penya que des de ben petita ho té molt fotut. Gent amb un pare que és ionqui o que està al talego. Curiosament, però, els fills de famílies d’aquest tipus són els més tranquils. En canvi, n’hi ha d’altres que podrien tenir-ho tot i són uns penjats. A més, als pobles potser la gent és més tancada. A la ciutat, si et canses del teu grup d’amics, te’n busques un altre. Aquí el més fàcil és quedar-te al parc i viure una vida de merda.
A la ciutat, si et canses del teu grup d’amics, te’n busques un altre; aquí el més fàcil és quedar-te al parc i viure una vida de merda
Baya Baye agafa el collar d'un dels seus dobermans mostrant el seu tatuatge / Foto: Sergi Alcàzar
La música és la manera de denunciar aquests escenaris.
Només escolto gent que m’agrada més enllà de la música. Gairebé tots els rapers i trapers canten bé, però el que a mi em mola és el personatge públic. Gent que no se n'adona i crea tot un moviment.
Per què parlar d’altres realitats quan pots parlar de la teva, no?
Sí. Per què haig de dir nigga, si no he dit nigga en ma puta vida? Si jo dic nigga per Montgat, em preguntaran si soc tonto.
N’hi ha d’altres que parlen de putes, drogues i trets.
Clar, i després van a casa de la seva mare i es foten una escudella. Talla el rollo, nen, sigues més normal.
T’agrada algun partit?
Cada vegada soc més apolític. He votat partits d’esquerres, però no serveix per a res. Tot és la mateixa merda, la qüestió no és la política, són els calers. Qui els té, domina el món. El Coletas anava de progre i mira’ns. No penso votar mai més. Quan et fas gran, t’adones que això és un circ.
Però et mulles més que la majoria d’artistes.
No intento ser un raper polític, la meva política és anar en contra de la política. No vull ser el so dels independentistes. Passo. Sense voler em mullo, però parlo de moltes altres coses: de la meva gent, el meu entorn i dels problemes que tenim. A mi m’encantaria que no tinguéssim DNI i rondéssim per la muntanya en pilotes. És impossible, però em molaria.
Tot i així, et defineixes com a independentista.
Se’m fa complicat explicar què sento amb el tema de la independència de Catalunya. No soc un tio especialment nacionalista, una part de la meva família és de fora i no hi tinc res en contra. El meu independentisme l’entenc com un odi cap a l’estat espanyol, un estat de merda que mai ha canviat, un estat de nazis de merda. Es va morir El Bigotes i seguim igual amb els seus successors. Ara tenim el Gobierno más progresista de la historia i què collons ha fet? Estem igual o pitjor. Si Catalunya fos independent, segurament diria “Visca Montgat i puta Catalunya”. Sempre és el mateix, la gent de dalt contra la de baix. Els que tenen calers contra nosaltres.
I llavors per què ho ets?
Em considero independentista perquè Espanya castiga. Jo sempre em poso al bàndol de l’inferior, del castigat. Si vénen a pegar les iaies, em poso a la primera fila. Que em peguin a mi.
Ets un dels pocs cantants que ha fet referència als fets d’Urquinaona. Què n’opines, de la qüestió dels presos polítics?
Considero que és una putada que estiguin fotuts a la presó. Sobretot els Jordis, que no són ni polítics. El tema dels presos és injust, però no em fan tanta pena com els xavals d’Alsasua, per exemple, que estan tancats per fotre un cop de puny a un madero. Són civils, et pot passar a tu! Un dia et vacil·la un tio pel carrer, li fots quatre gardeles, i resulta que era un madero. Doncs et menges 10 anys de presó. Per això insisteixo: em considero independentista perquè és un moviment que va en contra de l’estat espanyol, no d’Espanya. A mi la cultura espanyola m’agrada, no tinc res en contra dels espanyols. Hi ha molta gent que dona suport a la causa i l’entén, però també n’hi ha d’altres amb el cervell rentat. Evidentment, si un d’ells em diu “puta Catalunya”, li aixafaré el cap.
Ah, t’ha passat?
Al poble de la meva família m’han dit “catalán de mierda”. Doncs el catalán de mierda no és un perroflauta i si se li’n va l’olla, et rebenta el cap.
Foto: Sergi Alcàzar
Una altra figura que ha patit la repressió ha estat Valtonyc.
És una víctima més. No l’escolto, però és un noi normal i corrent que està tancat per una cançó. I a sobre resulta que amb la lletra es va quedar curt! I l’altre fill de la gran puta està rondant pel món, follant-se putes i robant calers. Ell no anirà mai al talego perquè té la sang blava. Si tu fas el que ell ha fet, te’n vas cap a dins. I si dius què ha passat, també. Com es pot estar orgullós d’aquest país de merda? Dius que el Rei és un lladre —un puto superlladre— i has de fugir. A Valtonyc li hauria sortit més barat haver passat un fardot de farlopa pel seu barri. L’haurien pillat i li haurien caigut els mateixos anys. La llei mai ha estat igual per tothom. Quan no obeeixo, la meva àvia em diu “Víctor, no et convé”, i jo li responc, “ja, àvia, però som uns acollonits de merda”.
A Valtonyc li hauria sortit més barat haver passat un fardot de farlopa pel seu barri
Els catalans?
Sí, tenim poca sang. Estem acostumats al fet que ens trepitgin i ens trepitgin i ens trepitgin i ens trepitgin i ens trepitgin i ens trepitgin i ens trepitgin. I nosaltres: pau, pau, pau, pau. Hòstia puta. Després passen coses com les d’Urquinaona i diuen que estem locos. Locos? Si això hagués passat en una altra regió, s'hauria liat molt més. Traguem com gilipolles.
La violència és la resposta?
La violència soluciona moltes coses. Som animals. Si mires un documental de la jungla, veus que sobreviu el més fort i el més intel·ligent. Però no crec que sigui el camí. A mi m’encantaria viure en un món de flors i violes, com els perroflautas, però així no pots anar per la vida. Per molt que vagis de rastafunny, et trobaràs un xaval més petit que tu i t’atracarà. Si vas amb 1.000 euros a la cartera, algun malparit et fotrà una colleja i te’ls traurà. La violència no és la resposta, s’ha de tenir seny, però en alguns casos soluciona moltes coses. Moltes vegades no t’escolten fins que no hi fots un parell de collons. I si no mira els bascos. És trist, però és així.
La violència soluciona moltes coses
Foto: Sergi Alcàzar
Bé, parlem una mica de música. Crec que ets l’única persona que cultiva el rap macarra en català.
Sempre havia fet cançons en castellà perquè la meva influència era en aquesta llengua. L’underground de Madrid, Jarfaiter, Foyone, gent d’aquesta. No soc com aquests rapers tontopolles que escolten a tothom i després diuen que no ho fan. Els meus referents canten en castellà, però un dia vaig pensar “hòstia puta, jo amb la meva família i amb molts col·legues parlo català”. A més, el rap en català que havia escoltat no m’agradava gens, sempre era molt perroflauta i happyflower. O molt de tirar-se-les de negre de Brooklyn. Aleshores vaig decidir fer rap en català per parlar sobre la meva realitat.
La teva cançó ‘La mare kem va parí’ suma més de 200.000 visualitzacions a YouTube.
Sí, l’Ernest (11 de Gala), em va posar un base de rap, però el tema no tenia sang. Els catalans tenim poca sang, a Catalunya no hi havia ningú amb un parell de collons, tots eren truchillas. Per això vaig fer-ho amb un base de reggaeton, va sonar bé, i ho vam tirar. Normalment les meves cançons tenien unes 5.000 visites, però durant l'any passat La mare kem va parí en va sumar moltes més. El problema és que hi dedico poc temps, no hi ha ningú més pasota que jo.
T’ho esperaves?
Sabia que tindria repercussió, però no tanta. Soc el típic tio que fins que no m’hi veig, no me n'adono. Al cap i a la fi, encara em llevo a les 6 del matí per anar a treballar.
Arribats a aquest punt, suposo que aspires a viure de la música, no?
Per mi tot segueix igual. Hi ha gent que amb la meitat dels meus seguidors es pensen que són la Lady Gaga i després hi ha gent com jo, que soc massa pasota. No em ve de gust escriure cançons perquè normalment les focalitzo en coses negatives, coses que no molen gaire. Si escric m’angoixo, així que puc estar sis mesos sense fer-ho. Fins que un dia em passarà alguna merda i llavors escriuré un tema.
Hi ha gent que amb la meitat de dels meus seguidors es pensen que són la Lady Gaga
No tenir filtre et penalitza. Ets apte per als mitjans?
Potser sí, jo què sé. En Sergio Ramos és un mongolo i li han fet un documental. Molts diuen que no tenen filtre i després es baixen els pantalons. No vull tenir-ne, quan canto soc jo mateix.
Les teves lletres són contundents quan parles de la nova escena de trapers de Catalunya. Quina opinió et mereixen?
No em mola la gent que segueix la moda o els estàndards. Els primers trapers no em molen, però el que fan em sembla bé. El que no m’agrada és que surtin 500 xavals imitant-los. Tots són Lil Peep’s o Yung Beef’s. I no, només n’hi ha d’haver un. Veus els nens de 14 anys i tots són iguals, segueixen el mateix patró. No n’hi ha ni un que es posi a escoltar Romeo Santos o unes havaneres.
Queda clar que tampoc t’agraden els Mossos, precisament.
Ni els Mossos, ni la Policia Nacional, ni la Policia Local, ni la Guàrdia Urbana. Res. A la policia hi ha de tot, vull pensar que no tots els maderos són uns fills de puta. Ara bé, la majoria amb els que jo m’he creuat ho són. No deu ser casualitat. També n’hi ha que han sigut bons amb mi, però molts m’han fotut en merders.
També fas moltes referències sobre el Barça. Abans d'acabar, fes-nos un balanç de la situació del club.
Jo he sigut del Barça tota la vida, sempre m’ha agradat perquè té una cultura al darrere lligada amb la meva manera de pensar i amb el catalanisme. El problema és que des de fa uns anys tot se n’ha anat a prendre pel cul. Tot el que era el Barça no val per res, ni Masia ni hòsties. Reivindico el Barça antic, el d’ara no m’agrada. Vas al Camp Nou a fer quatre crits i a sobre et miren malament. I et mira malament un xinès! Vés-te’n a veure el Guangzhou contra ta puta mare amb vinagre! És un camp de futbol, no el cinema.
Baya Baye conduint el seu cotxe per Montgat / Foto: Sergi Alcàzar