Toni Batllori i Miquel Ferreres, els ninotaires, dibuixants, digui-li B, de La Vanguardia i d’El Periódico han coincidit aquest dimecres. No podia ser d'una altra manera. El tema de les seves vinyetes és El Tema. Els dos ho veuen de manera semblant però, esclar, no ho diuen de la mateixa manera:
El Polònia ha posat les coses costa amunt als ninotaires de diaris i revistes. El gag de televisió es pot permetre el luxe d’anar pel broc gros. D’alguna manera, ho compensaran la potència dels recursos audiovisuals i la producció. En un diari, el ninotaire també ha d’assenyalar que el rei va nu però les seves armes són més modestes: tinta i paper. Tota la força de les seves tires depèn de la sagacitat de les metàfores i paradoxes, de l’enginy dels sobreentesos, de la perspicàcia en el detall. Gairebé tot és guió.
La gràcia d’aquest parell és que se’n surten en diaris on el contingut dels seus dibuixos contrasta (o, directament, xoca) amb la línia editorial, amb els mateixos titulars de portada. No només aquest dijous. Això també parla bé dels seus diaris, naturalment. Per contrast, sempre sobre El Tema, venen al cap vinyetes recents d’El Roto i de Peridis: són ninots en fila índia darrera de la línia editorial del diari pel que treballen, El País.
Batllori i Ferreres són, tants cops, un fustot salvador enmig del mar. Fan d’editorial quan l’editorial no és més que una contorsió o un sol de violí, o són contrapunt de cròniques i reportatges més o menys orientats.
És un contrasentit contemporani: l'humor t'explica les coses serioses i amb segons quina informació t'esbellegues de riure. Batllori ha dit algun cop que no li fa gaire peça escoltar que la seva tira t’estalvia de llegir el text. D’acord. Gràcies per la cortesia. Però per a molts dels seus lectors, alguns dies, és una sort.