Guitarra en mà i acompanyat de la seva orquestra. Així sortia a l'escenari de l'Alma Festival Poble Espanyol, Guitarricadelafuente (Alvaro Lafuente), que amb el primer acord ja tenia el públic a la butxaca. Amb una samarreta amb missatge reivindicatiu, una curiosa cadira "100% catalana", un decorat minimalista liderat per una gran roca, en un honor al seu darrer àlbum Cantera, i la seva banda formada per 4 músics va provocar l'emoció entre els assistents al poble espanyol. Un joc de llums, els seus moviments i, sobretot, la seva veu acompanyada de les cordes, podrien il·luminar, Barcelona sencera.

L'espectacle arrencava amb Amanita, una de les cançons que formen part del nou àlbum, una balada pur Guitarrica, sense dir ni bona nit, va continuar amb Redondico, un minitema que fa referència als albercocs. Ara sí, quan ja havia connectat amb el públic, el valencià va saludar amb un tímid "Bona nit, Barcelona. Quina emoció tornar a ser aquí, aquest és un concert molt especial per a mi". Bullia ple dels seus seguidors el Poble Espanyol, en un concert que fa molts dies, que estava sold out. S’amuntegaven tant a la pista, a les grades i per sobre els laterals. 

El xou va començar amb una bateria de cançons del nou àlbum, tot i que, durant els primers minuts també es va poder sentir un dels grans èxits de l'artista com Conticinio o ABC. Tanmateix, durant les gairebé dues hores que es va allargar el concert també va haver-hi temps per a cançons més ballables com Agua y mezcal, Ya mi mamá me decía o Caballito. La humilitat i la timidesa són alguns dels trets insígnia del cantant i amb els quals aconsegueix connectar deliciosament amb la gent, fins i tot, es va arrencar amb algunes frases en català, amb un públic entregat i emocionat. Entre temes nous i els més antics, el cantant va aprofitar per felicitar l'aniversari al seu pare, que estava present al concert, i va rebre un calorós "aniversari feliç del Poble Espanyol". 

Visiblement emocionat, Guitarrica va explicar la història d'un tema, que va definir com "una oda a Barcelona", una ciutat que considera com a casa seva, on viu des de fa un temps, i a qui va dedicar Romancera. Com ja és habitual en els seus últims concerts, confessava que quan estava acabant l'àlbum va trobar inspiració en el cantautor de Terol Joaquín Carbonell i el seu Me gustaría darte el mar, dedicada a tots aquells que mai han tingut l'oportunitat de conèixer el mar i a tots els que han d'abandonar la seva terra. A més, va explicar que la seva pròpia àvia tenia un amic, anomenat Daniel Pastor, que mai havia vist el mar. 

En aquest concert, Guitarricadelafuente porta més enllà el seu concepte de l'eclèctic i als ritmes flamencs, l'indie, rock, folk i rumba gitana fa els seus primers passos amb el tunning en temes com A carta cabal. Una innovació que no provoca cap mena de tensió ni confusió entre els assistents, que van gaudir de l'espectacle de la mateixa manera. 

Després de cantar el darrer àlbum gairebé per complet, Guitarricadelafuente es va voler acomiadar del públic català, cantant dos dels seus temes clàssics, dels que et posen la pell de gallina i la llagrimeta a l'ull. Sol, enmig de l'escenari, sense el suport de la banda, i acompanyat només de la seva guitarra, entonava Sixtinain, corejada per un públic rendit als peus del valencià. I com a fi de festa, i sense defraudar a ningú va sonar Guantanamera, la cançó amb la qual es va donar a conèixer i a la que li deu el seu èxit. Un tema adorat pels fans que sempre provoca una connexió sense paraules.