A Barcelona conviuen actualment més de 300 llengües d’arreu del món, moltes més que les 174 nacionalitats hi ha a la ciutat. Així ho constata un estudi sobre diversitat lingüística al món elaborat per Linguapax i publicat amb motiu de l’Any Internacional de les llengües autòctones 2019.

Segons l’estudi, al món hi ha 7.000 llengües vives però 2.464 al límit de l’extinció, i moltes d’elles no reconegudes oficialment dins dels seus estats. Barcelona, com a exemple de ciutat “cosmopolita” és un mirall de la diversitat lingüística al món, diu l’estudi. Aquí, després del català i el castellà, les més parlades són l’amazic, l’àrab, el bengalí i l’urdú, segons dades del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona.

Diversitat lingüística i cultural: un patrimoni comú de valor inestimable’ és el títol de l’estudi fet públic aquest dimecres per Linguapax, l’organització amb seu a Barcelona i estatus consultiu davant la UNESCO, que vetlla i promou la revitalització de la diversitat lingüística mundial.

La llengua catalana

El català no és l’objecte de l’estudi, per bé que s’hi refereixi com una llengua amb estatus de “minoritària cosmopolita” i que “ha demostrat al llarg de la història una enorme capacitat per conservar la llengua pròpia malgrat haver patit situacions d’extrema minorització”.

Per Emili Boix-Fuster, catedràtic del Departament de Filologia Catalana i Lingüística, l’informe “convida a una valoració positiva del multilingüisme”, sempre que “permeti que el català no pateixi” per causa de “l’Estat o del mercat”.

Les 300 llengües de Barcelona

L’informe constata que a Barcelona es parlen més de 300 llengües, i això que el cens de nacionalitats residents és molt inferior. Això corrobora que hi ha molts estats plurilingüístics, però també reflecteix l’important volum de població flotant estrangera que visiten la ciutat.

Per a la presidenta de l’entitat, Mònica Pereña, la diversitat de llengües és una riquesa a protegir “entre tots”. L’Ajuntament de Barcelona ja ho fa, ha indicat, “donant veu als seus parlants a les assemblees de barri, amb documentació de la ciutat en els seus idiomes, informació en biblioteques i centres cívics”, ha exemplificat. Però l’entitat vol que Barcelona actuï més en tant que ciutat cosmopolita per fer que “les llengües (minoritàries) sobrevisquin”.

En aquesta línia va la campanya ‘Barcelona et parla. Barcelona t’entén en més de 300 llengües’ que impulsen, encara en fase incipient i amb la col·laboració del Consistori. Però per Pereña, garantir aquesta supervivència passa pel “prestigi i la legitimitat” d’aquestes llengües, cosa que s’aconseguirà a través de “polítiques lingüístiques adequades i l’accés a la tecnologia. Aquests són els dos factors essencials”, ha destacat.

La presidenta de Linguapax, Mònica Pereña, i el professor Emili Boix, a la presentació de l'estudi sobre diversitat lingüística de l'entitat.

La presidenta de Linguapax, Mònica Pereña, i el professor Emili Boix, a la presentació de l'estudi sobre diversitat lingüística de l'entitat / ACN