Un miler de fotografies, i desenes d'altres objectes: àlbums, cartells, llibres, revistes, cartells publicitaris... Peces procedents de fons municipals, d'arxius públics d'arreu d'Europa i de col·leccionistes privats... La Virreina Centre de la Imatge ofereix un repàs exhaustiu de la història de Barcelona mitjançant l'exposició Barcelona. La metròpoli en l'era de la fotografia, 1860-2004. Des del pla Cerdà, fins a l'Exposició Universal, el visitant podrà repassar la trajectòria de la ciutat de la mà d'imatges espectaculars. Entre les joies de la mostra, el primer daguerreotip que es conserva de la ciutat, i un àlbum únic de fotografies de la ciutat dels anys 1850, fetes per obsequiar a la reina, que es conserva habitualment al Palau Reial i que forma part del Patrimoni Nacional. L'exposició estarà oberta fins el 26 de juny i es complementarà amb un seminari sobre "Les lluites per la imatge de la ciutat".
Fotografies que no són de tots
El comissari de l'exposició, Jorge Ribalta, puntualitza que les fotografies que s'exposen reflecteixen, bàsicament, el discurs sobre Barcelona que volien vehicular les classes dominants, ja que fins els anys 1970, la fotografia no va ser accessible a les classes populars. En la mostra s'ha intentat posar de manifest aquest fet, i s'ha volgut explicar com s'organitzen els diferents discursos sobre la ciutat i com la fotografia és usada com a eina d'hegemonia. Berta Sureda, comissionada de Cultura de l'Ajuntament, argumenta que aquesta exposició encaixa amb la voluntat del consistori de reservar la Virreina com a espai per a la reflexió sobre els imaginaris de Barcelona, per tal d'oferir una imatge de la ciutat "més complexa i més desconeguda" que la que han ofert habitualment les visions oficials.
Barcelona per a tots els gustos
No cal estar especialment interessat en les visions oficialistes de la ciutat per visitar la Virreina. El fons que s'exposa és molt ric i divers, i compta amb peces extremadament originals i poc vistes. Per tant, La metròpoli en l'era de la fotografia pot satisfer a sensibilitats ben diferents i a interessos de tot tipus. I de ben segur que no deixarà indiferents aquells que estan interessats en la història de la ciutat, perquè ofereix visions i paisatges absolutament desconeguts pels barcelonins d'avui. Una finestra oberta a un passat que de ben segur sorprendrà.
La fotografia fins a l'Exposició Universal de 1888
Els organitzadors de la mostra han intentat recollir les primeres fotografies de la ciutat. Fins i tot n'hi ha alguna on s'hi poden veure encara, dempeus, les velles muralles. El nombre de fotografies que es conserven d'aquest període és molt reduït, perquè en aquell moment hi havia molt pocs fotògrafs i la fotografia era un procés complex i car. En ser accessible a molt pocs, la fotografia es movia en un mercat internacional, i circulava mitjançant un nombre molt reduït d'àlbums (se'n poden veure alguns a l'exposició). Però als anys 1870 i sobretot als 1880 el procés de reproducció va millorar i van començar a aparèixer fotògrafs locals, que ja publicaven a revistes locals. L'Exposició Universal de 1888 va anar associada a l'ús de la fotografia com a eina de propaganda dels nous espais urbanístics. I la campanya publicitària de la nova ciutat del 1888 és un dels protagonistes de la mostra.
Autor desconegut - Construcció del monument a Colom, c. 1888. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
De la Setmana Tràgica a l'obertura de la Via Laietana
El segon espai de l'exposició recull el període 1888-1929. És un temps d'expansió de la fotografia a partir de l'aparició de pel·lícules i càmeres menys sofisticades. A més, la fotografia es popularitza amb postals i llibres amb fotografies... L'exposició pren especial atenció a la imatge de la classe treballadora en les fotografies, tot centrant-se en dos elements: la publicitat empresarial, i el seguiment periodístic de les destruccions de la Setmana Tràgica. I, en les antípodes, fa un seguiment del que va suposar, al món fotogràfic, l'obertura del Paral·lel i la creació, a Montjuïc, de l'espai per a la celebració de l'Exposició Universal. El comissari Jorge Ribalta està molt interessat en aquesta expansió de la ciutat "a batzegades", mitjançant grans esdeveniments usats mediàticament.
Frederic Ballell - Setmana Tràgica, 1909. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
La República i la guerra mediàtica
Respecte al període de la República i la guerra civil, l'exposició se centra, en primer lloc, en la fotografia usada com a eina de crítica social, amb molta voluntat documental. Se centra en fotògrafs que descrivien les misèries de les classes populars a través de les imatges, i que col·laboraven amb projectes de reforma social. L'esclat de la guerra deixa pas, ja el mateix 18 de juliol, al triomf del fotoperiodisme (són famoses les fotografies dels combats de Barcelona d'Agustí Centelles). Barcelona es va convertir en un escenari en què fotògrafs de tot el món hi acudien per reflectir els efectes del feixisme sobre la vida de les persones. Un camp d'experimentació, també en l'àmbit fotogràfic, del que seria la guerra mundial.
Agustí Centelles - Morts a la plaça Catalunya, 19 de juliol de 1936. ©MECD. Archivo Fotográfico Agustí Centelles.
Del Congrés Eucarístic a la perifèria
L'exposició presenta també un ampli mostrari de les fotografies de Barcelona del franquisme. En primer lloc, es centra en els actes publicitaris del règim, i sobretot en el monumental Congrés Eucarístic del 1953, àmpliament reflectit als mitjans de comunicació oficials. D'aquest període també es dóna molta atenció a un fenomen completament diferent: l'arribada massiva de nous pobladors a la ciutat i l'aparició de nous barris per acollir-los. Un fenomen que canvia el rostre de la ciutat.
Carlos Pérez de Rozas, Altar de Pius XII, 1952. Arxiu Fotogràfic de Barcelona
La Barcelona socialdemòcrata
Després d'analitzar la visió oficialista del franquisme, l'exposició es fixa en els canvis en la ciutat i en la seva imatge durant el període 1970-1992. Un període on el protagonisme passa a les classes populars i als moviments veïnals, que organitzen reivindicacions per canviar la ciutat. Però, a més, coincideix amb un moment que la fotografia disminueix de cost i comença a ser utilitzada també pels sectors populars. Paral·lelament, és un moment de grans operacions d'imatge relacionades amb la "marca Barcelona", que durant algun temps gaudirà de bastant consens. La mostra ens ofereix fotografies i materials diversos sobre aquest període, que arriba al cim amb els Jocs Olímpics del 1992.
La crisi del sistema
La crisi del "model Barcelona" després del 1992 és l'objecte de la darrera part de l'exposició. El Fòrum és molt present en aquesta part: la propaganda oficial, per una banda, però també el continu qüestionament d'aquesta per veïns i per especialistes. Per altra banda s'analitza la fotografia realitzada al Raval, com emblema d'una Barcelona cada cop més convertida en un escenari per al turisme.
Gilbert Fastenaekens – Besòs, 1990.
La fi de l'era de la fotografia
L'exposició es tanca al 2004. En primer lloc, perquè els mals resultats del Fòrum van fer patent la crisi del model anterior. Però també perquè segons Jorge Ribalta, a principis del segle XX canvia totalment la relació dels ciutadans amb la fotografia. Les càmeres digitals i Internet, i més tard, els telèfons mòbils, acabaran variant completament l'univers de la imatge. És per això que Ribalta assegura que l'era de la fotografia va del 1860 fins al 2004. I assegura que tot i que no sap cap a on evolucionarà la fotografia, està convençut que mai no tornarà a jugar el paper que ha jugat fins ara.
Fotografia de portada: Franck (François Marie Alexandre Gobinet de Villecholes). Barcelona, demolició de les muralles, c. 1855. Bibliothèque nationale de France. París.