Concepción de la Vega (illa de la Hispaniola), 1505. El “trepig” de Miquel de Ballester i Taranau, produïa la primera remesa de sucre de la història americana destinada a l’exportació. Des que el 1493 (segon viatge colombí) s’havien plantat les primeres canyes de sucre a la Hispaniola, aquest producte s’obtenia amb mètodes manuals i es destinava al consum del mercat local. Però amb l’increment de la demanda i del preu a Europa, sorgiria la figura d’un català que havia arribat a la colònia amb el segon viatge colombí (1493). Miquel de Ballester implantaria un mètode de producció industrial, anomenat “trepig”, i es convertiria en el primer empresari europeu de la història americana.  I en el primer exportador que ha estat documentat.

Qui era Miquel de Ballester?

Ballester era un armador nascut el 1459 a Tarragona. Era fill de Joan de Ballester, un alt funcionari de la cancelleria catalano-aragonesa, originari de Manacor (Mallorca); i de Francina de Taranau, membre d’una poderosa nissaga de comerciants jueus conversos de Barcelona. No es coneixen les causes del per què Miquel va néixer a Tarragona, però la investigació historiogràfica apunta que els Taranau hi posseïen propietats i negocis que requerien llargues estades. No obstant això, la vida de Ballester transcorreria lluny de la vella Tàrraco: la seva participació en el segon viatge colombí (1493), al costat d’Antoni de Torres, capità de la Marigalant (el vaixell insígnia) i la seva condició de persona de confiança dels Colom en el procés colonitzador -polític, militar i econòmic-, de la Hispaniola, dibuixen el perfil d’un home de món i d’un viatger incansable.

Fragment d'una carta nautica (circa 1600), obra de Pieter Gees. Font Bibliothèque Nationale de France

Fragment d'una carta nàutica (circa 1600), obra de Pieter Gees / Font: Bibliothèque Nationale de France

Per que el primer empresari?

Els vikings que van arribar a Nord-Amèrica al voltant de l’any 1000, o els baleners bascos que van sovintejar les costes de Terranova durant la centúria del 1400; no van arribar mai a construir estructures de fabricació i exportació. Els vikings de Freydis Eriksdottir es van limitar a crear assentaments autosuficients. Poc més o menys el mateix  que van fer els primers europeus dels primers viatges colombins. I els primers obradors bascos de salaó establerts a l’illa de Miquelon serien posteriors a l’empresa de Ballester. Tampoc les mines d’or de Concepción de la Vega, la primera ciutat-fàbrica del Nou Món: es poden considerar un model de producció empresarial: eren patrimoni de la corona i es nodrien amb centenars d’empleats i milers d’esclaus. L’empresa sucrera de Ballester seria la primera iniciativa empresarial de caràcter privat de la història americana.

Com funcionava l’empresa de Ballester?

Ballester va ser, també, el primer que va introduir al Nou Món un sistema de producció industrial, que contrastava clarament amb els rudimentaris mètodes dels primers colons europeus. El “trepig” era un tècnica d’extracció que consistia a obtenir el sucre aixafant la canya amb la força motiu de l’aigua (com un molí). Aquella tècnica no la van inventar Ballester (ja s’utilitzava, amb anterioritat, als latifundis de canya sucrera de Gandia, propietat de la família Borja). Aquest detall es molt important, perquè revela una connexió entre Ballester i el famós Papa Borja, un dels vèrtex del poliedre que explica l’empresa americana de Colom: Ballester -en la seva condició d’armador- era qui transportava el sucre dels Borja als principals ports de la Mediterrània i de l’Europa atlàntica; i aquesta relació es la que explica el per què, la seva empresa, es inclinar cap al sucre, i en canvi no ho va fer cap al blat o cap al panís.

Representació d'un trepig (1762). Font Encycloipédie de Diderot et d'Alembert

Representació d'un trepig (1762) / Font: Encyclopédie de Diderot et d'Alembert

El mestre sucrer

Les fonts documentals revelen que Ballester va confiar la preparació dels terrenys, la primera sembra, i la primera producció a un personatge anomenat Aguiló, Les fonts l’identifiquen com a “mestre sucrer”, originari d’Artà (Mallorca), jueu convers, i que havia arribat a la colònia el 1502, reclutat pel mateix Ballester. El talent del “mestre sucrer Aguiló”, no tan sols explica l’èxit d’aquella primera collita; sinó, també, el de les posteriors i, en definitiva, la consolidació del projecte. Les mateixes fonts confirmen que l’empresa de Ballester va tenir un ràpid creixement: va ampliar l’extensió de conreu del latifundi de Concepción de la Vega; i el 1514 va posar en explotació una segona gran finca a San Cristóbal, situada estratègicament a tocar de Santo Domingo, primera capital colonial i, reveladorament, principal port de l’illa. 

Plànol de Santo Domingo (1589), obra de Giovanni Boazio. Font Library of Congres. Washington

Plànol de Santo Domingo (1589), obra de Giovanni Boazio / Font: Library of Congres. Washington

Que més va ser Ballester?

Ballester es va poder embarcar a la Marigalant (Barcelona, maig de 1493) i passar al Nou Món gràcies als seus contactes: Ballester era nebot de Lluis de Santàngel (financer del primer viatge, banquer privat de Ferran el Catòlic, i amic personal de Colom). A La Hispaniola, Ballester sempre va formar part de l’entorn dels Colom: en la creació de l’administració colonial, en les negociacions amb les tribus autòctones, i en la lluita contra els colons castellanolleonesos que s’havien rebel·lat contra el govern colombí. Ballester va ser un home de la màxima confiança dels Colom, i va ocupar diversos càrrecs en aquella primera administració: el 1493 va ser nomenat alcaid de Concepción de la Vega. I el 1497, alcalde de Santo Domingo, la primera ciutat civil del Nou Món. El català Ballester seria, també, el primer alcalde europeu de la història americana.

 

Imatge principal: Fragment d'una carta nàutica (1550), obra de Jorge Reinel / Font: Bibliothèque Nationale de France