El revival és més vell que el fil negre. I sempre corre el risc de ser com els acudits. Que si són dolents, només riuen els que els expliquen i poc més. Els amics, vaja. Reviure, donar-li nova vida a alguna cosa, pot ser treure de l'armari la jaqueta del iaio i quedar-te amb tothom, ser el més cool, o semblar que vas disfressat. Fer el pena. El més divertit del revival en el pop és que és impredictible. El que avui és cool, demà ha quedat desfasat. El que ara és música de masses, demà és de nínxol. Aquells que caminin en la trentena el 2023, recordaran amb fervor el primer revival postpunk, el que va fer de Franz Ferdinand o Bloc Party els reis del mambo. Grups pels quals es barallaven tots els incipients festivals nacionals.
El més divertit del revival en el pop és que és impredictible. El que avui és cool, demà ha quedat desfasat. El que avui és cool, demà ha quedat desfasat
D'això han passat més de dues dècades. Prou temps, pel que sembla, perquè una nova generació pugui gaudir d'un so, el postpunk, que va començar en la cultura anglo dels anys setanta de la mà d'artistes com Siouxsie & The Banshees o el mateix David Bowie. Esperit punk, en decadència aleshores com a corrent musical, però moltes ganes de jugar amb el so. El postpunk revival dels dosmils es va quedar en l'estètic d'aquella primera llorigada. El rerevival, jutjant per exemples com Autosleeper, en part. Per a aquell que rebi aquest re-revival com a una cosa nova, podrà a cabassos amb Autosleeper. Per al que ja hagués escoltat Kaiser Chiefs o algun dels seus pares, Joy Divisió, per exemple, segurament li passarà pel cap la gran pregunta: què aporta aquesta enèsima revisió de gènere. Està bé o mal reproduïda (en sentit literal)?
Si les noves llorigades han de viure aquest tipus de so amb alguna banda, Autosleeper és una gran opció
El projecte dels barcelonins Autosleeper fa també evident patrimoni de les guitarres distorsionades norantes, shoegaze herència del seu EP, Only Forward. Amb un calze lleugerament modern, a més: veus en marcat segon pla, qualitat molt lo-fi. És molt probable que els que ja van viure la segona onada de postpunk a començaments d'aquest segle, pensin: bah, eren millors Interpol. No et fot, doncs clar. No ho discutiré. Però si les noves llorigades han de viure aquest tipus de so amb alguna banda, Autosleeper és una gran opció. De la mateixa manera que els limitadíssims Editors em van obrir a mi al món d'Iggy Pop. Totes les generacions necessiten grups iniciàtics. Autosleeper és el vostre.