Tade Thompson rebia la setmana passada el premi Arthur C. Clarke, un dels principals premis de ciència ficció del món, per Rosalera, l'obra que acaba de publicar en castellà Alianza Editorial (en traducció de Raúl García Campos). Thompson va visitar Barcelona per presentar aquesta obra, i també Els assassinats de la Molly Southbourne, una obra de terror absolut que publica, en traducció d'Alexander Páez, una nova editorial dedicada a la ciència ficció en català, Mai Més.
Foto: @MaiMesLlibres.
El clon
La Molly Southbourne, de nena, viu aïllada al camp i es relaciona molt poc amb la gent. De fet, el que ella voldria és viure com la gent normal. El problema bàsic és que ella no és exactament normal. Cada cop que sagna, en surt una petita molly, idèntica a ella... El problema és que la nova molly només inicialment és una agradable companya en la solitud de la granja. Aviat es converteix en un ésser obsedit en destruir l'original. Per tant, la Molly, amb el suport inestimable dels seus pares, acaba estant en guerra permanent contra les mollys. El llibre no es planteja com una faula moral, però sens dubte té més d'una lectura. Tade Thompson afirma que la seva literatura té molt a veure amb la seva formació de psiquiatre, però també podria tenir a veure amb els seus estudis d'antropologia.
Inquietant
Els assassinats de la Molly Southbourne recrea una situació de terror absolut, de forma absolutament vívida. I manté un ritme narratiu imparable: el lector la devora tan ràpid com la va escriure Thompson. Aquesta novel·la aconsegueix mantenir una seqüència de terror continuada, que no baixa ni un sol moment. Amb tan sols un centenar de pàgines, Els assassinats de la Molly Southbourne recull l'herència de Frankenstein, un llibre que Thompson afirma adorar. Paradoxalment, la Molly és alhora el monstre i la seva víctima. L'autor afirma que la va escriure "posseït" per la idea del seu personatge. A partir d'una idea molt simple construeix una història d'una gran solidesa.
Una Rosalera inaudita
Thompson reconeix que Rosalera és un llibre molt diferent a Els assassinats de la Molly Thompson. Per començar, si el llibre sobre els clons se situa a un país occidental per definir, en l'actualitat, Rosalera passa a la Nigèria del 2066. És una novel·la en què hi ha influències d'Alien, d'Star Wars i de les nombroses lectures de l'autor. Una obra d'extraterrestres, però també de percepcions extrasensorials.
El psiquiatra escriptor
Tade Thompson va néixer a Londres, fill de pares yoruba, de Nigèria, però va passar bona part de la seva infància a l'Àfrica. I la petjada africana és present a algun dels seus llibres. És psiquiatra, i a desgrat dels seus èxits com a escriptor, continua treballant com a psiquiatra. Diu que escriu a hores lliures (i que llegeix a totes hores, el que sigui). I escriu amb molt de rendiment (afirma que no creu en les muses, sinó en la feina dura i ben feta). L'esborrany d'Els assassinats de la Molly Thompson, segons el propi autor, va ser redactat en tan sols dues setmanes, després que li sortís la idea en una discussió amb la seva dona, quan aquesta li va dir que ell era el seu pitjor enemic. Ara, el llibre de la Molly Thompson ja té una seqüela, Rosalera ja s'ha convertit en una trilogia, i ja hi ha un acord per convertir Rosalera en una sèrie.
Mai Més, o potser no...
Mai Més, l'editorial d'Els assassinats de la Molly Thompson, és una nova iniciativa centrada en publicar ciència ficció. Fan professió de fe de frikisme i aposten per una ciència ficció "compromesa políticament" (i feminista), que a més a més d'oferir aventures fantàstiques, es pregunti sobre els grans enigmes de la humanitat. Duen tan sols tres títols, però amb aquests han trencat estereotips. Han publicat El rastre del llamp, de l'escriptora afroamericana amb arrels índies Rebecca Roanhorse, una història que se situa en una reserva índia i en la que els xamans i els déus navajos hi juguen un paper important. També han editat Alba, el primer volum de la saga Xenogènesi, de l'afroamericana Octavia E. Butler, una història ubicada en un futur incert que ens obliga a interrogar-nos sobre els problemes relacionats amb la raça, el gènere i el poder. I prometen continuar amb una obra d'una escriptora de Malàisia, Cassandra Khaw. Una iniciativa, sens dubte, a seguir.