L'Espluga de Francolí se situa en el mapa dels grans conjunts d'art paleolític del Mediterrani ibèric gràcies a un esforç documental després d'una investigació de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (Iphes-Cerca) i la Universitat Rovira i Virgili (URV). Aquest nou conjunt, identificat el 2019, es troba a la Cova de Font Major i consisteix en 280 motius gràfics. Ara els resultats de la investigació han vist la llum en una revista especialitzada Antiquity. La troballa remou el panorama i posa en qüestió una creença tradicional sobre el suposat "territori marginal" que és el nord-est de la península Ibèrica pel que fa a les expressions artístiques del paleolític. La recerca que s'ha fet permet ara ampliar la mirada i, de pas, situar Catalunya en el mapa en aquesta categoria gràcies a aquest enclavament del Camp de Tarragona. Des d'aquesta nova perspectiva, els experts han pogut reunir noves evidències sobre l'art paleolític del Mediterrani, que es diferencia del que està documentat a la regió francocantàbrica, informa aquest dijous l'agència Europa Press.
La troballa no és pas menor i ajuda a ampliar la informació sobre l'art rupestre de la península Ibèrica: entre els 280 motius n'hi ha 55 que són representacions d'animals. L'estudi determina que el volum de figures documentades permet parlar d'una "concentració excepcional". Aquest fet situa la cova de l'Espluga de Francolí com el tercer conjunt d'art parietal paleolític més important de la façana mediterrània. Els primers són els de les coves d'Ardales i La Pileta, a Andalusia. Els experts estan d'enhorabona i destaquen que l'art rupestre paleolític que ara s'ha aconseguit identificar a Catalunya trenca amb l'escassetat de fins ara.
Quines representacions figuren a la cova?
Els gravats que componen l'estudi es concentren a les Gatoneres de Cal Palletes. Es tracta d'un sector de galeries ubicat a uns 250 metres de l'entrada. Les representacions es poden veure sobretot a les parets i els sostres de la cova, especialment a les zones més toves, i així doncs també més fràgils. Cavalls, Cérvols, bòvids i caprins són les figures més dibuixades, però també destaca la representació d'un os, un animal poc habitual en l'art paleolític. Aquesta raresa apareix dibuixada amb les orelles en perspectiva frontal i la boca lleugerament oberta. Aquests gravats es van descobrir el 2019 en el marc d'una campanya arqueològica de l'Iphes-Cerca. La campanya es va fer poc després de la riuada del Francolí que havia afectat de forma severa tota la comarca.