D'haver sigut un personatge real, Sunzi (o Sun Tzu, o Sun Tse) hauria estat un general xinès contemporani de Sòcrates, de Plató o d'Aristòtil. Però, darrerament, els estudiosos tendeixen a pensar que Sunzi no va existir mai, i que el famós llibre L'art de la guerra és una compilació de textos elaborats per diferents autors, durant dècades. El cert és que ben aviat el document es va fer famós i que va començar a circular frenèticament. Diuen que la lectura de L'art de la guerra va ser decisiva per a l'elaboració de l'estratègia de Mao Zedong, i també per a la victòria dels vietnamites contra l'exèrcit nord-americà (o per al creixement econòmic espectacular dels tigres asiàtics). Ara, al castell de Montjuïc s'hi presenta una exposició comissariada pel sinòleg Manel Ollé, L'art de la guerra: Estratègies per vèncer sense lluitar, que explica la creació, els continguts i la interpretació d'aquest clàssic xinès. L'exposició, que estarà oberta fins al 9 de gener, es pot visitar amb l'entrada del castell.

L'Art de la Guerra Sunzi (7)

Per a la no-guerra

Paradoxalment, L'art de la guerra, a desgrat del seu nom, no és un llibre en defensa de la guerra. Més aviat es planteja com un manual per a vèncer sense lluitar, o amb un mínim de lluita. De fet, Sunzi planteja, com a principi bàsic, que abans de ficar-se en qualsevol lluita el que cal és assegurar-se la victòria (un principi que es contradiu amb un altre ensenyament clàssic, aquell que diu que "ningú no comença una guerra amb l'exèrcit que voldria tenir"). A més a més, Sunzi posa molt més èmfasi en la defensa que en l'atac, i apunta que allò més recomanable és "vèncer sense arribar a la batalla". Hi ha qui argumenta que el llibre de Sunzi és més un manual de dominació, que un llibre sobre la guerra.

L'Art de la Guerra Sunzi (5)

Un llibre per al moment?

Evidentment, Sunzi té una lectura en clau de política catalana actual. O en té moltes... El sobiranisme potser hauria jugat millor les seves cartes amb més dosis de L'art de la guerra. Sunzi insisteix en la necessitat de no menystenir l'enemic i en la de conèixe'l el millor possible. Afegeix que la ràbia i el ressentiment són mals consellers en cas de conflicte. I recorda que no s'ha d'atacar les tropes de l'enemic, sinó els seus plans.

l'art de la guerra sunzi bambu

Un best-seller d'època

L'exposició explica que L'art de la guerra va ser escrit en els convulsos temps dels Regnes Combatents, quan la guerra, a la Xina, va deixar de ser un entreteniment aristocràtic i va començar a confrontar grans exèrcits, tot democratitzant, en aquest procés, la mort i la misèria. Va ser un llibre molt influent, des del moment en què es va escriure, en unes estretes tauletes de bambú, probablement cap als segles VI i IV aC. Se n'han trobat còpies del text datades del segle II a C. I hi ha molts comentaris sobre L'art de la guerra a diferents llibres de l'època.

Impossible de verificar

Sunzi ha estat reivindicat per tothom, al segle XXI. És una mena de mestre de l'autoajuda, que s'ha aplicat a tots els camps (amb motiu de la darrera edició en català d'aquest text, Jordi Palmer ho explicava). A l'exposició es mostren les portades d'obres inspirades per L'art de la guerra, en els camps més diversos: els negocis, el feminisme, el futbol, l'art contemporani, l'escriptura creativa, l'exèrcit modern... Fins i tot hi ha qui recomana usar les estratègies de Sunzi en les relacions entre amants. El doctor Albert Galvany, traductor de Sunzi, malgrat tot, no ho té tan clar... En un vídeo on es parla del llibre, que es mostra a l'exposició, explica que L'art de la guerra és un text que funciona magníficament en el camp de l'abstracció. No té tan clar que sigui tan meravellós per a la guerra: aquesta genera una destrucció i un patiment inabastable, que no es resol amb quatre consells.

L'Art de la Guerra Sunzi (6)

Atractiva

L'exposició sobre Sunzi és de petit format, i s'ubica a dues de les llòbregues sales del pati d'armes del castell. En un primer àmbit, inspirat en un bosc de bambú, el visitant es familiaritza amb les grans línies del pensament de L'art de la guerra. Grans frases del llibre són reproduïdes en xinès, català, castellà i anglès. El segon, tracta de contextualitzar l'obra en el seu moment històric. A més a més d'una aclaridora línia del temps, i d'uns breus panells explicatius, compta amb un curt vídeo on l'especialista Albert Galvany aclareix molts aspectes de l'obra. L'exposició es tanca amb un brevíssim apartat sobre l'actualitat de L'art de la guerra. Evidentment, aquesta no és una exposició pensada per a experts en filosofia oriental, sinó que està dirigida a tots aquells que han sentit a parlar de l'obra, però que en desconeixen els detalls. I, amb un disseny simple i atractiu, aconsegueix oferir una visió divulgativa, seriosa i dinàmica de L'art de la guerra, allunyada de les exaltacions simplistes.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat