L’art contemporani té pocs seguidors; generalment, no agrada perquè no s’entén. Doncs bé, els comissaris Martina Millà i Patrick Ronse, han volgut posar-hi remei a partir de l’exposició Amics imaginaris a la Fundació Joan Miró. La mostra convida al públic de totes les edats a conèixer l’art més actual d’una forma propera i lúdica.
Imaginació al poder
L’exposició s’articula al voltant de nou instal·lacions d’artistes de diversos orígens i generacions. Totes permeten que el visitant formi part de l’obra i estimuli llur imaginació. Per exemple, Jeppe Hein (Copenhaguen, Dinamarca, 1974) ha col·locat un banc gens convencional al pati de l’olivera de la fundació: Banc social modificat per a Venècia #04 (2019). Les seves formes sinuoses fomenten la comunicació entre els usuaris, de manera que l’espai que ocupa esdevé un lloc d’activitat social. Un altre cas ben diferent és la proposta de Martin Creed (Wakefield, Regne Unit, 1968): ha omplert una habitació de globus inflats per materialitzar l’aire de l’espai Obra núm. 1513: La meitat d’aire en un espai determinat (2013). Tothom qui vulgui hi pot entrar; hi ha qui s’ho passa teta i hi ha qui sent una mica de claustrofòbia.
Ara bé, les obres de la mostra van més enllà de ser un joc per a les famílies que vulguin passar una estona agradable a la Fundació Miró. Totes elles tenen un missatge, normalment de caràcter reivindicatiu. Meschac Gaba (Cotonou, Benín, 1961) desafia l’espectador a resoldre sis trencaclosques que formen les banderes oficials de sis països africans. Les banderes s’emmarquen en una forma quadrada, en lloc de l’habitual rectangle. Aquest fet, sumat a la configuració i desconfiguració constant que causa la interacció del públic, al·ludeix a la complexitat de la democràcia. Un altre missatge activista el podem llegir en els vídeos que incorpora la instal·lació de Pipilotti Rist (Grabs, Suïssa, 1962) L’habitació (1994), que tracta qüestions de gènere i identitat des d’una perspectiva feminista.
Dibuixar, caminar descalç, resoldre un trencaclosques… són accions que semblen destinades només a infants, però no és així. Aquesta exposició presenta múltiples capes i resta en mans de l’espectador de decidir fins a on vol aprofundir. Des de la pura interacció amb l’obra fins a la reflexió que desperta cada instal·lació amb el seu missatge. A més, es pot complementar la visita amb un llibret que incita a fluir la imaginació. També, el catàleg de l’exposició és un conte que permet fer aflorar la imaginació més enllà de l’exposició.
Miró (1893 - 1983) va ser un pintor del surrealisme, un moviment que apostava per l’expressió de l’inconscient com a mitjà de canvi social. Per tant, el paper de la imaginació en aquest plantejament és primordial, com també passa en Amics imaginaris. Acostar l’art a totes les edats significa aconseguir que l’obra deixi marca i el visitant no surti indiferent de l’exposició. Aquesta selecció d’instal·lacions artístiques demostra el poder de transmissió de l’art i el poder de canvi de la imaginació, eina clau per conèixer-se un mateix i entendre el nostre entorn. L’exposició es pot visitar fins al 2 de juliol i té una vasta programació d’activitats que la complementen.