El CCCB inaugura aquest dimarts l'exposició "1.000 m2 de desig. Arquitectura i sexualitat", que investiga el paper de l'espai com a creador de desig, tot partint de la base que l'arquitectura "és una forma de seducció". Vicenç Villatoro, director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona ha afirmat que es tracta d'una exposició "molt seriosa, però lúdica" que pretén "obrir debats". Aquesta exposició entra en la línia expositiva del CCCB d'aquest curs, que pretén analitzar les utopies "que no pensen a canviar el món sinó en transformar la vida", ja que Villatoro ha apuntat que en el segle XXI domina el projecte de transformar la vida sobre la voluntat de canviar el món. L'exposició, comissariada per Rosa Ferré i Adelaïde de Caters, estarà oberta fins al 19 de març.
Bubble House. Design Studio Chrysalis. Revista Playboy, abril 1972 © Richard Fish.
De la il·lustració a l'actualitat
L'exposició dedica molta atenció al segle XVIII, ja que les comissàries asseguren que la Il·lustració, amb la seva visió utòpica del món, també va tenir el seu vessant sexual. Així com el panòptic proposava un projecte de control absolut de l'individu, també alguns il·lustrats es plantejaven la creació d'espais que afavorissin les relacions sexuals. A 1.000 m2 de desig s'analitza el projecte arquitectònic de la cambra de tortures sexuals del marquès de Sade, es reprodueix el temple de l'amor planificat per l'arquitecte Claude-Nicolas Ledoux, i es recorda que els falansteris ideats per Charles Fourier tenien uns espais reservats per a orgies gastronòmiques i eròtiques. I aquí, se'ns posa en relació aquests exemples amb el treball de Nicolas Schöffer, que als anys seixanta va dissenyar un Centre d'Entreteniments Sexuals, amb escultures, llums, imatges, coixins per terra i perfums. Aquest centre circular es reprodueix íntegre a l'exposició.
La casa del segle, d'Ant Farm (Richard Jost, Chip Lord, Doug Michels). Revista Playboy, desembre de 1973 .
L'herència del Playboy
Un dels plats forts de l'exposició és l'espai dedicat a la revista Playboy (que ha anat a càrrec de Beatriz Colomina). Aquesta revista, a més a més de ser un referent en la vessant sexual per les fotografies de models nues, va ser també molt influent en l'aspecte polític i intel·lectual, i va dedicar molta atenció a l'arquitectura, incorporant reportatges sobre les més innovadors habitatges. El propietari de la publicació va crear un habitatge-oficina destinat a fomentar la sexualitat. Tot girava entorn del seu llit, rodó i giratori, que li servia de despatx, però també per a les seves orgies. En aquest apartat també es presenta una maqueta de l'avió de Heffner, que comptava amb un llit rodó en posició central. I al costat de l'habitatge de Heffner, l'exposició es presenten altres cases creades per al plaer: les d'Ant Farm, John Lautner, Carlo Mollino...
Casa Devalle, 1939-1940. Carlo Mollino. Politecnico di Torino, Sezione Archivi della Biblioteca "Roberto Gabetti" © Fons Carlo Mollino.
Sexografies
L'exposició es tanca amb un apartat sobre els espais públics dedicats al sexe. Aquí apareixen els bordells, els sex shops, les discoteques, els cinemes porno... I fins i tot s'exploren els mons imaginaris presents a llibres i pel·lícules. I, en els temps que corren, en què molta activitat sexual es realitza a través d'Internet, no podia deixar de dedicar-se un apartat a les xarxes, un dels espais centrals de la sexualitat actual, cada cop més narcisista.
En clau masculina
Les comissàries de l'exposició destaquen que, en gairebé tota l'exposició, allò que es reflecteix és una visió absolutament masculina del desig. Apunten que la dona és considerada com un simple objecte del desig en la majoria de les obres que es presenten. I afegeixen que en aquest camp s'ha canviat més aviat poc, perquè l'arquitectura continua essent un món majoritàriament masculí, i gairebé tots els arquitectes que es preocupen pel desig són homes.
Amb cinc-cents n'hi havia prou
L'exposició es complementa amb un cicle de debats sobre "Polítiques del Desig", una conferència de Beatriz Colomina, la performance sobre la sida Tour de force de Joan Morey i un conjunt de sessions de cinema pornogràfic de culte. 1.000 m2 de desig conté alguns peces i espais molt aconseguits, com l'Orgon de Wilhelm Reich, el Centre d'Entreteniments Sexuals de Nicolas Schöffer, la instal·lació In the front of the green door, de Johannes Wohnseifer, o tot l'apartat dedicat a Playboy. Però es complementa amb elements que tenen una relació tangencial amb l'arquitectura o amb el desig, com una maqueta de l'edifici Walden 7 de Ricard Bofill, o alguns dels vídeos finals sobre sexualitat. Tenint alguns materials de gran qualitat, potser hauria guanyat no perdent-se en discursos que acaben essent molt forçats.
Foto de portada: Casa Elrod, de John Lautner. Foto: Revista Playboy, novembre de 1971.