Antoni Tarrés va ser un notable terrissaire barceloní que tenia cap a la meitat del segle XIX un gran taller, amb entrada pel carrer dels Tallers. Quan a principis del segle XXI es va decidir aixecar la Facultat de Geografia i Història en l'espai situat entre els carrers de Montalegre i de les Ramelleres, una excavació d'urgència va localitzar elements de valor arqueològic a la part més propera al carrer dels Tallers. En construir l'edifici de la facultat, es va reservar aquesta àrea per fer-hi futures excavacions, que també poguessin servir com a camp de pràctiques per als mateixos alumnes de la carrera d'Arqueologia. Ara, durant quatre setmanes de juliol, els arqueòlegs de la Universitat estan treballant al jaciment, coordinats per Josep Maria Gurt i dirigits per Jacinto Sánchez. I, a més a més, els divendres a la tarda s'ofereix la possibilitat que els veïns del barri i els curiosos que vulguin passin a veure l'antic taller del mestre Tarrés i puguin aprendre com es vivia al Raval al segle XIX. Per fer-ho cal inscriure's a la pàgina web del projecte ArqueUB.
Quan Tarrés mobilitzava el Raval
Sabem força coses de la producció de Tarrés, perquè a més de les restes arqueològiques s'ha conservat alguna documentació sobre el taller i les seves terrisses. Tarrés no només produïa objectes d'ús quotidià, sinó que va ser un gran productor de material per a la construcció. De fet, en temps de Tarrés es va posar de moda decorar les façanes amb teules, escultures, capitells o elements de terrissa (com els que hi ha a molts edificis del Raval, però també a la façana de l'Ajuntament del Masnou, o a l'antic Teatre Municipal de Figueres, l'actual Museu Dalí). Sembla ser que Tarrés feia molts d'aquests elements i se sap que les escultures d'alguns edificis de Ciutat Vella són obra seva. La seva fama es va estendre, va progressar molt i el seu fill va acabar traslladant el taller a la ronda de Sant Pere.
Les restes del taller
Al costat de l'àrea que s'està excavant es troben els forns on Tarrés coïa la ceràmica. No s'han començat a excavar i, per tant, no es poden veure. En canvi, ha sortit a la llum i es veu clarament el molí on es triturava l'argila, que era mogut per algun animal de tir (a terra n'és ben visible el rastre). També es veuen alguns dipòsits on es decantava l'argila, preparant-la per a l'elaboració dels objectes. No s'han conservat, en canvi, els torns ni altres instal·lacions adjuntes, malgrat que s'ha preservat per a l'excavació tota l'àrea del taller del terrissaire. A més a més, entre la runa que es va usar per reomplir el taller i construir-hi a sobre, s'han trobat nombroses peces fetes al taller: cuites o per coure, senceres o trencades... Moltes peces van ser usades, finalment, com a farciment i gràcies a això els arqueòlegs del segle XXI tenen una idea prou precisa de com eren les seves peces. A Barcelona no hi ha excavacions d'aquest període, per això aquesta és tan important. De fet, el Servei d'Arqueologia de l'Ajuntament de Barcelona, que custodia els materials extrets del jaciment, valora molt els objectes obtinguts, perquè no tenia gaires mostres del segle XIX a l'inventari de material ceràmic barceloní.
Peces del jaciment de la Facultat d'Història de la UB. Foto: Ramón Álvarez.
Un jaciment que va per llarg
Quan s'acabi la campanya arqueològica, les restes del jaciment es taparan amb cura, perquè no hi creixi herba i perquè ni les pluges ni els vàndals malmetin les restes. Restaran cobertes fins al proper any, quan es destaparan per continuar traient informació sobre el passat del Raval. N'hi ha per anys. Amb les primeres cales s'ha deduït que el jaciment conté estrats de diversos períodes, els més antics del segle XIV. La fondària del jaciment és d'aproximadament tres metres. A través de les excavacions d'urgència que es van fer quan es va traslladar la facultat a aquesta zona, s'ha deduït que abans que Tarrés no s'hi instal·lés, ja se n'extreien argiles; és a dir, és possible que ja hi hagués anteriorment activitats de terrissaires que treballaven amb materials locals.
Excavar a cent passes de l'aula
Aquesta és una petita excavació en què treballen una desena de persones, entre les quals algunes estudiants d'arqueologia de la UB, que excaven a tan sols uns metres de les aules. Són aquests estudiants els qui ensenyaran, els divendres, el jaciment a la gent del barri, alhora que els explicaran en què consisteix la tasca d'arqueòleg. Però, a més a més, cada setmana, a aquesta excavació s'incorporen dos alumnes de batxillerat , amb l'objectiu que els joves es puguin apropar professionalment a la disciplina i, alhora, coneguin el seu barri i el seu entorn. No són els únics joves que s'aproparan a l'arqueologia. La Universitat de Barcelona, amb el seu projecte ArqueUB, ha incorporat un centenar de joves, distribuïts en diferents jaciments, perquè puguin conéixer el passat aprofitant les vacances. Alguns, fins i tot faran arqueologia subaquàtica.