Académie des sciencies. París, 10 de desembre del 1810. Napoleó Bonaparte governava el Primer Imperi francès. I Francesc Aragó Roig (Estagell, Rosselló, 1786 – París, 1853) presentava davant la comunitat científica francesa el seu treball d’investigació que demostrava la invariabilitat de la velocitat de la llum. Els resultats d’aquest experiment permetrien a Albert Einstein, gairebé un segle més tard (1905), desenvolupar la teoria de la relativitat. Tot i que mai van coincidir en el temps, Albert Einstein li ho reconeixeria públicament i pòstumament en una visita que el geni científic alemany va fer a Barcelona, convidat per la Mancomunitat de Catalunya, l’any 1923.
D’on venia Francesc Aragó?
Francesc Aragó (batejat com a Dominique François Jean Aragó-Roig) havia nascut a Estagell, una petita vila de 1.300 habitants situada a la riba del riu Agli, a 25 quilòmetres al nord-oest de Perpinyà, a l’extrem nord del Rosselló. Quan va néixer Francesc, el vell comtat del Rosselló ja feia més d’un segle que estava sota dominació francesa. Els Borbons francesos havien proscrit la llengua catalana (1700) i l’escola era, obligatòriament i exclusivament, en la llengua de París. Però el català, amb totes les prohibicions i persecucions, era la llengua de les cases, dels carrers, de les places, dels camps i dels obradors. I Francesc Aragó, el precursor de la teoria de la relativitat, va néixer i va créixer en català.
On va estudiar Francesc Aragó?
Tant era així, que quan, amb vint anys (1806), va ingressar a l’École polytechnique de París, el professor que el va examinar —el famós Adrien-Marie Legendre, conegut pels seus treballs sobre integrals el·líptiques— li va discutir la seva naturalesa francesa. Aragó s’havia format a Estagell i a Perpinyà, en un sistema escolar on a cada aula hi havia la cita “Soyez prope, parlez français” (sigueu polits, parleu francès) sempre amenaçadorament retolada al costat de la pissarra. Però, més enllà de la "lliçó", la llengua d’aquelles aules i d’aquells patis era el català, i el resultat era que Aragó —com tantíssims estudiants rossellonesos quan arribaven a París— parlava l’idioma de Molière com si fos estranger.
Què va fer Francesc Aragó?
El 1808, Ferran VII d’Espanya es va vendre la Corona espanyola a Napoleó Bonaparte a canvi d’una pensió anual i vitalícia de quatre milions de reales, la Corona d’Etrúria (un estat satèl·lit francès creat sobre l’antic ducat independent de Toscana) i el compromís que li trobaria una esposa. Josep Bonaparte era coronat, poc després, rei d’Espanya, i Francesc Aragó aprofitaria el context per a viatjar a la península Ibèrica i engegar el seu projecte científic. Aragó, reveladorament, situaria els seus tres camps de treball a Salses (Catalunya Nord), Montgó (sud del País Valencià) i S’Esclop (Mallorca). Emetia raigs de llum des d’aquests tres punts, calculava la velocitat en funció de la distància i... volent-ho o no, triangularia el mapa dels Països Catalans.
El primer mapa dels Països Catalans
El concepte Països Catalans encara no existia. No seria creat fins vuit dècades més tard per la institució valenciana Lo Rat Penat. Però quan Aragó i l’Académie des sciencies de París van traçar el camp d’actuació de la investigació que havia de demostrar la invariabilitat de la velocitat de la llum, curiosament van treballar amb una corografia (un mapa que agrupa territoris amb una mateixa llengua, cultura i història) que la mateixa acadèmia parisenca havia publicat pocs anys abans (1770). La primera representació dels Països Catalans, la corografia del cartògraf de l’Académie dels sciencies, conseller reial i professor d’història Philippe de Prétot, seria el mapa de treball de Francesc Aragó.
Què volia demostrar Francesc Aragó?
Els treballs d’Aragó als Països Catalans (1808-1810) demostrarien la polarització de la llum: les ones de la llum es transmeten vibrant en totes les direccions perpendicularment a l’eix principal de l’ona. A partir del resultat d’aquests treballs, uns anys més tard (1838), Aragó inventaria el polariscopi, un aparell que revolucionaria el món de l’enginyeria. A través del polariscopi, es van desenvolupar la fotoelasticitat i el mètode dels elements finits (FEM en anglès), una tècnica emprada en el mesurament d’esforços i deformacions. Actualment, s’utilitza, per exemple, en l’enginyeria automobilística per a crear i visualitzar una simulació de la deformació d’un cotxe després d’un xoc frontal.
La família Aragó
Aragó era una personalitat nascuda i crescuda en un ambient propici per a tenir un paper rellevant en el futur. El seu pare, Francesc Bonaventura Aragó (1754-1814), havia lluitat a favor de la Revolució Francesa (1789-1794) i posteriorment havia estat president del Directori Departamental dels Pirineus Orientals. I els seus germans, també. Esteve Aragó (1802-1892) va ser el primer batlle català de París (1870). Joan Aragó (1788-1836) va ser general de l’exèrcit mexicà, va lluitar contra l’exèrcit colonial espanyol i es convertiria en un heroi nacional al país asteca. I Jaume Aragó (1799-1855) va ser un explorador que va prendre possessió en nom de França de diverses illes de la Polinèsia.
On més va destacar Francesc Aragó?
L’educació que va rebre Aragó a casa seva —i l’indiscutible model del seu pare— el portaria a tenir un paper rellevant en la política francesa de la seva època. Francesc Aragó va ser diputat a l’Assemblea Nacional francesa i, sobretot, va ser el primer president de la Segona República francesa (1848). El rossellonès Francesc Aragó és l’únic català de la història que ha estat president de la República Francesa. I durant el seu efímer però importantíssim mandat es consolidarien els valors republicans de la Revolució Francesa, que havien estat bloquejats amb el retorn dels Borbons (1814–1848). La monarquia ja no tornaria mai més a França, i Aragó impulsaria i aprovaria la llei d’abolició de l’esclavitud. Tretze anys abans que els Estats Units.