Després de passar-nos tres dies seguits posant-nos les botes a base de galets, canalons i torrons, toca posar-nos les nostres millors gales – però a l'1 a casa -, roba interior vermella i escriure en una llibreta que segurament perdrem, aquells propòsits d'any nou, esperant un any més, que aquest sigui l'any en què comencem a anar al gimnàs, ens toqui la loteria, salvem el català o s'acabi d'una vegada per totes el coronavirus. És ben sabut que tant el dia 1 com el 2 de gener no existeixen més enllà del teu llit, per això el dia 3 és el moment perfecte per fer allò que poc fem la resta de l'any, parar-nos un moment i pensar sobre la nostra existència, preguntar-nos si som feliços, que és el que volem canviar o conservar en aquest any nou i que esperem d'ell.

A marge de semblar un ritual transcendental, és cert que per a nosaltres l'any nou, marca un final i un inici a una nova etapa, és per això, que és el moment idíl·lic per repensar-nos i fer autocrítica sobre els darrers 365 dies. I quan ho fem, ens surten molts propòsits a complir la resta de l'any. Potser perquè som uns inconformistes i sempre aspirem a més o perquè vivim la vida a llarg termini i creiem que més endavant tindrem temps per fer el que realment volem i mai ho acabem fent o simplement perquè som pobres i vivim en un sistema capitalista que ens fa desitjar una vida amb grans luxes que mai aconseguirem.

Vivim la vida a llarg termini i creiem que més endavant tindrem temps per fer el que realment volem

En qualsevol cas, aspirem a millorar les nostres condicions de vida o avançar en algun àmbit d'aquesta, i està bé, a la vida s'ha de progressar per a no sentir-nos estancats. El que no està tan bé, és la sensació que se'ns crea en veure que no ho fem, que els nostres propòsits són els mateixos que l'any anterior i no els hem complert en la seva majoria, i de fet, en fer la llista ja sabíem que això acabaria sent així.

Però un any més, tornem a reomplir la llista amb l'esperança que aquest any sigui diferent i és que potser, és aquesta mateixa l'essència dels propòsits d'any nou. Al cap i a la fi, continuem jugant a la loteria sabent que únicament hi ha un 0,0001667% de possibilitats que ens toqui. Fantasiegem amb una vida que mai tindrem perquè ens agrada tenir aspiracions utòpiques - inclús frustrades -, per viure sobre un inconformisme constant que ens permeti el luxe de tenir somnis, encara que sapiguem d'entrada que es quedaran simplement en això, somnis.