El tancament de locals d'oci o la dràstica reducció dels seus aforaments per la pandèmia de la Covid-19 ha minvat la seva viralització, però també la de les habituals sonates estivals que hi sonaven a tot volum. Tot i així, és cert que el 2020 no hi ha hagut cançó de l'estiu, com alguns suggereixen?

En la seva absència, la conformació del que anomenem un èxit d'estiu incontestable, com van poder ser en el passat Bailando, d'Enrique Iglesias; Despacito, de Luis Fonsi i Daddy Yankee o La bicicleta, de Carlos Vives i Shakira, recau enguany fonamentalment en ràdios i plataformes d'"streaming".

Davant de la caiguda mitjana d'un 11% en les reproduccions que aquestes últimes van experimentar a escala mundial amb l'inici dels confinaments (i, per tant, la reducció dràstica de desplaçaments a llocs de treball i estudi), les xifres s'han recuperat fins tornar-los el seu estatus de far musical.

Segons les dades d'Spotify, la principal plataforma d'àudio sense descàrrega, des del 30 de juny les hores de consum a escala global s'han recuperat als nivells anteriors a la Covid-19, especialment a Europa i Àsia, i totes les regions es s'han recuperat amb l'excepció de l'Amèrica Llatina, que es troba un 6% per sota dels seus nivells màxims.

Només cal observar les reproduccions d'un artista bregat en això de la cançó de l'estiu, J Balvin. Entre maig i juliol de 2019 va obtenir una mitjana aproximada de 930 milions de reproduccions mundials, prop de 74 a Espanya. El 2020, amb el seu èxit Agua, número 1 actual a països com aquest, les xifres pugen a 1.029 milions d'escoltes globals, 76,6 a Espanya.

"La gran diferència en tot cas ha estat el procés de diversificació. Abans els 'hits' estaven molt clars i el consum, molt més concentrat, amb 2 o 3 cançons que tothom escoltava", explica a Efe el president de Sony Music Iberia, Josep Maria Barbat. Entre les raons per a això, continua, que cada vegada hi ha més contingut (sobretot aquest any, quan en absència de concerts molts artistes han tornat a l'estudi de gravació).

Alhora, la generalització de l'"streaming" (un altre fenomen amplificat per la pandèmia, amb les botigues físiques tancades) ha fet que els targets no siguin tan únics. Abans estava molt enfocat al juvenil, fins als 25-30 anys. Ara hi ha més tipus de consumidors i, per tant, d'estils.

Vinculat a això, les grans discogràfiques han advertit certa reticència aquest any cap al descobriment musical i major estima per rescatar fons de catàleg. "Podria veure aquí fins i tot una reivindicació d'arrel psicològica que qualsevol temps passat va ser millor davant d'una situació tan sorprenent", opina Barbat.

A més, els números 1 són menys duradors. "Abans es quedaven moltes setmanes, amb molta penetració, perquè la ràdio li donava més visibilitat al que s'escoltava a discoteques i això retroalimentava la seva permanència", matisa.

En això ha influït fins i tot el fet que aquest hagi estat un estiu tardà, perquè molts dels temes estrelles estan arribant ara, com podria ser el cas de l'esmentada Agua, de J Balvin, o Cambio de temperatura, del canari Don Patricio.

"No ens quedarà més remei que canviar la manera de mesurar l'èxit i proclamar la cançó de l'estiu. El més adequat seria dir que hi ha hagut entre 14 i 15", conclou el màxim responsable de Sony.

Recollint el testimoni de Tusa, de Karol G; Caramelo, d'Ozuna, té tots els números per alçar-se com una de les més clares, amb gairebé 20 milions de reproduccions i la mitjana setmanal més alta del tram més estratègic de l'estiu.

Altres temes que tenen moltes paperetes per guanyar-se un lloc en l'imaginari sonor d'aquest estiu pseudopocalíptic són Tattoo, de Rauw Alejandro i Camilo; La jeepeta, de Nio García i ANUEL AA; La curiosidad, de Jay Wheeler, DJ Nelson i Myke Towers o Ay, Dios Mío, de la citada Karol G, amb la seva nova aposta.

A la diversificació de gèneres i públics, no tot l'estiu ha estat per l'urbà llatí. Rosalía es va posicionar fort en la seva col·laboració amb el raper nord-americà Travis Scott a TKN.

D'altres han triomfat apostant pel pop vivaç en el seu vessant més 'anglo', cas de Lady Gaga i Ariana Grande amb Rain On Me o Watermelon Sugar, de Harry Styles.

Dels mesos del confinament s'han mantingut molt forts dos dels pocs artistes que es van atrevir a llançar novetats: Dua Lipa (per exemple amb Break My Heart o Physical) i The Weeknd (amb Blinding Lights).

I, més recentment, algunes han acompanyat els capvespres amb peces més sensibles i menys sobreproducidas, com Taylor Swift (per exemple amb Cadigan o Exile al costat de Bon Iver) o Billie Eilish (My future).

Per acabar, no es pot oblidar la gran puixança que cada vegada té la xarxa de Tik Tok, que ha fet pujar la repetitiva i ximpleta cantarella de Savage Love en la versió de Jason Derulo i Jawsh 685 fins convertir-la en només 6 setmanes en un número #1 global. "Una cosa molt bèstia", diu Barbat.