Avui s'ha presentat a la premsa la 16ª edició de l'Anuari de la Musica, editat per ARC (Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya) i el grup Enderrock. Aquest anuari mostra per primera vegada en molt temps dades positives a nivell de Països Catalans. La gran excepció és el món discogràfic, que continua caient. La música en directe, en canvi, experimenta un fort creixement i es torna a situar als nivells de fa uns deu anys, del 2008, abans de la crisi. El món de la música té l'esperança que la rebaixa de l'IVA a la música ajudi a la recuperació del sector, tot i que avisa que la rebaixa tindrà un efecte limitat, perquè només afectarà les entrades, però no les contractacions. Malgrat tot, Lluís Gendrau, coordinador de la redacció d'aquest anuari, ha indicat que la coberta hauria de ser verda, del color de l'esperança. L'ARC es felicita, també, per la seva banda, del nomenament com a conseller de Cultura de Lluís Puig, un home que va començar al sector privat, que sintonitza amb els productors, i que fins i tot va ser també soci d'ARC. I espera que podrà servir de pont entre el món musical i l'administració.

Nou conseller

Lluís Puig ha fet una de les seves primeres aparicions públiques com a conseller de Cultura. I ha intervingut per recordar la seva etapa de mànager i de coordinador del Mercat de la Música Viva de Vic. No ha volgut fer grans promeses, però ha assegurat que el Govern té un compromís polític a curt termini que té com a objectiu, "anar millor". Puig s'ha queixat que el 2016 no es va aconseguir aprovar el pressupost i la Generalitat no va poder fer l'esforç que calia al sector musical. "Estiguem on estiguem treballarem amb mirada llarga" ha afirmat el conseller, que ha afegit que "volen fer política de llarg recorregut".

Retallades

L'informe denota que en els darrers 7 anys la retallada d'inversions públiques al sector musical ha arribat al 21 %, front a un 16 % del conjunt del món cultural. La retallada ha estat especialment forta per part de la Generalitat de Catalunya, que ha retallat més del 60% (front a un 39% al conjunt del sector cultural). El percentatge dels pressupostos de la Generalitat reservat a Cultura, que havia arribat al 1,5%, ha caigut al 0,8%. En realitat, la caiguda real ha estat més gran perquè els grans equipaments, com el Liceu, el Palau o l'Auditori, s'han arribat a endur-se el 57% dels pressupostos de Cultura de la Generalitat. La despesa cultural de Catalunya, segons Gendrau, la situa entre els països més pobres d'Europa. Però la despesa per càpita en cultura encara és inferior al País Valencià i, sobretot, a les Illes. Jordi Gratacós, director de l'ARC, considera que en realitat els efectes de la crisi perduren, perquè el sector es salva gràcies als grans festivals, però en canvi hi ha sectors de població que tenen encara problemes per accedir a la música de pagament.

Detalls

L'Anuari estudia en detall tres àmbits: les dones, els grups emergents (amb un màxim de dos discos editats) i la música catalana. Les dones continuen marginades al món dels festivals: només representen l'11% dels caps de cartell, front al 74% els homes (i un 15% de formacions mixtes). Els artistes emergents només representen el 22% dels qui actuen als festivals, i això no garanteix la renovació del planter. El percentatge d'artistes catalans s'eleva al 38%, i al 25% els que actuen en català.

Consum

L'Anuari incorpora dades sobre el consum de cultura, però no de obtenció pròpia, sinó recollides a través d'informes de les diferents institucions. Segons les enquestes passades a consumidors, la música en directe perd adeptes: menys catalans declaren anar a concerts, i molts d'aquests argumenten que el problema és el preu, associat a la qüestió de la crisi. Hi ha una certa tendència creixent a anar a sentir música amb nens. Tot i que menys gent va a concerts, creix el número de gent que escolta la ràdio, i és a través de la ràdio que coneixen nous autors i artistes. Hi ha un problema localitzat: que la nova generació dels milenials no van als concerts: no s'han acostumat a anar a sales de pagament i prefereixen altres forma d'oci. El sector que creix més és el dels grans mercats i de les fires musicals, que arriba al 42% d'increment, i se situa com un dels motors del sector.

El català

El públic que va a concerts de música en català s'estanca: creix una mica i arriba a un 42,6% d'oients, però queda pel darrera de l'espanyol (50,3%) i de l'anglès (43,3%). Queda, doncs, com a tercera llengua. Creix molt lleugerament, i creixen molt més l'espanyol i l'anglès. Entre els que escolten la ràdio també se situa en tercera posició, però molt pel darrera de l'anglès i el castellà. El 2016 es van produir més de 1.000 discos en català, arribant a un màxim històric. Però les vendes són molt modestes: només 4 llançaments en català han superat les 10.000 còpies (entre elles tres de TV3): el disc de La Marató, Club Súper 3, MIC i el Jo competeixo dels Manel. En el 2016 s'ha trencat la tendència al descens dels discos de pop rock en català. Ara bé, en els darrers quatre anys s'ha disparat la gravació dels discos de jazz. El 2016 va créixer en un 62% la producció de discos infantils, però no és una tendència estable, ja que en anys anteriors s'havia registrat un descens molt marcat.

Impacte, encara, de la crisi

En realitat, el nombre de catalans que van a concerts disminueix, però el creixement global d'assistència a música en directe es deu a l'increment de gent que ve de fora, sobretot als festivals. Molta gent veu la música en directe com un bé inasolible. Hi ha un fort turisme cultural que és el que manté l'increment del sector. L'ascens de públic es detecta, sobretot, als grans festivals (aquells que tenen més de 100.000 espectadors) i en els organitzats pel sector privat; també creixen els festivals mitjans, però en canvi els petits tenen tendència a perdre espectadors. Per altra banda es detecta que hi ha problemes per contractar els grans grups, que tenen un preu excesivo per als festivals mitjans i petits. Per la seva banda, les sales guanyen un 21% d'espectadors, i augmenten un 15% el nombre de concerts. Tot aquest creixement està centrat a Barcelona.

Semàfor vermell: les discogràfiques

El 91,6% de la facturació musical dels Països Catalans ja és generada pels directes (el 2016 el percentatge atribuït a les discogràfiques es va reduir en un 2,6%). La indústria discogràfica ha perdut un 70% de facturació en els darrers 10 anys, i ara tan sols arriba a 7,6 milions (un 12,6% menys que l'any 2015). Es tracta d'una davallada molt més forta que la que es produeix a d'altres bandes d'Europa. La facturació dels discos físics ha caigut un 21%, però en canvi la dels digitals ha crescut molt modestament, tan sols el 7%. A Catalunya encara és més alta la facturació del disc físic que la de disc digital, a diferència del que passa a d'altres bandes. Hi ha poca gent que pagui, encara, pels continguts digitals.