Fa 20 anys la Compañía Antonio Gades va passar un mes al Teatre Victòria. Van omplir el teatre en 20 sessions. 20.000 persones van assistir a Camen i Fuenteovejuna, uns espectacles que van tenir un gran èxit de públic i de crítica. Ara, la Compañía Antonio Gades torna a Barcelona, amb les mateixes dues obres. Seran al Victòria del 30 de març al 10 d'abril amb Carmen i del 13 al 24 d'abril amb Fuenteovejuna. Antonio Gades, que va morir el 2004, ja no hi serà, però la Fundación Antonio Gades, que es dedica a preservar el seu llegat, assegura que l'esperit del mestre de la dansa flamenca és ben viu a l'espectacle. De fet, han canviat els ballarins però es manté la coreografia, l'escenari i el vestuari original.

Sobreviure a Gades

La Fundación Antonio Gades ha encarregat la direcció artística d'aquest espectacle a Stella Arauzo, una ballarina que va començar a ballar amb Antonio Gades als 18 anys. Segons Eugenia Eiriz, directora de la Fundación i vídua de Gades, assegura que gràcies a Stella a l'espectacle "hi ressona l'essència de Gades". Alguns dels ballarins dels que actuaran a Barcelona havien actuat amb Antonio Gades; molts d'altres, no, però la Fundación, al seu centre de Getafe, intenta transmetre l'estil del cèlebre ballarí a les noves generacions. La idea és que, ara que ja no es pot gaudir de la genialitat de Gades com a ballarí, com a mínim es pugui gaudir de la seva genialitat com a coreògraf. De fet, la Compañía està gairebé de gira permanent i porta els espectacles ideats per Antonio Gades per tot el món.

De l'esbart a la Fundació

Elías Morales, un dels ballarins que actuarà a Barcelona, havia començat ballant en un esbart de Cerdanyola, amb els seus germans. Després de passar per l'Institut del Teatre, i aprendre allà dansa espanyola, es va incorporar a la Compañía. Assegura que allà no només ha après qüestions tècniques, sinó que se li ha transmès "una filosofia". No va ballar amb Gades, però es considera el seu hereu. I assegura: "Entre pas i pas hi ha l'ètica. I l'ètica sempre està pel damunt de l'estètica. Antonio Gades en sabia molt, d'estètica, però encara més d'ètica".

'Carmen', anada i tornada

Carmen, l'estereotip de la gitana andalusa, va ser divulgat per l'escriptor francès Prosper Merimée i pel seu compatriota, el músic Georges Bizet. Antonio Gades va voler portar de tornada aquest mite espanyol, i va fer-ho amb la col·laboració del cineasta Carlos Saura. I va voler contraposar la música de Bizet al flamenco, tocat en directe. Però enfront de la versió de Merimée, Gades va voler destacar dos elements de Carmen: el seu amor per la llibertat i la seva consciència de classe. Tota una declaració d'intencions.

'Fuenteovejuna', el Gades més social

Hi ha qui ha valorat Fuenteovejuna com el millor espectacle d'Antonio Gades, i se n'ha apreciat sobretot la seva senzillesa. Es tracta d'una de les obres més reivindicatives de l'autor, basada en una obra de Lope de Vega inspirada en fets històrics. A principis del segle XVII els habitants de Fuenteovejuna van matar un noble local, Fernán Gómez de Guzmán, que abusava de la població. A desgrat de les tortures, es van negar a assenyalar l'autor material de l'assassinat, tot assegurant que la mort era responsabilitat de tots. Finalment serien perdonats pel rei. Va ser l'escriptor i flamencòleg Caballero Bonald qui va animar Gades a involucrar-se en aquest projecte, que es va estrenar el 1994 i que ja s'ha convertit en un clàssic de la dansa espanyola.

El malvat Antonio Canales

En aquesta ocasió, el Fuenteovejuna de Gades comptarà amb un intèrpret d'excepció: Antonio Canales farà el paper de Fernán Gómez de Guzmán. Combinar la tècnica de Canales i l'escenografia de Gades, segons Elías Morales, és com "barrejar foc amb benzina". Assegura que es tracta d'una experiència meravellosa, per als espectadors, però també per als ballarins que intervenen a l'espectacle: "Es un privilegio y un gustazo", afirma, molt orgullós de participar en l'obra.

Un gran espectacle en temps de crisi

La Compañía de Antonio Gades mou 30 persones en les seves gires. Això, evidentment, suposa un cost molt alt, especialment en aquests temps de crisi en què els espectacles tendeixen a reduir-se a la mínima expressió. L'Ajuntament de Getafe col·labora amb la Fundación oferint-los un espai com a arxiu i com a lloc d'assaig. Però els responsables de la Fundación al·leguen que amb això no n'hi ha prou, i que si l'espectacle es pot representar, és gràcies a les baixes retribucions dels ballarins. Per això demanen un major compromís de les institucions amb la dansa. I al·leguen que Gades no només és part del patrimoni de la dansa espanyola, sinó de la dansa mundial.

 

Fotografia de portada: Carmen @Javier del Real.