I el 54è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes és per Antònia Vicens i Picornell. El reconeixement que cada any fa Òmnium Cultural a la trajectòria literària d’un autor o autora en llengua catalana ha volgut reivindicar aquest any la figura de l’autora mallorquina per ser “una aportació a les lletres catalanes en un gest que posa de relleu la unitat cultural dels Països Catalans i la riquesa de la seva diversitat i els seus accents”. Així ho ha explicat Xavier Antich, recent estrenat president d’Òmnium Cultural després que Jordi Cuixat deixés el càrrec, i qui s’ha mostrat satisfet de poder anunciar la persona guanyadora d’un premi per primer cop. “M’honora entregar-lo a una persona de tant talent”.

"Estic totalment aclaparada". Així ha començat el seu discurs Antònia Vicens Picornell, visiblement emocionada abans de llegir uns versos del seu petit quadern i explicar com va començar a endinsar-se en la literatura per donar prestigi a la llengua, que "està perseguida obligant-nos a viure en l'aguait, perquè saben que si ens sangra la llengua, ens sagna l'ànima". Aquest distintiu es dona a la trajectòria que s'atorga a un autor o autora per la seva obra literària o científica, per la importància de la seva tasca intel·lectual, i té pes a casa nostra des de l’any 1969, quan Òmnium va incentivar el reconeixement a l’escriptura en català i a l’exemplaritat de contribuir a la vida cultural dels Països Catalans. Com ha explicat el president d’Òmnium durant l’anunci del Premi, en un acte al Pati de l’Hotel H10 Casa Mimosa, a ella li agrada referir-se com a escriptora; la seva aportació narrativa ha estat en novel·la, contes per a joves o textos periodístics.

Antònia Vicens i Picornell / Xavier Antich - Carlos BagliettoAntònia Vicens i Picornell i Xavier Antich durant l'anunci del 54è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. / Carlos Baglietto

“Davant la maquinària de l’estat, que aprofita per mantenir la llengua i erosionar el seu potencial amb la voluntat de convertirla en irrellevant, aquest any té més sentit que mai que el premi surti del Principat”, ha explicat Antich. Vicens i Picornell va néixer l’any 1941 a Santanyí, una petita vila pagesa i marinera de Mallorca. No va ser fins l’any 1963 que va començar a estudiar en català - gràcies als cursos que ofereix Obra Cultural Balear -, i la seva primera obra literària va arribar poc després, amb només 25 anys. Banc de fusta, un petit recull de narracions en què plasma la seva vida a la vila i a l’hotel Cala d’Or.

Antònia Vicens i Picornell: "La llengua està perseguida obligant-nos a viure en l'aguait, perquè saben que si ens sangra la llengua, ens sagna l'ànima"

Amb 39º graus a l’ombra va guanyar el Premi Sant Jordi el 1967. Seria el primer d’un seguit de reconeixements que anirien arribant: el 1999 la Generalitat de Catalunya li atorga la Creu de Sant Jordi, el 2004 rep el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears i el 2016. Segons Xavier Antich, totes aquestes distincions són perquè "la seva obra va captivar escriptors que l'havien precedit, va admirar els seus coetanis i ara està provocant una admiració que voreja la fascinació amb la generació més jove". 

Al costat de Rodoreda o Abelló

Antònia Vicens i Picornell es converteix també en la vuitena dona en rebre el guardó, i en la segona autora que recull el relleu d'una altra dona com a guanyadora del màxim reconeixement de l'entitat - abans va fer-ho Isabel-Clara Simó, que va recollir-lo de Maria-Antònia Oliver. En aquest sentit, i a pocs dies del Dia de la Dona, Antich ha volgut recordar el nom de totes les guanyadores, emfatitzant que, durant els set anys de presidència de Jordi Cuixart, el premi l'han rebut 5 autores femenines. "Totes elles són dones que admiro, per tant per mi és un honor estar al costat d'elles", ha matisat Vicens i Picornell.

Antònia Vicens i Picornell - Carlos BagliettoL'autora és la vuitena dona en guanyar el reconeixement de l'entitat. / Carlos Baglietto

L’any passat, la guanyadora del 53è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes va ser Maria Barbal (Tremp, 1949) considerada una de les novel·listes més destacades de la literatura catalana contemporània. Traduïda a més d’una quinzena de llengües, Barbal compta amb una extensa obra literària formada per novel·les, contes, articles a premsa i participacions en obres col·lectives, entre d’altres. Els seus últims llibres – el darrer, Tàndem (Destino), també va guanyar el premi Josep Pla 2021 - entre els que se situen en un entorn més urbà per parlar de temes com l’emigració, la bellesa o el pas del temps. Un any abans, el 52è guardó va ser pel poeta Enric Casasses.