El TNC presenta aquests dies a la seva Sala Gran, i en cartellera fins al pròxim 30 de desembre, una adaptació de la novel·la La madre de Frankenstein d’Almudena Grandes. Carme Portaceli, dramaturga de gran recorregut, des de 2020 directora artística del mateix Teatre Nacional de Catalunya, tenia moltes ganes de retre homenatge a una de les escriptores més aclamades i seguides en llengua castellana de la segona meitat del segle XX. Idea que ha materialitzat portant a escena la seva darrera novel·la, La Madre de Frankenstein. Ningú millor per fer-ne l'adaptació teatral que Anna Maria Ricart qui en el passat ja va signar relectures entre bambolines de Fuenteovejuna. Breve tratado sobre las ovejas domésticas, a partir del clàssic de Lope de Vega (amb què va guanyar el Premi MAX 2015 a la millor adaptació teatral), La casa de los espíritus d’Isabel Allende; Jane Eyre. Una autobiografia, de Charlotte Brontë o InFaust, versió lliure de Faust de J. W. Goethe, entre altres. L'entrevistem.
Adaptar una novel·la al teatre inscrita en el realisme social ho fa més senzill?
No és més senzill que adaptar la Virginia Woolf. Et calen uns instruments teatrals per explicar la novel·la. Hi ha molts personatges i fa un dibuix de l’Espanya del moment. Usa la metàfora d’aquest manicomi. El repte era presentar tots aquests elements, no quedar-nos amb l’anècdota: els últims anys de Doña Aurora (Blanca Portillo) i la història d'amor del Germán (Pablo Derqui) i la María Castejón (Macarena Sanz).
Calia fer un homenatge a l'escriptura d'Almudena Grandes
Un homenatge a l’Almudena Grandes?
Sí, i calia ser molt fidel. És una novel·la que, segons com l’adaptis, pot acabar reduint-se i sent petita. A més, l’Almudena ha mort fa tan poc, que calia fer-li un homenatge a la seva escriptura. Crec que a ella li agradaria, perquè hem sigut molt fidels. Venir a veure el muntatge genera una sensació molt similar a llegir el llibre.
La novel·la forma part d'Episodios de una guerra interminable (les sis novel·les d'Almudena Grandes que narren moments significatius de la resistència antifranquista en un període comprès entre 1939 i 1964).
Però en el text està molt marcat el que vol explicar. No cal haver llegit els quatre anteriors.
Parlem de Doña Aurora (Blanca Portillo)
Era paranoica. Ho veiem per com elabora els pensaments. Veu que algú la vol matar. Veus que té un problema. Els monòlegs estan farcits de repeticions. La Blanca ha construït el personatge des de la seva ment brillant. L’ha fet més gran. I vas entrant al cap del personatge.
El feminicidi que comet Aurora és central?
Se’n parla. Però la novel·la se centra en quan ella és gran, els seus últims anys, abans de morir. Tota l’estona justifica el que va fer. Ho sabem perquè fem un flashback. Pensa que és com una artista: la seva filla és creació pròpia i la pot destruir. La novel·la passa a la meitat dels anys 50.
I el Germán (Pablo Derqui)?
Germán ve a España a provar un medicament per a l’esquizofrènia. I descobreix que comparteix centre amb Aurora. I la recorda. Perquè, de petit, Germán, va escoltar com doña Aurora prenia declaració al pèrit del judici, el pare de Germán. En reconèixer-la, Germán intenta entendre-la, mèdicament parlant. Com a psiquiatra vol saber, i té curiositat per ella.
Almudena Grandes escriu molt bé la transformació d’Espanya
Germán és un personatge que observa un Madrid que ha canviat.
Això li permet a l’Almudena explicar la transformació de la guerra i la dictadura. La mirada de Germán li permet mostrar un canvi radical. Maria Castejón (Macarena Sanz) s’ha cregut tot el que li han explicat d’Espanya. Germán ha estat estudiant a Suïssa, i al tornar a Espanya, ens permet observar-ho a través dels seus ulls. I el contrast és molt més gran. "Com pot ser que passi això?", aquesta és la reacció de l’espectador. L’Almudena aquí escriu molt bé la transformació d’Espanya.
L’estil de l’Almudena.
Fa un fresc realista amb molts personatges. Són tots petits, però molt importants. La mare d’una pacient que és molt humil, i que t’agraeix tot el que fas per la seva filla, perquè creu que no s’ho mereix. L’ajuda per part de Germán és incomprensible a ulls de la mare. És la plasmació de la petitesa del poble: no ens pot passar res bo perquè som pobres. L’Almudena els reivindica i els eleva. No ens centrem només en els malalts i els metges.
Ets directora de l’Associació de Dramatúrgia. Just ara celebreu un any.
Anem fent. Ara mateix som més d’un centenar d'associats. Tenim molta feina al davant. Estem centrats a elaborar el manual de bones pràctiques. Volem tenir un manual que doni eines per establir unes bases. Per exemple, quan un dramaturg rep un encàrrec, la relació amb producció, com signar contracte, quan... Pensem que és molt important. I després, ho farem públic.
Quines demandes heu fet a les institucions?
Ens hem reunit amb l'Institut Ramon Llull i amb la Institució de les Lletres Catalanes. Els hem demanat que ens representin, als dramaturgs, a l’estranger, fent que, per exemple, editorials estrangeres publiquin autors catalans. Els hem insistit que ens donin suport fora. I sobretot, regular tarifes i pràctiques.