El passeig de Gràcia és un dels eixos emblemàtics de Barcelona. Ha estat, des de sempre, una zona de passeig, per als barcelonins, però també per als turistes. És àrea de pas obligat per a les grans manifestacions ciutadanes de qualsevol signe. I és, també, la zona zero de l'economia catalana, on s'hi acumulen societats, notaris i advocats (i la mateixa borsa). No és casual que sigui el carrer més car de l'estat en el mercat d'habitatge: el lloguer puja a 35,5 euros el metre quadrat i el preu de compra dels locals comercials pot arribar als 30.000 euros el metre quadrat. La botiga d'Apple paga a Amancio Ortega 3,8 milions d'euros anuals de lloguer. Conèixer el passeig de Gràcia és, en certa mesura, saber qui ens mana. El periodista Rafa Burgos ha publicat Els amos del passeig de Gràcia. Una radiografia del poder (ed. Pol·len), un llibre que ens condueix pels aspectes menys evidents d'aquesta via barcelonina, però també pels secrets del poder econòmic i financer català i mundial. El llibre, magníficament editat, compta amb un pròleg de Roger Vinton, il·lustracions de Mercè M. Tarrés i unes fotos de contracoberta de Jordi Borràs.

Desmuntant el passeig, casa per casa

La part central del llibre està constituïda per unes fitxes, amb les que Burgos repassa els edificis del passeig de Gràcia, un per un, primer els números senars i després els parells. A cadascun d'aquests edificis, a més de la seva situació al mapa i sovint una il·lustració, se li dediquen tres apartats: el primer està dedicat a la seva construcció i a la història de l'evolució dels seus propietaris; el segon, als seus elements artístics més destacats; i el tercer, el més extens, al periodisme d'investigació, a teixir les xarxes empresarials, financeres i polítiques que s'amaguen al darrera dels "amos" del passeig, uns personatges que Rafa Burgos defineix com "individus discrets, però amb molts diners i molt de poder".

De l'or dels indians al capitalisme global

El repàs a la història del passeig de Gràcia que fa Rafa Burgos ens permet visualitzar el canvi en el poder exercit a Catalunya. Als anys 1860 el gran impuls d'aquest carrer van donar-lo els retornats d'Amèrica: de Cuba, de Mèxic, de l'Argentina... Aquests van reinvertir els seus beneficis procedents d'Amèrica a Catalunya (Burgos no ho explicita, però alguns d'ells s'havien lucrat amb el comerç negrer: els Samà, els Goytisolo, els Vidal y Ribas...). Ells, i altres burgesos catalans, van ser els que van convertir el nou passeig fora muralles en un emblema de la seva classe social. Era allà on anaven a "fer el merda" i on es van concentrar els centres d'oci per a ells. Ara ja no en queda gaire d'aquell passeig burgès: la burgesia ja no va a "fer el merda" a un passeig ara marcat per l'empremta de la massificació i del turisme globalitzat. I, alhora, els establiments comercials del passeig s'han centrat en els rics visitants de mar enllà: els establiments de luxe per als estrangers han desplaçat als centres d'oci de la burgesia local. La propietat dels mateixos edificis cada cop més, va derivant cap a fons d'inversió transnacionals. El centre social de Catalunya ha esdevingut un parc temàtic a escala mundial.

Qui és qui

La gran aportació d'aquest llibre és desvelar l'espessa xarxa de relacions que agrupa als constructors, propietaris i llogaters de les vivendes i locals d'aquesta avinguda. "Aquesta és la part del passeig de Gràcia de què les guies de Barcelona no en solen parlar", explica Rafa Burgos. Burgos fa una ingent tasca d'hemeroteca per tal de situar els personatges clau d'aquesta via i relacionar-los entre ells en una gran teranyina (que enllaça directament amb La gran teranyina del poder català que va denunciar Roger Vinton). I aquesta gran nebulosa del poder, al passeig de Gràcia ens descobreix moltes coses sobre el país: hi ha connexions econòmiques, òbviament, però també familiars i polítiques. Entre els propietaris hi ha relacions múltiples: són cosins un de l'altre, o amants, o ex parella, o amics, o empleats de, o col·laboradors de... Formen part d'un món elitista que viu allunyat de la resta de ciutadans. Entre ells, òbviament, no hi ha cap mil·leurista. Però  al passeig de Gràcia, a més a més, hi comencen a tenir-hi un paper importantíssim els grans fons d'inversió. Burgos explica que van comprar molts edificis pensant d'instal·lar-hi hotels de luxe, però que els seus plans es van veure trastocats per la moratòria hotelera imposada per l'Ajuntament. Finalment van convertir aquests edificis en apartaments de luxe, i han aconseguit, també, uns beneficis espectaculars.

A l'ombra de Dark Money

Rafa Burgos explica que la seva investigació es va veure molt marcada per la lectura de Dark Money , el llibre de la periodista d'investigació Jane Mayer sobre el finançament de l'ultradreta als Estats Units i la contribució empresarial a la victòria de Trump. Burgos va preguntar-se qui podia figurar com a exemple del Dark Money catalán. I de seguida li va venir el cap la figura dels germans Gallardo, els amos de la farmacèutica Allmirall i de nombroses propietats al passeig de Gràcia. Uns homes més aviat discrets, com molts dels propietaris d'aquesta via, però "amb molts diners i amb molt de poder", explica Burgos. Amb l'amnistia fiscal del ministre Montoro es va saber que havien repatriat 112 milions d'euros. I no els falten les connexions polítiques: han manifestat repetidament el seu espanyolisme, i una de les filles dels Gallardo, Susana, és ara parella de Manuel Valls.

El búnquer de l'espanyolitat

Tot repassant el llibre de Rafa Burgos es pot constatar els vincles entre els amos del passeig de Gràcia i l'establishment espanyolista. Molts d'ells són declarats partidaris de la dreta unionista. I les societats dels propietaris dels edifici d'aquesta via van figurar entre les primeres en abandonar Catalunya després de l'1 d'octubre. Molts dels propietaris catalans s'han posicionat repetidament en contra de la independència.

El passeig de Gràcia més lúdic

El llibre també dedica un espai al passeig de Gràcia més mític, el que apareix a la literatura, el carrer pel que passejaven, estimaven, es barallaven i odiaven els personatges de Narcís Oller, Ignacio Agustí, Josep Carner, Mercè Rodoreda, Joan Maragall, Josep Maria Folch i Torres... O fins i tot on hi vivia un destacat poeta com Salvador Espriu. Un carrer repetidament presentat a la publicitat televisiva, i que també va aparèixer a nombroses pel·lícules, catalanes i estrangeres. La veritat és que el passeig de Gràcia cada cop és més comercial i menys lúdic. Ja no hi ha cinemes, com el Publi, ni fast food, com La Baguetina Catalana. També han desaparegut establiments que van figurar als annals de la ciutat, com el restaurant La Punyalada. Ni tan sols queden els bars més canalles de l'Eixample, que tampoc ho eren gaire, com el Xampanyillo, situat en un discret soterrani del passeig. I fins i tot han desaparegut les botigues elitistes més originals, com Vinçon. El passeig de Gràcia perd personalitat i cada cop s'assembla més a qualsevol gran avinguda del món occidental, amb les mateixes botigues amb els mateix productes, i els mateixos hotels i apartaments amb els mateixos hostes. Potser, per això, s'agraeixen tant que Rafa Burgos, en les darreres pàgines del llibre, recuperi alguns dels elements i personatges més peculiars d'aquest passeig: els fanals, els panots, l'escultor Frederic Marés, l'arquitecte Enric Sagnier... Una visió més propera i humana del passeig, que complementa a aquella tan important que donen l'hemeroteca i les escriptures notarials.