La pel·lícula catalana Alcarràs de Carla Simón és una de les 5 que han estat seleccionades per al premi Lux del Parlament europeu, que es decideix per votació telemàtica de la població. La votació estarà oberta fins al 12 de junt del 2023. I es pot votar al següent enllaç.

Alcarràs, que va guanyar la Berlinale i fa una reflexió sobre la modernitat i la natura, explica la història de la família Solé. Des de fa moltes dècades, passen cada estiu collint els préssecs a un hort d'aquesta localitat del Segrià. Però la collita d'enguany pot ser la darrera, perquè s'enfronten al desnonament. Els nous projectes per al terreny, que inclouen la tala dels presseguers i la instal·lació de plaques solars, provoquen una fractura en aquesta gran família unida. Per primera vegada s'enfronten a un futur incert i s'arrisquen a perdre més que no pas el seu hort.

També hi ha en concurs de Close Lukas Dhont, que s'ha definit com una pel·lícula sobre l'amistat i la responsabilitat. La intensa amistat entre dos nois de tretze anys, Leo i Remi, es veu interrompuda de sobte. I en intentar entendre què ha passat, Leo s'acosta a la Sophie, la mare de la Remi.

Triangle of Sadness de Ruben Östlund és una sàtira desinhibida on els rols i les classes socials s'inverteixen i apareix el valor econòmic de la bellesa. Els models Carl i Yaya viuen al món de la moda i exploren els límits de la seva relació. La parella ha estat convidada a un creuer de luxe amb passatgers molt rics, entre ells un oligarca rus, traficants d'armes britànics i un capità alcohòlic que cita Marx. Al principi, tot sembla destinat a selfies d'Instagram. Però s'està congriant una tempesta i un cop de mar fa passar una mala estona als passatgers durant el sopar del capità. El creuer acaba de forma catastròfica. Carl i Yaya queden abandonats en una illa deserta amb un grup de multimilionaris i un d'operaris encarregats de netejar el vaixell. La jerarquia es capgira de sobte.

Finalment, Will-o'-the-wisp de João Pedro Rodrigues és una metàfora onírica. En el llit de mort, el rei sense corona Alfredo es trasllada a llunyans records de joventut i a l'època en què va somiar convertir-se en bomber. I repassa la trobada amb l'instructor Afonso del cos de bombers, amb reflexions sobre l'amor i la voluntat de canviar d'statu quo.

Una altra de les pel·lícules nominades és Burning days d'Emin Alper, i narra la història d'Emre, un fiscal jove i compromès, que acaba de ser destinat a un petit poble que està afectat per una crisi de l'aigua i diversos escàndols polítics. Després d'una primera benvinguda, experimenta un nombre creixent d'interaccions tenses i és arrossegat de mala gana a la política local. Quan Emre crea un vincle amb el propietari del diari local, la pressió augmenta sota els rumors i creix la tensió.