Les pel·lícules Alcarràs, de Carla Simón i Pacifiction, d’Albert Serra, han estat preseleccionades per la 35a edició dels Premis del Cinema Europeu. Els finalistes s’anunciaran el 8 de novembre i els premis es lliuraran el 10 de desembre en una gala que se celebrarà a la capital d'Islàndia, Reykjavík. Els premis els atorga l'Acadèmia del Cinema Europeu, amb seu a Berlín.

Entre les cintes preseleccionades també hi ha Maixabel, d’Iciar Bollain; Madres paralelas, de Pedro Almodóvar; Benediction, de Terence Davies, Belfast, de Kenneth Branagh, i la coproducció catalana As bestas, de Rodrigo Sorogoyen. El film està ambientat a Galícia i rodat en francès, castellà i gallec.

A més Alcarràs i Pacifiction tindran la seva estrena nord-americana al pròxim Festival de Cinema de Nova York (NYFF), on formen part d'un cartell de 32 pel·lícules inèdites o destacades en certàmens recents. Així ho ha anunciat en un comunicat l'organització, Film at Lincoln Center, que entre el 30 de setembre i el 16 d'octubre celebrarà el 60è aniversari d'aquest festival i mostrarà films procedents de 18 països a sales repartides per tota la ciutat.

La pel·lícula de Carla Simón va guanyar l'Os d'Or a la Berlinale, i és el màxim triomf aconseguit pel cinema català. La pel·lícula descriu com en cada xafogós estiu a Alcarràs, el poble destaca per la gran collita de préssecs. Per a la família Solé, però, les coses han canviat aquest any, des que uns tractors han començat a arrencar arbres. Hi ha un contracte amb l'antic propietari de la terra que podria decaure. I els nens i els adults Solé es reuneixen per collir els préssecs per última vegada, i això es transforma en un relat coral de molts matisos. La terra i el progrés.

Pel que fa al film d'Albert Serra, ha participat en la competició oficial del Festival de Canes, però no va guanyar la Palma d'Or. El cinema de Serra no és convencional i té un punt experimental, cosa que és molt valorada per la crítica francesa. L'eix del film és que a l'illa de Tahití, a la Polinèsia Francesa, l'Alt Comissari de la República, De Roller, representant de l'Estat francès, és un home calculador de maneres impecables. Tant a les recepcions oficials com als establiments il·legals, no deixa de prendre el pols a una població local la ira de la qual es pot despertar en qualsevol moment. I encara més quan un rumor s'instal·la: sembla que s'ha vist un submarí, la presència fantasmal del qual podria anunciar una represa dels assajos nuclears francesos. La decadència de la política i la desconnexió amb la societat.