Albert Serra presumeix de no haver vist, mai, cap pel·lícula de terror. I, malgrat tot, aquest dilluns ha ofert al Teatre Romea la conferència "Una pel·lícula de terror sense imatges", una performance acadèmico-musical en què ha reivindicat les virtuts del gènere. Argumenta que el terror serveix per deixar anar les pulsions essencials per a l'ésser humà, i molt especialment les sexuals. L'acte ha estat organitzat per la Fundació Romea. Mentre el Liceu s'inundava de llum amb el Turandot, el Romea se submergia en la fosca més absoluta de la mà del cineasta més original de Catalunya.
Sense crits
El públic del Romea no s'ha espantat amb Una pel·lícula de terror sense imatges. Ni ha xisclat, ni ha botat de la seva butaca, ni ha tancat els ulls per por al que venia. No hi ha hagut cap clima de cinema de por a la platea; però tampoc de conferència acadèmica. Ha imperat, durant tot l'espectacle, una foscor gairebé absoluta. I, malgrat tot, Serra, gairebé invisible per als assistents (ha entrat i sortit de l'escenari amb els llums apagats), s'ha mantingut amb les seves peculiars ulleres fosques, del tot innecessàries en aquest context. I amb aquestes imatges denses, Serra ha deixat anar un discurs dens, que només s'ha interromput per deixar pas a algunes peces de música, a partir d'un sintetitzador. Una música que ell mateix ha reconegut que era dissonant i "terrorífica", realitzada a partir de la música de les seves pel·lícules, i també a partir de la música del futurista Russolo i d'Ennio Morricone.
Els monstres de les nostres ments
Serra ha reconegut la fascinació que sent per les pel·lícules de terror, que saben transmetre por als espectadors a desgrat que aquests saben que els personatges d'aquests films són ficticis. Serra ha reivindicat la relació entre el sexe i la por i entre el dolor i el plaer. Repulsió i atracció no serien antagòniques, sinó complementàries, i els monstres de terror, serien, en bona mesura, també herois perquè representarien la nostra pulsió de llibertat; ells podrien fer tot allò que nosaltres hem reprimit al llarg de la nostra vida. El cinema de terror ens permetria gaudir, justament, perquè ens retransmetria aquests pulsions. La conferència de Serra ha acabat amb una reivindicació del "sentit lúdic de la ficció", que és la que ens permetria exorcitzar els nostres fantasmes. Assegura que la creació de ficció, "va més enllà de la llibertat d'expressió", perquè comporta poder imaginar-ho tot. I s'ha lamentat del fet que aparegui una certa censura per part de gent que va d'esquerres i que rebutja certes obres de ficció com el mateix marquès de Sade. Ha lamentat la "manca de discerniment d'aquesta gent" i ha reivindicat, per sobre de tot, la ficció.