Barcelona, 28 de novembre de 1937. 17è mes de la Guerra Civil espanyola. Ricardo Basurto Clement i José Frutos Soria, agents del Servei d'Informació Militar de la República (SIM), detenien Carme Tronchoni Soria, espia al servei del bàndol rebel. Amb la detenció de Tronchoni cauria un petit grup de pròfugs que pretenien passar a la “zona nacional” i una xarxa de quintacolumnistes formada per enllaços “passadors” i falsificadors que operaven des de Barcelona. El cas Tronchoni, àmpliament difós per la premsa, causaria un gran impacte en la societat de la catalana de l’època. No tan sols perquè l’agent que coordinava els diferents elements d’aquella trama era una noia de 22 anys, sinó, també, perquè la caiguda d’aquella xarxa seria obra d’una altra noia, Agnès Jiménez, de 24 anys i espia al servei de la República.
Qui és qui: Carme Tronchoni
Carme Tronchoni (València, 1915) era una discreta funcionària que treballava com a telefonista a la delegació provincial de Treball a València. I una noia jove que, amb el seu cercle d’amistats, gaudia de l’efervescència que vivia la València de 1937, convertida en capital de la República espanyola des que les tropes rebels havien envoltat Madrid (novembre, 1936). Carme, com qualsevol noia de la seva edat, sovintejava els bars de moda i cultivava l’amistat de brigadistes internacionals, de corresponsals de premsa o d’intel·lectuals refugiats. No se li coneixia cap relació amb elements dissidents al règim republicà o amb organitzacions clandestines antirepublicanes. Però, en canvi, darrere aquell perfil discret i pla, s’ocultava una agent del Servei d'Informació del Nord-est d'Espanya (SIFNE), al servei del govern rebel de Burgos.
Qui és qui: Agnès Jiménez
Agnès Jiménez (Madrid, 1913) era una estudiant de Medicina a la Universitat de Madrid, a qui l’esclat de la guerra la va sorprendre mentre assistia al tercer curs. A partir d’aquell moment, Agnès va imprimir un ritme trepidant a la seva vida. En poc més d’un any va abandonar els estudis, es va allistar com a infermera de les ambulàncies que traslladaven els ferits del front de guerra als hospitals de la rereguarda i va tenir un fill amb un milicià comunista que va deixar a càrrec dels seus pares. I, finalment, va ingressar al SIM enmig de l’escenari de tensió que anticipava la guerra a la rereguarda republicana (una guerra dins d’una altra guerra), i que enfrontaria els governs espanyol i català per una banda, i els anarquistes per l’altra. Agnès arriba discretament a Barcelona poc abans dels Fets de Maig (1937), que se saldarien amb l’extermini dels anarquistes.
Carme Tronchoni era una agent del SIFNE?
Carme Tronchoni era filla d’una família benestant i d’ideologia liberal que no explica la seva inclinació cap al bàndol rebel. A l’esclat de la Guerra Civil (1936), el seu germanastre Santiago Tronchoni Micó, fill d’un primer matrimoni del seu pare, era comandant de la Columna de Ferro, una unitat de combat formada, exclusivament, per milicians anarquistes. I ni tan sols després de ser detinguda (1937), la investigació policial republicana la podria associar amb cap organització dissident. No pertanyia ni a Falange Española, ni al Socorro Blanco, tot i que el seu paper en aquella trama quedava fora de qualsevol dubte. Però, en canvi, tant la investigació de l’època (que va reunir les proves per encausar-la) com la investigació historiogràfica coincideixen en l’afirmació que Carme Tronchoni era, sense dubte, un actiu del SIFNE.
Com havia arribat l'Agnès al SIM?
El camí que condueix Agnès al voluntariat republicà és un misteri. Però encara resulta més enigmàtic el camí que la transporta de les ambulàncies a l’espionatge. Agnès, nascuda i criada en una família ben posicionada econòmicament (amb una llarga tradició de funcionaris civils) i molt conservadora ideològicament (amb una estreta vinculació amb les organitzacions catòliques antirepublicanes), no responia al perfil clàssic de miliciana. Només hi ha dos detalls que podrien explicar el destí que Agnès li dona a la seva vida. El primer, i molt revelador, és la seva condició d’estudiant d’una carrera superior, en una època en què les dones eren, encara, una minoria molt minoritària a la universitat, que ens suggereix el perfil d’una persona independent i determinada. I el segon, i no menys important, la seva relació personal amb un milicià comunista.
Per què la Carme era del SIFNE?
El perquè Carme va ser captada o va ingressar voluntàriament al SIFNE sempre ha estat motiu de controvèrsia entre els historiadors. Conclosa la guerra, el règim franquista la va convertir —interessadament— en un mite. Les seves despulles, que reposaven al cementiri de Montjuïc, van ser solemnement traslladades al panteó nacional-catòlic del Valle de los Caídos, com, anteriorment, s’havia fet amb les de José Antonio Primo de Rivera i les d’altres “mártires de la revolución rojo-separatista”. Però la investigació moderna ha revelat alguns detalls que posen en dubte aquesta pretesa filiació ideològica. I algunes informacions apunten que el seu compromís amb la rebel·lió nacional-catòlica de Franco, tot i la seva vinculació al SIFNE, no aniria més enllà de la passió amorosa que sentia per un militar pròfug que pretenia canviar de bàndol.
El viatge a Barcelona
El 20 de novembre de 1937, la Carme trasllada a la seva casa familiar del barri de Russafa un grup de pròfugs, format per dos oficials de l’exèrcit i un militant falangista que, durant setmanes, havien estat secretament ocults al consolat panameny de València. L’endemà partirien en direcció a Barcelona, per obtenir passaports falsos i transport clandestí que els havia de situar a França, i des d’allà passar a la zona rebel a través d’Hendaia-Irun. A Barcelona van estar discretament allotjats en un hotel del Raval i en esgotar els recursos econòmics, es van ocultar en una torre de Pedralbes. Però sempre van estar sota la mirada d’Agnès Jiménez i d’Ignasi Vilaplana, agents del SIM republicà, que mai els van perdre de vista. De fet, el canvi del Raval a Pedralbes estaria causat per la demora en la confecció dels passaports, que havien provocat els mateixos agents republicans.
La relació Carme i Agnès
El trasllat dels fugitius a la casa familiar dels Tronchoni va ser un greu error que va condemnar aquella operació. Carme i el grup que conduïa sempre van estar al punt de mira del SIM republicà. I des del precís instant que l'espia i els pròfugs posen els peus a l’andana de l’Estació de França, els deixen fer amb la idea de “caçar” tota la trama. I en aquest “deixar fer”, l'Agnès hi té un paper decisiu. Amb aquella sang freda que se li pressuposa a un espia —a una espia, en aquest cas— es va apropar discretament a Carme i, en un temps rècord, es va guanyar la seva confiança i la seva amistat. Vuit dies més tard, queia tota la “trama”: l’espia Carme Tronchoni Soria, els comandants José María Bielsa Laguna —professor de l'Acadèmia Militar— i Carlos García Bravo, i el falangista Manuel González Romero. Dies després, cauria la resta de la trama.
Què va passar amb la Carme i amb l'Agnès
La Carme i l'Agnès van tenir el final tràgic que acostumen a tenir els “actius fosos”. Carme va ser acusada del delicte d’alta traïció, jutjada i condemnada a morir. Va ser afusellada al castell de Montjuïc el 29 de març de 1938. Tenia 22 anys. En canvi, l'Agnès va ser presentada a l’opinió pública com a una heroïna, i això la va exposar a un risc del qual ja no podria escapar. Deu mesos després les tropes franquistes ocupaven Barcelona (26 de gener de 1939). L'Agnès es va ocultar. Però la difusió del cas Tronchoni li passaria factura. Va ser detinguda el 21 de juny de 1939 per la policia franquista, sotmesa a un consell de guerra i condemnada a mort. Va ser afusellada al Camp de la Bota el 13 de novembre de 1940. Tenia 27 anys, i no havia tornat a veure la seva filla des que l’havia deixat amb els seus pares. Des de l’inici de la guerra.