Que Adriano Galante tenia molta música en el seu ésser era alguna cosa que feia anys que sabíem. El músic és un dels fundadors de la banda més atemporal, estranya i especial de l'escena a Catalunya, Seward. Només cal escoltar Second Two: chapter home (2017) o l'espacial remix de Begun (Kiruna) per veure tot el que inclouen aquests apàtrides de les guitarres. Galante és un artista com ja no es troben: posat en totes i cada una de les batalles que fan de la música alguna cosa més que producte. Pura acció sonora.
El que han vingut a demostrar temes com Un corazón que dice és que l'autor també tenia una bis directa, menys mental i contemporània. Compromesa igual. D'una altra manera. Més amb les emocions, amb la comunicació. Una bis capaç d'arribar a públics menys instruïts, menys acostumats a circuits de nínxol de la cultura (performance, arts interdisciplinàries, etc.). I que era capaç de fer el salt a places més plenes sense perdre pel camí ni àpex del discurs.
Un corazón que dice és una carícia. Una mica críptica en la lletra per moments, refallida com una cova volcànica. Però fàcilment atrapa: tot es pot comptar entre rialles. Està dedicada a allò que està per voler. Sembla una autoconfessió: entre cançons, i amb una mica d'alegria, poden dir-se la gran majoria de coses. No fan falta grans arranjaments, tampoc gaires miraments: la cançó popular es canta amb poc, i fa impacte. La peça la firma amb B1n0, el productor d'oïda més internacional de l'escena i col·laborador acèrrim de l'artista. I el tema es vesteix de James Blake, i d'una veu que s'amaga, com la del Bon Iver més electrònic. I també de glitch i de ruptura, com fa la veneçolana Arca, adalil dels passatges transgressors i dels comeback a la calma.
El que han vingut a demostrar temes com Un corazón que dice és que l'autor també tenia una bis directa, menys mental i contemporània. Compromesa igual. D'una altra manera
Un corazón que dice és part d'una nova manera d'expressar-se de Galante. És part de Toda una alegría, un disc dispar, que enllaça. I que es vertebra en col·laboracions. La de B1n0 és només una d'elles. També hi són Maria Arnal, Judith i Meritxell Nedderman, Tarta Relena, Ana Tijoux o Sílvia Pérez Cruz. Les cançons brillen a diferents nivells. I, encara que és difícil trobar perles a la sorra, el músic té facilitat: Infinitivamente, al costat del duo de moda del pop català Pol Batlle i Rita Payés, té un compàs temperat, una cadència riallera. I una lletra primaveral: "Bailar y quitarnos los males". Doncs això.