Aquesta matinada ha mort, als 76 anys, el poeta lleidatà Carles Hac Mor, un dels noms més radicals i originals de les lletres catalanes. Amb quaranta llibres publicats, era l’autor d’una obra molt rica i diversa, que passa per l’assaig, per la crítica artística i per la novel·la, però en la que tampoc no hi falten gèneres d’invenció pròpia, com l’escalaborn o l’hiposeptimí. Potser les seves obres més emblemàtiques serien S’ha rebentat l’hospici (1992) i Desvari de la raó (1995).
La llengua com a revulsiu
Del 1973 al 1975 Carles Hac Mor, junt amb altres artistes i intel·lectuals, com Carles Santos i Pere Portabella, es va integrar al Grup de Treball, un col·lectiu d’avantguarda conceptual. Hac Mor, més tard va desvincular-se del mateix concepte d’avantguarda, però mai no va renunciar a la paradoxa, base de la seva escriptura, ni a l’humor. Practicava la subversió fins i tot contra ell mateix, tot intentant que cada llibre seu negués l’anterior.Les seves camises vermelles, tan característiques, no tornaran als escenaris catalans. La directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, ha destacat que l’obra de Carles Hac Mor, “ens fa més rics com a filòlegs, com a lectors, com a catalans, com a poble –i no convé, en els temps que vivim, menystenir aquest fet–, alhora que també ens fa més savis”.