Si sou uns autèntics cinèfils empedreïts, igual ja sabeu que avui comença l’Atlàntida Mallorca Film Festival, el primer festival de cinema online del país. De fet, ja fa 10 anys que aquest projecte de la plataforma Filmin suma projeccions per recolzar el cinema independent i donar a conèixer pel·lícules internacionals que no troben espais a les sales convencionals. Perquè ja sabeu: és difícil lluitar contra l’armadura robusta de Hollywood. Això no ha impedit que el festival sigui tot un èxit: el 2015 inclús va consolidar-se establint una seu física i ampliant el format amb projeccions en directe, xerrades i ponències-debat amb artistes varis (que aquest durarà tota aquesta setmana, fins l’1 d’agost).

Atlàntida

Així, del 26 de juliol al 26 d’agost, els subscriptors de Filmin podran gaudir de més de 100 pel·lícules sense pagar cap cost addicional - 56 d’elles d’estrena exclusiva. Cintes per reflexionar que tracten sobre temes existencials que ens preocupen, sobre temàtiques d’algun lloc que ens queda tan llunyà que encara no els hi hem prestat atenció o cinema de països que s’allunyen de la cultura mainstream amb actors i actrius desconeguts, almenys, per aquells qui no tinguin una àmplia cultura cinèfila o documental. D’aquest centenar, aquí en te’n deixem 7 perquè treguis un 10 en això de ser un gran cultureta del cine.

Confía en mí (2021)

La pel·lícula d’Emil Trier és un thriller documental que descobreix la història de Waleed Ahmed, conegut com el Mark Zuckerberg de Noruega: un jove emprenedor i empresari aplaudit pels mitjans i amb un gran futur per davant que va acabar arrestat pel mateix FBI i sentenciat a 11 anys de presó. El motiu? Una estafa. Segons ell, havia inventat el primer carregador solar del món i tenia el drets d’explotació dels concerts de Justin Bieber a Escandinàvia. Què és veritat i què no?

Loca por la vida (2020)

Un singular debut que vol intentar entendre les dificultats de la convivència familiar quan una persona estimada és diagnosticada amb demència senil. És fàcil fugir del drama, en situacions així? Per estrany que sembli, el film aconsegueix una cosa dificilíssima: tractar aquest tema des de l’humor (i fins i tot des del registre musical) per mostrar-nos que treure ferro a segons què ens pots fer més feliços, a nosaltres i al nostre voltant. Una sorpresa audiovisual dirigida per Ann Sirot i Raphaël Balboni.

In the mirror (2020)

Si us digués que Blancaneus té un estret vincle amb el Crossfit, què em diríeu? Segurament, aixecaríeu la cella i em prendríeu per boja. Però si no, pregunteu-li a Laila Pakalnina, directora letona que ha reinterpretat la fàbula conegudíssima dels set nans en un univers obsessionat per aquesta nova disciplina centrada en portar el cos al límit. Si l’argument no fos ja suficientment curiós, aquí en va una altra: el film està rodat en blanc i negre i en format selfie tota l’estona.

Bajo los cielos del Líbano (2020)

Una òpera prima que recorda a l’univers de directors com Wes Anderson. La seva directora i especialista en animació, Chloé Mazlo, exposa un drama d’època que s’ambienta en la primera guerra del Líban del 1982, un conflicte armat que va començar quan Israel va envair el país per expulsar-ne la OLP (Organització per la Liberació de Palestina). Rodada en Super 8 i amb decorats artesanals que valen molt la pena, és una de les imperdibles de l’Atlàntida.

Havel (2020)

Si t’agrada la història contemporània, t’agradarà aquesta pel·lícula. Es tracta d’un biopic que explica la vida de Václav Havel, que si no el coneixeu és un dramaturg que va ser figura clau en la caiguda del règim txecoslovac a finals dels 80. No només això: l’escriptor va acabar sent president de la República Txeca el 1993. En el film, Slávek Horák, el director, se centra en els anys de joventut de Havel i en la transformació del personatge en aquests anys convulsos.

The year before the war (2021)

I seguim amb més història, aquest cop de la mà de David Simanis Jr per recrear els dies previs a la Primera Guerra Mundial. El 1913 el món està a punt de canviar per sempre i les trinxeres, de convertir-se en una realitat dura. És una tragicomèdia amb sorpreses i que s’inspira en el cinema mut, amb una marcada tendència expressionista que portarà en Peter, el protagonista, per una gran odissea. Una curiositat és que l’espectador pot triar si veure-la en blanc i negre (original) o a tot color.

Louloute (2020)

Aquesta és una història de família que ens porta a Normandia, concretament a la Normandia ramadera dels anys 80 i a la bellesa d’una indústria alimentària on els animals no estaven escandalosament sobre explotats i maltractats. La visió d’una nena de 10 anys i la seva particular perspectiva mentre veu com el seu pare tira endavant una granja lletera amb la pressió d’una economia moderna ferotge. Un apunt: la protagonista és l’actriu francesa Laure Calamy, última guanyadora del Premi Cèsar a la Millor Actriu.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat