Ja hem parlat, en altres ocasions, de les sèries més destacades de Netflix i HBO, de manera que avui és el torn d’Amazon Prime, una plataforma que no ha deixat de créixer amb el temps, tant en contingut com en audiència. De fet, té subscriptors que ni ho saben que ho són, perquè si un dia pagues el Prime per tal de rebre un paquet més ràpidament, també passes a tenir accés a les pel·lícules i sèries de la plataforma. Si teniu dubtes de si és el vostre cas, comproveu-ho, que mai se sap. Potser podreu gaudir d’un catàleg que, si bé no té la quantitat de Netflix ni la qualitat d’HBO, ofereix propostes realment interessants. Deixant de banda que conté sèries de la talla de Perdidos, Homeland, Fargo o Mad Men, aquí ens volem centrar en les seves ficcions originals, potser no tan conegudes, però que val la pena donar-los una oportunitat.
Julia Roberts s’estrenava en el món de la televisió protagonitzant una de les millors sèries de l’any 2018. El seu paper era el d’una psicòloga que ajuda a soldats a reinserir-se a la vida civil en el marc del projecte Homecoming. Una segona línia temporal situada uns anys més tard, però, ens faria dubtar sobre els veritables objectius d’aquest projecte. En deu curts episodis, Homecoming crea una narració plena de pistes i detalls on la tensió i el desconcert creixen enmig d’una estètica espectacular, segell del director Sam Esmail, que sublima l’excel·lent treball cinematogràfic que ens havia ofert a Mr. Robot. L’angoixant i bell laberint psicològic s’allargaria amb una segona temporada protagonitzada per Janelle Monáe, conservant molts dels elements que l’havien convertit en una obra extraordinària, però sense arribar al mateix nivell que la primera part.
I si Homecoming és l’obra més estètica d’un director més conegut per una altra sèrie, Mr. Robot, el mateix succeeix amb Undone, meravellosa proposta de Raphael Bob-Waksberg i Kate Purdy, els creadors de Bojack Horseman. La que en el seu moment va ser la primera sèrie d’animació d’Amazon Prime, segueix sent la millor de la plataforma en aquest camp. I és que la creativitat que desprèn per explicar la història de l’Alma, una noia que comença a perdre la noció del temps i la realitat després d’un accident de cotxe, és gairebé inigualable. El que Undone fa és transmetre la sensació de caos mental de la protagonista a través d’una tècnica visual que barreja el dibuix amb la imatge real, de manera que ens trobem amb personatges animats que, al mateix temps, són actors actuant, com Rosa Salazar o Bob Odekirk (Better Call Saul). El resultat és sovint desconcertant però, sobretot, fascinant.
Però si hi ha un camp on Amazon Prime destaca especialment és el de la comèdia. Segur que ja heu sentit a parlar de les aclamades Fleabag i La maravillosa Señora Maisel, de manera que us en portem una de menys coneguda, però molt original. Upload és una sèrie que s’atreveix a barrejar les idees de ciència-ficció de The Good Place o San Junipero - un dels millors episodis de Black Mirror - amb elements de misteri, romanticisme i l’humor característic de Greg Daniels, creador de The Office (U.S.) i Parks and Recreation. El resultat és la curiosa història d’amor entre un noi que ha mort però que manté la consciència viva en un espai creat digitalment i una de les noies que treballa com a assistent tècnica dels clients que viuen en el més enllà. Una relació completament impossible plena de tendresa i humor gairebé absurd.
La darrera recomanació de la plataforma va dedicada als amants de la música clàssica i les orquestres. Un món infrarepresentat en la televisió que Mozart in the Jungle aconsegueix apropar a totes les generacions a través d’un to distès i divertit. Guanyadora d’un Globus d’Or a millor comèdia, se centra en el paper de l’oboista Halley a l’exigent Orquestra Filarmònica de Nova York, plena de personatges excèntrics entre els quals destaca el seu nou director, el maestro Rodrigo Da Souza, amb qui Halley establirà una especial connexió. La sèrie destaca, evidentment, per la seva banda sonora, però també excel·leix en el camp de les interpretacions, amb una magnífica Lola Kirke en el paper protagonista i un hilarant Gael García Bernal fent de director.
Però no podia faltar la joia de la corona d’Amazon Prime. La sèrie que ha canviat el panorama de la comèdia gràcies a donar un punt de vista femení, el de la Phoebe Waller-Bridge, a un món que sempre havia estat masculinitzat. I aquesta visió seva, tan capaç de captar les contradiccions humanes i riure’s de com som, connecta de manera molt potent amb l’espectador, mentre també el diverteix. Si, a més, Waller-Bridge és capaç d’interpretar el personatge que crea de la forma sarcàstica que ho fa, encara ens atrau més cap a la vida d’aquesta jove londinenca que no troba el rumb de la seva vida.
L’altra gran comèdia de la plataforma, guanyadora de l’Emmy igual que Fleabag, és la que protagonitza Rachel Brosnahan. Ambientada a finals dels anys 50 i inicis dels 60, l’actriu interpreta el paper d’una dona de família tradicional de Nova York que quan se li ensorra el matrimoni descobreix tenir una gran habilitat per la comèdia en viu. I la comèdia en si és realment divertida. També amb la visió femenina al centre, la creadora Amy-Sherman Palladino aconsegueix utilitzar les escenes dramàtiques que crea per extreure’n elements còmics, generant llàgrimes de tristesa, emoció i riure en l’espectador en diversos moments de les - de moment - tres temporades de la sèrie.