Avui comença una nova edició de la Setmana del Llibre en Català, una de les cites capitals del univers literari en la nostra llengua.
Des d'avui i fins al pròxim diumenge 18 de setembre, el Moll de la Fusta serà escenari de desenes d'activitats: xerrades, col·loquis, presentacions, signatures de llibres, vinculades amb les novetats editorials en català.
Us destaquem 5 actes programats per aquest cap de setmana que no us podeu perdre.
L'11 de setembre de 1714 els defensors de Barcelona van protagonitzar un darrer i heroic combat contra l'absolutisme borbònic. La caiguda de la ciutat va precipitar l'abolició de les constitucions de Catalunya, la fi de l'Estat català, i va iniciar un període caracteritzat per la repressió, la presó i l'exili.
La desfeta, el nou llibre de l'historiador Agustí Alcoberro, descriu els fets d'aquell dia històric, hora a hora, i també els seus precedents immediats i les seves conseqüències. Ho fa a partir de testimonis molt diversos quant a nacionalitat, opció política, estament, classe o gènere.
El resultat és una obra coral, rigorosa, que incorpora les recerques històriques més recents, i alhora un relat vibrant que es fa llegir com una novel·la. Heus aquí els orígens de la nostra Diada Nacional.
Aquest mateix matí a partir de les 10h, amb punt de sortida a l'Estàtua de Rafael Casanova (Ronda de Sant Pere); Alcoberro conduirà un itinerari literari pels indrets de la ciutat que apareixen a la seva novel·la.
Alcoiana de naixement, valenciana de cor i catalana per convicció, Isabel-Clara Simó ha estat una de les escriptores més prolífiques i estimades per lectores i lectors de totes les edats. En els més de quaranta anys de trajectòria literària, va cultivar amb èxit tots els gèneres i va contribuir a normalitzar la lectura en català. El seu compromís amb la llengua catalana i amb el feminisme va ser constant i el va defensar des de tots els fronts: l’ensenyament, el periodisme, l’escriptura i la lluita social i política.
El biògraf Jordi Tormo va conversar amb Isabel-Clara Simó a la recta final de la seva vida. Isabel-Clara Simó. Una veu lliure i compromesa reconstrueix els inicis de l’autora, les seves lluites, els seus vincles i la seva relació amb altres creadors, com Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany, Pilar Aymerich, Ovidi Montllor, Antoni Miró, Salvador Dalí o Joan Fuster, entre molts d’altres.
El resultat és aquest petit tresor ple de fotografies i records, que recull les últimes confessions d’Isabel-Clara Simó i que ens descobreix el seu vessant més personal i la profunditat del seu llegat.
Aquesta tarda a partir de les 18.45h a l'escenari 1 del Moll de la Fusta Tormo, acompanyat de Cristina Dalfó i Gonçal López-Pampló recordarà la figura d'una de les dones més rellevants de la cultura catalana del segle XX.
Explicar històries i menjar: els dos plaers més vells del món, a més de l’altre que compartim amb les bèsties. ¿O potser les bèsties també s’expliquen històries?
Les vint-i-set que hi ha dins Aliment van plenes de preguntes. I Martí Sales no viu al Paradís, però com Eva queixala la poma per curiositat i per fam. I tampoc no és Xahrazad, però podria passar-se tres anys explicant històries a un califa pel pur plaer d’explicar-les.
El seu llibre, obra que l'escriptor, traductor, cantant i panxa content, presenta aquest vespre a partir de les 20.10h a l'escenari 2 del Moll de la Fusta, és l’abecedari d’un voluptuós i neix del buit que anticipa el desig —el que fa que salivem per una truita a la francesa.
Núria Bendicho Giró (Barcelona, 1995) és la veu del moment en el nostre ecosistema lletraferit. Finalista del premi Llibres Anagrama 2020 (els segons seran els primers en el regne de la prosa) amb la novel·la Terres mortes (Anagrama, 2021), és un dels debuts més excitants i colpidors en molt de temps.
Relat absorbent, radicalment modern, amb un accent que recorda la declinació de clàssics com Rodoreda, Faulkner, Víctor Català, Bernhard..., l'escriptora barcelonina ha donat vida a un drama rural extrem d'una força demolidora. No diguis que no t'hem avisat.
Bendicho estarà signant exemplars del seu llibre i xerrant amb els lectors que demà a partir de les 12h a l'estand de la seva editorial, Anagrama.
Francesc Layret ha passat a la història del nostre país com l’advocat laboralista assassinat el 1920 pel pistolerisme promogut per la patronal i els aparells de l’Estat. Advocat, regidor a l’Ajuntament de Barcelona, diputat al Congrés... Però qui va ser realment Francesc Layret?
És impossible explicar el context polític català de principis del segle XX sense remetre’ns a la figura de Layret. Francesc Layret. Vida, obra i pensament, llibre firmat per Vidal Aragonès, s'endinsa i estudia per primera vegada el pensament polític d'un dels grans organitzadors i referents del naixent catalanisme d’esquerres de la segona dècada del segle XX. Layret va saber conjugar republicanisme, catalanisme i socialisme en una proposta política única. A la vegada, la seva tasca constant i incansable en el si del moviment obrer l’avalava i li atorgava un consens entre sectors amplis que anaven des de l’anarcosindicalisme fins al catalanisme republicanista. I tot això ho feia sense cap renúncia ideològica i defensant sempre els posicionaments més rupturistes en els diferents espais on va participar.
No només coneixerem, però, el Layret advocat, regidor o referent polític. També ens acostarem a la part més humana del personatge, i podrem entendre com el devia afectar la paràlisi que patia a les cames des dels 2 anys o la inseparable tríada que formava amb Companys i Seguí. El llibre també descobreix algunes de les incògnites que fins ara existien sobre Layret: el nom i cognoms de qui va ordenar i pagar el seu assassinat i les claus del procediment judicial que es va obrir després; o les certeses i mites sobre el seu projecte de partit obrer català i la candidatura electoral de 1920. Un llibre que parla del passat perquè el present necessita eines per construir futur.
Demà diumenge a partir de les 18h, amb punt de trobada a la porta del Liceu, Vidal Aragonès ens descobrirà els escenaris barcelonins que va sovintejar el protagonista de la seva obra.