La literatura catalana també sap transitar pels marges. Caminar pel costat més salvatge de la vida. Figurar relats amb personatges desarrelats que es perden i intenten tornar-se a trobar en odissees lisèrgiques i viatges cosmològics. Ionquis, pertorbats, dements, il·luminats... Narrativa psicotròpica des del soterrani que ens ha deixat un reguitzell de novel·les fascinants. Us recomanem 5 títols.
5 novel·les de culte del soterrani literari català
1. Pare de rates
Joan Barceló i Cullerés
Edicions de la Magrana, 1981
Comanegra, 2020
Malauradament, poca gent recorda avui dia la figura de l'escriptor Joan Barceló i el seu llegat literari (gran part de la seva obra no es troba disponible al mercat), però durant la dècada dels setanta va ser un dels més populars autors de literatura juvenil. Publicada originalment, i de forma pòstuma, l'any 1981 (els anys més estimulants de la contracultura subterrània facturada des de Barcelona), i reeditada el 2020 per Comanegra, Pare de rates és una revolució literària amb decalatge. Llegint-la, avui, ens preguntem com va poder passar tan desapercebuda, el 1981, la novel·la pòstuma d'aquest jove poeta mort amb només vint-i-quatre anys. Una novel·la de creixement, amb traces autobiogràfiques, marcada per la promesa —encara il·lusionant— de l'LSD i l'heroïna per a un jove artista de poble que vol alliberar-se de l'aire constret del seu temps. Joan Barceló ja demostrava una sensibilitat lingüística, una consciència estructural i una depuració d'estil admirables, que auguraven un narrador que hem trobat a faltar. La prosa de Pare de rates, ens diu Max Besora, "s'enfila com un coet per teixir les infinites possibilitats de la llengua". Descobrim-la, doncs, i posem l'autor al lloc que li pertoca a la història.
2. Anna K.
Martí Rosselló
Quaderns Crema, 2000
Segona Perifèria, 2025
Un bibliotecari de 56 anys es desploma mentre passeja pels carrers del seu poble i mor sobtadament, i deixa com a llegat una única novel·la que perviurà any rere any. Sembla la sinopsi d’una obra de misteri, però això va passar de veritat: Martí Rosselló va deixar orfes milers de lectors només deu anys després de publicar la seva primera novel·la, deixant la crítica amb l’expectativa d’un proper projecte que mai no va arribar. Potser per això Anna K. té un forat transcendental dins el petit cosmos de la literatura catalana. O potser és perquè es tracta d’una obra única i genuïna que no s’assembla a cap altra que s’hagi llegit, tal com la defineix l’escriptor Joan Todó a la faixa de l’edició que ha tret La Segona Perifèria amb motiu dels 25 anys de la seva publicació —i dels 15 de la desaparició de l'autor. Explicar de què va Anna K. és impossible, i és millor que el lector s’hi endinsi sense cap mena d’informació. Hi ha venjances, sadisme, llaços de sang inversemblants, assassinats, enverinaments i incest, però es llegeix amb una calma pertorbadora que posa els pèls de punta. Des que va irrompre a les prestatgeries l’any 2000, llavors editat per Quaderns Crema, ja va captar l’atenció dels lectors amb un argument atrevit que desafiava qualsevol gènere i estructura, i ho feia sense sortir d'un quilòmetre quadrat de Premià de Mar, ciutat de l’autor i on també transcorre l’argument.
3. Cavalls Salvatges
Jordi Cussà
Columna, 2000
L’Albí, 2016
Comanegra, 2023
La tardorenca, però magna irrupció de Jordi Cussà Balaguer (Berga, 1961- 2021) va ser tota una implosió en la literatura contemporània. Novel·lista, dramaturg, poeta, contista, traductor... la seva novel·la de debut és, en lletres majúscules, tota una obra de culte que perdurarà en el temps elogiada per aquells que aprecien els relats vomitats des dels més sentit de l'ànima, el cor i l'estómac. Cavalls salvatges, ja interessant des del seu títol, manllevat del Wild Horses dels Rolling Stones, una obra catàrtica, que pot semblar autobiogràfica, però no ho és. Potser per això, ja poc després de ser publicada, l’autor l'estava reescrivint. Apropant-nos als estralls que va fer l'heroïna en la Catalunya interior, Cussà ens endinsa en la figura de l’Àlex Oscà, personatge que arriba a l’edat atrotinada de quaranta anys reclòs en una casa de Malanyeu (Alt Berguedà). El precedeixen moltes batalles que no s’han explicat mai des d’on hauria tocat explicar-les, i entoma el repte. Trenant i reformulant històries viscudes per ell i la seva tropa de "pringats" més o menys estimats, anirà emergint davant nostre la realitat dels anys vermells de la droga viscuts a la Catalunya sense focus. Ja veurem si se’n surt, el Lex. Vet aquí una obra mítica. Carregada de música, èpica, amor i, és clar, misèries. La primera novel·la de Jordi Cussà va causar un impacte formidable que encara ressona.
4. Vulcano
Max Besora i Mascarella
LaBreu Edicions, 2011 / 2021
Va néixer a Barcelona l’any 1980. Va cursar estudis de solfeig i trompeta al Conservatori de Música de Barcelona. Ha treballat d’aprenent de sabater, de venedor de videojocs, de mosso de magatzem, de venedor en una botiga d’esports i en una herboristeria, de conserge en edificis privats dels barris de la zona alta, de grum i recepcionista en un hotel i ha acabat sent un dels nostres escriptors més al·lucinants. Aquesta sembla la biografia d'un personatge de novel·la, però és el verídic retrat vital de Max Besora, lletraferit que va debutar en el món de la novel·la amb Vulcano, títol de culte des de la seva primera edició l'any 2011. Diuen els perfils oficials de Besora, que la seva literatura resulta pertorbadora, una batalla sense treva entre la raó i la follia, entre la paraula i el caos. Una aproximació inquietant a la fi del llenguatge. I quan la descripció és tan encertada, no cal afegir ni un mot més. Sant Pancraci del Paradís trontolla a la falda de Vulcano i és evacuat. Un home de ment al·lucinada contempla la destrucció del poble al mateix temps que contempla la destrucció de la seva ànima. El deliri, la solitud, el desamor, el caos i una difusa esperança de redempció l’acompanyen en un viatge sense retorn cap a l’infern. Feu-vos ja amb un exemplar de Vulcano i devoreu-lo.
5. Mars del Carib
Sergi Pons Codina
Edicions de 1984, 2014
Por, fàstic i milions de ratlles de coca al cor de la ciutat. Va ser David Verdaguer, l'actor, qui me la va recomanar. Acabàvem una entrevista que vam fer-li amb motiu de l'estrena de Començar, l'espectacle que aquells dies el portava cada nit a l'escenari de la sala Villarroel, i li vaig preguntar que, sabent que és un bon lector, què estava llegint. En Verdaguer es va col·locar bé les ulleres i em va respondre que dies enrere havia anat a la Setmana Catalana de Llibre en Català i que s'havia comprat una novel·la que havia devorat en un cap de setmana: "Es diu Mars del Carib, un llibre d'uns paios de Sant Andreu que es passen tot el dia en un bar fotent-se ratlles de coca".
-Una mena de Transpotting a la catalana?, li vaig respondre.
-Això mateix. És una definició de puta mare.
-Qui és l'autor?
-És d'un escriptor que es diu... Joder, no ho recordo. Crec que es diu Sergi... Sergi No-sé-què.
L'autor es diu Sergi Pons Codina i la novel·la, efectivament, es titula Mars del Carib. Va ser la seva carta de presentació. La seva obra de debut. La va publicar l'any 2014 a través d'Edicions 1984. I sí, ens explica una història que es troba en algun lloc entre el Trainsportting d'Irvine Welsh, Por i fàstic a Las Vegas de Hunter S. Thompson, Una confabulació d'imbècils de John Kennedy Toole, Rompepistas de Kiko Amat i Històries del Kronen de José Ángel Mañas. Vaja, literatura lisèrgica fins a les celles de drogues i alcohol.