Avui fa 30 anys el món de la música perdia el polèmic guitarrista Frank Zappa, el músic que ballava sobre arquitectura. Un geni estrafolari (com quasi tots els genis) que va dedicar la seva vida a desafiar l'statu quo de la indústria musical i de la societat nord-americana a través dels seus més de seixanta àlbums d'estudi. Una obra fonogràfica infinita, la gran majoria àlbums més que notables (i alguna de fumada també) amb la característica que mai no va compondre ni va gravar una sola balada. Això ho deixava per als Beatles.

Frank Vincent Kappa va néixer el 1940 a Baltimore (Maryland) i va tenir una infantesa molt peculiar: de petit es divertia jugant amb substàncies químiques que el seu pare -un quimicomatemàtic que treballava per al Govern dels Estats Units- el portava a casa. El 1952 la família es va establir a San Diego, on Zappa va donar el tret de sortida a la seva inesgotable passió musical, interessant-se per artistes poc convencionals com Igor Stravinsky o Edgar Varese, que li van portar després al R&B i el jazz modern.

El jove Zappa va aprendre a tocar la guitarra i la bateria de manera autodidàctica quan la seva família es va mudar als afores de Los Angeles, on també es dedicava a compondre i dirigir arranjaments per a l'orquestra de la seva escola. Mentre estudiava, Zappa va ser bateria del grup The Blackouts, encara que no va ser fins a 1964, any en què va començar a formar part de The Soul Giants (posteriorment The Mothers of Invention) que per fi va poder viure de la música.

La mare de l'invent

Zappa es va convertir en guitarrista, cantant, compositor i líder de The Mothers of Invention, amb els quals va publicar el 1966 el seu primer àlbum, Freak Out!, que va aconseguir entrar en les llistes de Billboard i al que van seguir altres projectes com Absolutely Free, We're Only In It For The Money o Uncle Meat. La barreja de gèneres i l'humor satíric dels temes de la banda, que es burlava de la música pop comercial i la societat nord-americana, va convertir Zappa en una icona de la dissidència i de la rebel·lia contra les normes establertes. Tant en les seves lletres com en les seves intervencions públiques, Zappa va criticar durament els Estats Units i l'anomenat "somni americà", i fins i tot va arribar a dir que un país que no es preocupa per cuidar la seva cultura "no hauria d'existir".

Tant en les seves lletres com en les seves intervencions públiques, Zappa va criticar durament els Estats Units i l'anomenat "somni americà", i fins i tot va arribar a dir que un país que no es preocupa per cuidar la seva cultura "no hauria d'existir"

També va opinar obertament sobre temes que en aquella època eren bastant polèmics: es manifestava en contra de la penalització de l'avortament, de la possessió d'armes i del consum de drogues. De fet, detestava el moviment hippy, del qual criticava el constant consum d'estupefaents i el "flower power", ja que, per a ell, el canvi en la societat s'aconseguia a través de l'educació i de votar a les urnes. Zappa també es va veure embolicat en diverses polèmiques per les seves declaracions sobre artistes com els Beatles, als que qualificava d'un mer producte comercial i als que va parodiar amb The Mothers of Invention a We're Only in It for The Money. També va carregar diverses vegades contra la crítica musical, sent autor (o no, això ja entra dins de la llegenda) d'aquella sentència lapidària que deia que "escriure sobre música és com ballar sobre arquitectura". Vaja, que no serveix per a res.  

El 1992 va apuntar el seu nom com a candidat independent en les eleccions presidencials dels Estats Units, però l'estat avançat del seu càncer de pròstata, diagnosticat dos anys abans, li va impedir de presentar-se. Al llarg de la seva trajectòria musical, el guitarrista va publicar alguns treballs en solitari, com Joe's Garage o Apostrophe, va produir i va compondre bandes sonores de pel·lícules de sèrie B com The world's greatest sinner i va dirigir una suite orquestral anomenada El tauró groc a Frankfurt.