Demà fa 200 anys. Obra cabdal, magistral, revolucionària, trencadora i iconoclàstica, la Novena Simfonia de Ludwig van Beethoven, considerada avui la peça més clàssica de les composicions clàssiques, es va estrenar mundialment a Viena el 7 de maig de 1824.

La novena i última simfonia del geni alemany és, segons els experts, l'obra simfònica més interpretada al planeta, i ho serà encara més en aquest jubileu del seu bicentenari. Composta per encàrrec de la Societat Filharmònica de Londres, la partitura original de la Simfonia núm. 9, opus 125, que avui custodia la Biblioteca Estatal de Berlín, va ser declarada el 2002 Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO. La melodia de L'Oda a l'Alegria, del quart moviment de la composició, s'ha convertit en un símbol del Vell Continent: el 1972 va ser adoptada com a himne del Consell d'Europa i des de 1985 és també l'himne oficial de la Unió Europea (UE).

Anhel de pau

Des que, amb 23 anys, va conèixer L'Oda a l'alegria del poeta alemany Friedrich Schiller (1759-1805), Beethoven, que havia viscut les turbulències de les guerres napoleòniques a Europa, va allotjar la idea de posar-li música a aquesta peça que parla del desig de pau entre els pobles i enalteix els ideals d'igualtat i fraternitat. Per al compositor germànic Aribert Reimann (mort el març passat), "aquesta obra és en última instància una crida, un anhel de confraternització, d'alegria i joia, per la utopia de la pau mundial, per un món sense guerres ni destrucció." Beethoven va tardar més d'una dècada a crear la composició definitiva de L'Oda en el coral de la Novena i va sorprendre en presentar-la en l'estrena, ja que va ser la primera vegada que se sentien veus en una simfonia.

Beethoven va tardar més d'una dècada a crear la composició definitiva de l'Oda en el corall de la Novena i va sorprendre en presentar-la en l'estrena, ja que va ser la primera vegada que se sentien veus en una simfonia

La llar triada: Viena

Nascut a Bonn el 1770, Beethoven va viatjar amb 17 anys a Viena amb el desig de rebre classes de Wolfgang Amadeus Mozart, però va haver de tornar de seguida a causa de la mort de la seva mare. Quan, cinc anys més tard, va tornar a la capital imperial, Mozart ja havia mort. Amb 22 anys Beethoven es va convertir en alumne de Joseph Haydn i a partir d'aquell moment va establir-se a Viena fins a la seva mort el 1827. "La idea de posar música a L'Oda a l'alegria de Schiller va acompanyar a Beethoven al llarg dels 32 anys des de la seva arribada a Viena fins a l'estrena de la Novena", explica el Museu del Teatre (Theatermuseum) de Viena. Aquest museu ofereix fins a l'1 de juliol una selecció de manuscrits de la partitura original de la Novena Simfonia cedits en préstec per la Biblioteca Estatal de Berlín. "Per a la presentació s'han elegit sobretot passatges del moviment coral final. L'autògraf de Beethoven es mostrarà a la sala de música del Palau Lobkowitz, on el mateix Beethoven actuava sovint," expliquen els organitzadors.

La idea de posar música a L'Oda a l'alegria de Schiller va acompanyar a Beethoven al llarg dels 32 anys des de la seva arribada a Viena fins a l'estrena de la Novena

També obre les portes amb una mostra especial la Casa de Beethoven de Baden, ciutat a 30 quilòmetres al sud de Viena. Allà va anar el geni musical diversos estius amb l'esperança que els banys de sofre del llavors balneari imperial li alleugessin algunes de les malalties que patia, a més de la seva sordesa. "A l'estiu de 1823, Beethoven estava ocupat component la seva Novena Simfonia. Va arribar a Baden el 17 d'agost i es va instal·lar a la casa on va compondre gran part del quart moviment de la Novena", ressalta el museu. Beethoven va completar l'obra el març de 1824 i el 7 de maig del mateix any es va estrenar en el Theater am Kärntnertor de Viena, l'antic Teatre del Tribunal Imperial, demolit a finals del segle XIX. Al seu lloc s'alça avui l'Hotel Sacher, famós pel seu pastís de xocolata homònim i situat just darrere de l'Òpera Estatal de Viena.

La Novena va passar a la història com una obra extraordinària, revolucionària, que l'ha situat des del primer dia a l'Olimp de la música clàssica universal

Una estrena històrica

L'estrena mundial va estar dirigida per Michael Umlauf i supervisada pel mateix Beethoven, qui només es va basar per al seu treball a les partitures, ja que aleshores era ja completament sord. Segons s'explica, una cantant va haver d'avisar-li el compositor que es donés la volta per respondre als clamorosos aplaudiments d'un auditori entusiasmat que no podia escoltgar. Va ser la seva última aparició en públic. La Novena va passar a la història com una obra extraordinària, revolucionària, que l'ha situat des del primer dia a l'Olimp de la música clàssica universal. Fins aleshores, una simfonia era merament instrumental, amb quatre moviments per a orquestra, d'uns 30 minuts. Beethoven va trencar de forma radical amb la tradició amb gairebé 70 minuts, innovacions en la instrumentalització i, sobretot, en incorporar les veus de quatre solistes i un cor que van interpretar L'Oda a l'alegria.