Estats Units, setembre de 2001. HBO té entre mans una macroproducció bèl·lica creada per Steven Spielberg i Tom Hanks tres anys després del seu èxit amb Salvar al Soldado Ryan.
L’expectació entre la gent és molt gran i l’emissió del primer capítol és un èxit. Però un atemptat contra les Torres Bessones aquell 11 de setembre canvia el clima del país. La cadena per cable decideix aturar qualsevol publicitat de la sèrie. És un moment de dol, no de parlar de guerra.
Però la població nord-americana no pensa el mateix. Precisament, l’11-S va fer rebrotar el sentiment patriòtic del país i una commemoració dels soldats que havien anat a lluitar en nom dels Estats Units d’Amèrica a la Segona Guerra Mundial era exactament el que l’audiència demanava.
Va ser aquest patriotisme la clau de l’èxit d’Hermanos de Sangre (Band of brothers)? La resposta és que no, perquè si hagués estat així, la sèrie no ens seguiria semblant magnífica ara que fa vint anys.
Les claus, més enllà del context històric, les trobem en la voluntat de realisme, en els diners gastats en produir-la i en el seu repartiment.
Band of Brothers, una sèrie de culte que celebra 20 anys
La veritat com a objectiu
Cal tenir en compte, en primer lloc, que la sèrie és una adaptació del llibre homònim de Stephen E. Ambrose. I aquest tal Ambrose era un reconegut historiador. Així doncs, el seu relat de la història dels soldats de la Easy Company creuant mitja Europa entre cadàvers, trinxeres i batalles mortals estava molt ben documentada.
Però el realisme de la sèrie no s’acaba aquí. L’encertada decisió que van prendre Hans i Spielberg va ser la d’incorporar el testimoni dels veterans de la Easy Company a l’inici de cada episodi per explicar la seva experiència de la guerra de primera mà.
L’objectiu de la sèrie, com de tantes altres que han rebut la seva influència, era apropar-se a la veritat. I no hi ha res que interessi a l’espectador com saber la veritat d’un esdeveniment històric tan important.
La sèrie més cara de la història
La segona clau de l’èxit hem dit que van ser els diners. Bé, els diners ben invertits, evidentment, perquè de res no serveixen si darrere no hi ha un guió al mateix nivell (només cal veure què va passar amb la caríssima i decebedora última temporada de Game of Thrones).
En el cas d’Hemanos de Sangre, els 125 milions de dòlars que en aquell moment la convertien en la sèrie més cara de la història de la televisió van estar invertits a la perfecció: un disseny de producció espectacular amb unes batalles que no tenien res a envejar-li a les que es veien al cinema.
De fet, podríem parlar d’aquesta obra com una llarga pel·lícula dividida en 10 parts, perquè l’escala del projecte superava en ambició a res que s’hagués fet abans en el mitjà televisiu; ni gairebé res del que s’ha fet els 20 anys posteriors, més enllà de The Pacific o la ja mencionada Game of Thrones.
Veritat, diners i estrelles, les claus de l'èxit de Band of Brothers
Estrelles nascudes a les trinxeres
Finalment, és gairebé obligat parlar del repartiment. No perquè en aquell moment semblés res de l’altre món sinó perquè ara, vist en perspectiva, ens adonem del gran nombre d’estrelles que van néixer en aquelles trinxeres.
Començant per un Damian Lewis que després va triomfar a Homeland, entre els soldats trobem Michael Fassbender (Malditos Bastardos, Steve Jobs o el malvat Magneto a X-Men), James McAvoy (Expiación, Narnia i també a X-Men), Andrew Scott (el Moriarty de Sherlock i el “hot priest” de Fleabag) o Tom Hardy (Mad Max, Venom, Origen, El Renacido, Peaky Blinders… i podríem seguir i no acabar mai).
Si és que per cares que ara ens semblen conegudíssimes també hi havia el Ross de Friends (David Schwimmer) i el presentador de late nights Jimmy Fallon! Quina altra sèrie té un repartiment d’aquesta magnitud sense ser-ne encara conscient?
I si bé no podíem preveure que tots aquells actors acabarien on són ara, potser sí que podíem intuir que Hermanos de Sangre seguiria sent, vint anys més tard, la millor sèrie bèl·lica de la història de la televisió.
Una obra que, juntament amb The Sopranos i The Wire, va atorgar a HBO el segell de qualitat que avui encara el caracteritza i que no hi ha plataforma que no desitgi obtenir.