El so tallant d'un projector de diapositives trenca el silenci i una imatge projectada a la pantalla trenca la foscor: es tracta dels ulls d'una de les dones assassinades per les seves parelles a l'Estat espanyol durant l'any 2017. Després d'uns segons de foscor, apareixen uns altres ulls, tot escrutant l'espectador, als que els succeiran uns altres, i uns altres, i uns altres.. Són 7 minuts d'imatges. Per la pantalla, a 2017SPA, desfilaran una cinquantena de rostres. D'aquesta forma, Laia Abril, una artista multidisciplinària amb molt de prestigi, pretén visualitzar un problema que creu que ha estat massa ignorat: l'assassinat de dones pel fet de ser dones. Feminicides, que es presenta aquest divendres a les 19h a la Homesession, del carrer Creu de Molers, és un projecte integrat dins la "Història de la Misogínia", el gran projecte a llarg terme de Laia Abril.
Feminicides. Laia Abril.
Massa antic per ser real
Laia Abril ha volgut donar una imatge retro a la instal·lació, perquè apunta que el feminicidi sembla una cosa inconcebible per al món modern, però que sobreviu entre nosaltres. Per això ha usat una tècnica antiga, el projector de diapositives, i per això ha retocat les fotografies, donant-los molt de gra, reduint-les al blanc i negre, com si es tractessin de velles imatges dels antics diaris de successos... Les imatges de les dones han estat reapropiades de la premsa (que sovint també se les apropia, treient-les de les xarxes), i han estat reduïdes a la mínima expressió: els ulls, en un intent de recordar les víctimes, però també de fomentar la reflexió sobre el fenomen. La fotògrafa creu que aquestes fotografies han de sortir a la llum: "No podem no parlar-ne. Si no en parlem, ens en oblidem". Però per altra banda reconeix el dret dels familiars de les víctimes de no voler que les imatges dels seus parents es tractin com es tracten sovint als mitjans espanyols. Abril afirma que, quan ella treballa, "tracta de ser el més respectuosa possible amb les víctimes". De fet, allò que ella vol fer, amb Feminicides, s'assemblaria, en certa mesura, a un tòtem. Seria un monument de memòria històrica.
Laia Abril. Foto: Laura Gómez.
Mèxic, el següent pas
L'acció de Feminicides centrada en l'Espanya de 2017 és, per a Laia Abril, només el primer pas en una sèrie molt ambiciosa. Ben aviat presentarà a Mèxic una mostra sobre els feminicidis d'aquest país, que contemplarà 15 projectors que mostraran més de 2.000 imatges, perquè cada any moren més de dues mil dones a aquell país. I no pensa deixar-ho aquí; ja pensa en l'extensió del model a d'altres territoris. A més a més, creu que s'haurà de fer una nova exposició sobre el cas espanyol, perquè s'està revisant el concepte de feminicidi: fins ara només es registraven com a tal les morts de dones a mans de les seves parelles, però Laia Abril afirma que amb el nou sistema de comptabilitat els casos es dispararan: "Hi haurà molts més de 49 casos", afirma.
Accions
Laia Abril creu que són les institucions les que han d'impulsar canvis per frenar el feminicidi. Ella, per la seva banda, afirma que es limita a fer obres que serveixin per a la reflexió. I en aquest sentit, la seva exposició On Abortion, inclosa també en la Història de la Misogínia, passarà per Irlanda i per París, i ja ha sortit el llibre sobre el tema. Ben aviat es presentarà a Barcelona.
Homesession
Laia Abril se sentia molt satisfeta d'haver pogut mostrar la seva obra al Homesession, un espai del Poble Sec que es dedica tant a oferir residències a autors estrangers, com a donar suport a la producció d'artistes locals. Aquesta entitat, que ja porta 11 anys en funcionament, ara acull, en residència, a l'artista serbi Stanko Gagrčin, i està impulsant un nou programa, Polaritats, destinat a mediar entre la comunitat acadèmica i els artistes.
Foto de portada: Feminicides, de Laia Abril, a la Homessession. Foto: Laia Abril.