Em preguntava fa unes setmanes un col·lega de The Wall Street Journal què oferiríem de diferent. Ho feia amb un punt d’arrogància i d'escepticisme. "Volem ser els millors en anar al gra", va ser la resposta.

Ens en sortirem (o no), però és una bona manera de descriure la tripa d'aquest projecte.

D'entrada, aquest diari és fàcil d'usar. Esclar que El Nacional es pot fer servir de diverses formes i segurament la millor és la que cadascú descobrirà a mesura que ens freqüenti. No fa mal, però, conèixer els propòsits d'aquest projecte i descobrir alguns bons usos. T’ajudaran a treure'n més profit i a que tot plegat no sembli una visita a cal dentista o a uns grans magatzems.

La mateixa gràfica d'El Nacional va molt al gra.

Per sota de la portada (i d'aquest article i de qualsevol altre) hi ha una retícula, una graella, de quatre mòduls quadrats d'amplada per dotze o setze d'alçada. Les diverses peces sorgeixen de combinar aquests mòduls en espais més grans. Les variants són unes quantes, però no les farem servir totes.

Tipografia i color

El Nacional fa servir només dues tipografies, aquesta que ara llegeixes, que s’anomena Georgia, i aquesta altra, anomenada Atlas Grotesk, que es fa servir en dos gruixos per als titulars i altres elements de navegació.

Els colors de la cosa són el groc i el negre, colors d’avís i d’alerta que s’adiuen molt bé amb el propòsit d'El Nacional d'oferir, sobretot, informació, més que opinió.

Fa temps que els gurus diuen que són valuosos l’anàlisi, les opinions i les “mirades” d’autor. Que les notícies ja les té tothom. El resultat és que gairebé ningú no s’ocupa de les notícies, que tothom pontifica i els fets s'opinen. Andrew Mango, un antic cap de la BBC, ho deia d’una altra manera: els fets són cars; les opinions, barates. A El Nacional som molt de Mango (Andrew), que aquí no parlava d’honoraris.

És per això que la presència visual del diari és neta, sense distraccions: la prioritat és per a la substància (allò que es diu), i menys per la forma (com es diu). No som un arbre de Nadal ni una falla. En Mark Porter i en Pablo Martín, els dissenyadors, creuen que el millor disseny és el que no es veu.

El Directe

Una bona pràctica per a seguir-nos és arrencar pel Directe (és l’única peça de color vermell), a partir de les 7 del matí dels feiners, de les 8 els dissabtes i de les 9 els diumenges. És un balcó al que t’hi pots abocar a veure com l’actualitat hi corre per sota. Les notícies gairebé en temps real. Farem també directes específics d’esports i de grans esdeveniments, molts cops amb vídeo.

És lectura ràpida: un títol breu i un paràgraf o dos per notícia. Per exemple, si no has pogut veure o escoltar les entrevistes de la ràdio o la tele, allí les trobaràs resumides. Quan vulguis saber en un minut què passa ara mateix o què ha passat fins ara mateix, un repàs al Directe és el que et fa més servei.

Xarxes socials

Una altra forma de seguir El Nacional és pel comptes de Twitter (en català o en castellà) o de Facebook (en català i en castellà). Aquestes dues xarxes socials són la nostra portada i el nostre quiosc (i tants cops rebedor i sala d'estar). Hi anunciem tot el que publiquem (‘pengem’, en l’argot). No cal que ho llegeixis en el moment: pots fer un “M’agrada” a les peces que et piquin l’ullet i llegir-les quan tinguis temps.

El Nacional també és present a les xarxes per saber de què es parla, quins interessos hi corren. Inclós Instagram i YouTube. Hi tenim gent dedicada específicament, esclar. Hi participem o hi assistim, però no ens desentenem de les converses que allí es fan i es desfan. Et pots adreçar a nosaltres per aquesta via i per correu electrònic a [email protected]

Cada dia a les 10 de la nit enviem una newsletter feta a mà, no automàtica, amb un resum intel·ligent del dia i un sumari d'allò que has tenir en compte pel dia següent. Per a rebre-la cal que t'hi subscriguis aquí. És de franc.

Portada contínua

Contràriament al que sembla, tot això vol dir que cal passar per la portada amb alguna freqüència. La “pàgina d’inici” és l’aparador de El Nacional, la millor manera de transmetre la sensibilitat i els valors d’aquest diari. Tot a la portada és una declaració de la capçalera.

La portada es fa molts cops al dia, contràriament a les publicacions impreses, que només en poden fer una o dues. Aquí la portada s’actualitza de forma contínua. Destaquem més amunt i amb més mida el que jutgem més important i viceversa. Ho mantenim si valorem que encara té aquella importància en relació a la resta d’esdeveniments. Es redueix i cau per donar pas a d’altres esdeveniments que marquen el dia o el moment. Aquesta valoració no apareix a les xarxes socials ni al Directe. Per això és bona pràctica d'usuari donar un cop d’ull de tant en tant a la portada.

A cadascun dels articles hi afegirem, al final de cada peça, referències a altres peces relacionades amb el tema de què es parla i també d’altres afers que duem en portada. També hi trobaràs els botons per a compartir-los via xarxes socials o correu electrònic. Un clic i arrenques la conversa amb altres persones sobre les coses que t’interessen.

De què parlem

A El Nacional donem prioritat a la política, a l’economia i al Barça. Informem exhaustivament i a fons sobre la governació de Catalunya i Espanya i l’administració dels diners de tots; de l’activitat dels governs, dels parlaments i dels partits. També sobre l’evolució de l’economia i l’ocupació, els sectors, empreses i mercats en els àmbits català i global.

No només parlarem d’això. La resta de seccions (Actualitats, Vides, BCN Hub, Iglobal, Cultura/Idees/Arts, Tecnologies i Firmes) les tens explicades aquí. Les seccions són un magatzem de tot el que es publica dividit i endreçat per algunes categories i etiquetes. Tot allò que cerquis d'un afer específic ho trobaràs fent servir aquestes categories i etiquetes. A Firmes tindràs aplegats tots els editorials del director, José Antich, posem per cas.

Blogs

Sabem que hi ha una pila de persones, professionals del periodisme o no, que publiquen a la xarxa continguts de qualitat i d’interès. Molts d’aquests els afegirem, sigui a la zona de blogs, ara en obres, o com a complements dels nostres continguts. Volem posar a l’abast dels nostres usuaris totes aquelles peces que li acabin de tancar una experiència informativa completa i plaent. Ja en tenim de compromesos.

Part del que ara et presentem està en construcció. En Beta, com es diu. A mesura que ens vagis seguint ho veuras créixer.

Benvinguda o benvingut a El Nacional. És teu.

 MG 7625
LA CONVERSA De què parlem a El Nacional El Nacional
José Antich
EDITORIAL Benvinguts a El Nacional José Antich